El barri de Girona que lluita per salvar l'ESO

GironaHi ha un poble dins de Girona que molts gironins creuen cada dia, però que pocs coneixen. És una terra de contrastos. S’hi poden visitar fins a sis joies desconegudes del Modernisme i el Noucentisme industrial català, que conviuen molt a prop dels infrahabitatges dels pisos de l’Aurora, envoltats d’una porxada feta trossos des de fa més d’una dècada. L’escola pública és d’alta complexitat, però els seus alumnes de sisè molt aviat aniran d’Erasmus a Viena una setmana i fa dies que practiquen amb un professor de reforç d’anglès.

El barri viu amb l’estigma de la falta d’integració, però alhora té l’únic equip de futbol femení format per moltes noies de famílies d’origen marroquí. El seu carrer principal, que porta cap a Celrà i la Bisbal, és el quart més contaminat de Girona, però dos carrers més enllà els nens juguen en una de les deveses més boniques de la ciutat al costat del Ter. És on hi ha previst que aviat es pugui anar amb bici fins al barri perifèric de Campdorà seguint el riu.

Parlem del Pont Major, on viuen gairebé 3.000 persones. Situat a la llera del Ter, entre la paperera de Sarrià de Ter i la muntanya pelada per les extraccions de Construccions Rubau SA, és un barri unit per una lluita d’última hora: salvar l’ESO. Educació va anunciar a principis de febrer, a les portes de la preinscripció escolar que ara començarà, que el curs vinent n'eliminaria la primera línia fins que la secundària obligatòria desaparegui. "Hi ha el sentiment que el barri perdrà una institució educativa –assenyala Roger Casero, president de l’AFA de l’Institut Narcís Xifra–. I això podria comportar un increment de l’absentisme o del fracàs escolar".

El cas del Narcís Xifra

L’Ajuntament de Girona celebrarà demà divendres un ple extraordinari sobre aquesta qüestió convocat a instàncies de Guanyem i el PSC, partits a l’oposició. Amb la intenció, des del barri, que es faci marxa enrere en la decisió d’Ensenyament d’eliminar progressivament l’ESO a canvi de convertir l’Institut Narcís Xifra en un centre "referent" pel que fa a la formació professional a les comarques gironines. Una "universitat d’oficis", expliquen al consistori. Però diferents veïns ja tenen coll avall que no hi ha res a fer i que ara cal lluitar perquè els alumnes que hagin d’anar fins al centre de Girona, a l’Institut Vicenç Vives, o fins al barri de Domeny, al Carles Rahola, tinguin un transport escolar segur. Així com que hi hagi un acompanyament socioeducatiu per evitar problemes d’estigmatització al nou centre.

"Entenem que potser no es va explicar la decisió de la millor manera, però ara volem transmetre un missatge clar a les famílies afectades: estareu acompanyades", assegura Maria Àngels Cedacers, regidora de Ciutadania i també del barri del Pont Major. Des que ERC va entrar a formar part del govern municipal el 2022, Cedacers és la interlocutora amb les entitats d’un barri que a poc a poc es va empoderant, però que alhora sent que li falta reconeixement a Girona i que acumula reivindicacions. Per una banda, que es reparin els pisos de l’Aurora, un problema d’infrahabitatge endèmic –el consistori està a punt de licitar les obres, diu Cedacers–. Per una altra, que es construeixin voreres dignes.

Clam per tenir voreres

Fa uns mesos el barri es va despertar ple de pancartes amb un clam: que tots els carrers tinguin voreres. Però des de llavors no se n’ha construït ni un centímetre, lamenta Joan Pallàs, tresorer de l’associació de veïns. Ell és un dels històrics d’aquesta entitat fundada el 1978, quan el Pont Major encara era un barri partit, a cavall entre Celrà i Girona. També és una de les ànimes que van impulsar que la destil·leria Regàs, una de les joies del Modernisme industrial del barri, es convertís en centre cívic i després en una biblioteca plena d’activitats per fomentar la lectoescriptura. Aquest 2023 el Centre Cívic Pont Major celebra els vint anys com a punt de trobada veïnal on es fan cursos, tallers, activitats de reforç escolar, culturals, lúdiques, festives i comunitàries. Els centres educatius, socials i culturals, les entitats i la ciutadania del barri impulsen el pla comunitari Construïm Ponts per fer, justament, més barri.

A diferència d’altres zones de la ciutat amb un gran teixit associatiu, com Santa Eugènia, el Pont Major és com un poble, hi ha menys forja d’entitats i el centre cívic acaba sent l’espai d’aixopluc per a qui busca un punt de trobada, diu Montse Pasquina, la directora. En mitja hora de conversa, un dilluns al matí, saluda uns quants membres de les principals entitats del barri que hi han passat. Però, darrerament, han notat un canvi de tendència en positiu amb la implicació dels fills de la primera generació de veïns i veïnes que van arribar del Magrib al voltant del 2000. Hi coincideix Pallàs, de l’associació de veïns. Al costat de l’escola pública Carme Auguet hi ha els coneguts com a pisos sindicals. Una sèrie de blocs de protecció oficial que van donar aixopluc a la població andalusa i extremenya que majoritàriament vivia en barraques a la muntanya de Montjuïc. Ara una bona part de la ciutadania del barri és d’origen marroquí, gambià i senegalès.

Els pisos sindicals

La Cristina Punset hi viu. Està casada amb un marroquí, té tres fills i és la presidenta de l’AMPA del Carme Auguet, l’escola pública d’alta complexitat situada just al costat del barri i que enviarà els seus alumnes de 6è d’Erasmus. Fins fa poc vivia als pisos de l’Aurora, d’on destaca el sentiment de comunitat. Ella és un exemple de la diversitat del barri: està casada amb un marroquí i implicada en la comissió de gènere del pla comunitari Construïm Ponts i a l'AMPA de l'escola. El seu sentiment de lluita és ambivalent: creu que cada vegada s’estan fent coses més maques per al barri amb la gent del barri, però alhora té la sensació que la zona està deixada i li fa respecte viure-hi quan els seus fills ja siguin adolescents.

Els pisos sindicals van ser, durant molts anys, una zona aïllada on només es podia accedir a l’escola Carme Auguet. Però fa poc més d’una dècada es va inaugurar un vial que obria el barri a les ribes del Ter, una gran zona verda on cada vegada s’intenten fer més activitats. Un espai de trobada de la diversitat del barri, amb molta diferència de renda per càpita segons el carrer_ pisos de protecció social a una banda i xalets a l'altra.

Una escola bressol que aglutina

Un altre dels espais que aglutinen aquesta diversitat és l’escola bressol, enganxada al Carme Auguet. Va ser portant els més petits a l’escola quan pares nouvinguts al barri es van conèixer. Però en molts casos, aquesta diversitat s’acaba trencant quan és el moment d’escollir escola i es decideix no optar per cap del barri: ni la Carme Auguet ni la Fedac, l’escola concertada de la zona. Però alguns pares s’han plantejat unir-se per trencar la tendència.

Aquesta nova generació de veïns també ha volgut implicar-se en la festa major al juliol. I ara tenen una nova iniciativa entre mans: crear la primera geganta del Pont Major. Han recuperat i actualitzat una llegenda, sobre una majordoma que vivia al costat de l’església, on antigament hi havia un gran om, i tenen per objectiu presentar-la a les escoles un cop la tinguin feta. "La gent de Girona només té una idea sobre el Pont Major: hi ha un estigma –diu Maria Garriga, una de les impulsores de la gegantona i mare d'una criatura que va a l’escola bressol–. Tristament, és un barri que la gent desconeix, però pel seu patrimoni històric i natural s’ha de conèixer".