Polèmica per la instal·lació d’una planta de biogàs en una vall natural del Pla de l’Estany

GironaEntre Serinyà i Besalú, al turó de Ca n’Hortós, sobre una extensió de camps i boscos, una promotora energètica vol construir una gran planta de biogàs. Ocuparia 9 hectàrees i serviria per transformar unes 150.000 tones anuals de residus orgànics contaminants de la ramaderia de la zona en energia apta pel consum. L'Ajuntament de Serinyà s'hi mostra favorable i, perquè tiri endavant el pla, ha modificat, que la qualificació dels terrenys, que fins ara eren sòl no urbanitzable. El projecte està a exposició pública, obert a al·legacions i espera els informes de la Generalitat.

L’escenari d’aquesta nova indústria energètica, que costaria 20 milions d'euros, ha causat molt de malestar entre entitats naturalistes i associacions veïnals del Pla de l’Estany, que, aglutinades sota la Plataforma STOP Planta de Biogàs, han presentat un decàleg d’al·legacions a la resolució del consistori i han recollit més de mil firmes. D’entrada, consideren que l’emplaçament previst provoca un impacte mediambiental “greu”, ja que es troba dins de la vall del riu Ser, molt a prop de rieres que desemboquen al Fluvià, i a tocar de l’Espai d’Interès Natural de la Miana, on habiten espècies protegides i vulnerables com algunes herbes crucíferes, arbres de ribera o peixos cipriniformes.

És per això que ecologistes i veïns critiquen que el pla de l’Ajuntament no tingui en compte altres emplaçaments alternatius amb menys impacte: “Estan justificant que es faci en aquest punt perquè han previst una planta amb les canonades obertes i, per tant, s’ha de fer a molta distància del nucli urbà”, argumenta Júlia Gené, portaveu de l’Associació Naturalista de Girona. “En canvi –continua– si fessin un circuit tancat es podria instal·lar prop dels punts consum, en àrees ja alterades com els polígons industrials i amb millors connexions viàries”.

Per intentar fer canviar d’opinió als detractors, l’Ajuntament ha organitzat aquesta setmana una taula rodona que ha generat molta expectació –i també protestes a l'entrada–. Hi ha participat l’empresa promotora, Crinatur Energy, que vol tranquil·litzar els veïns assegurant que el seu sistema pioner garanteix tots els estàndards i controls d’emissions.

El biogàs, un “oportunitat per la reconversió verda” de la ramaderia intensiva

Més enllà del consistori serinyanenc i els promotors, també hi ha altres veus favorables, com la de l’ambientòleg i activista climàtic Sergi Nuss, de l'associació Renovem-nos, que també va participar en la taula rodona, i, davant l’emergència climàtica, lamenta la postura “del no fer res enlloc”. “El model agroramader i el sector carni català ara mateix és insostenible, representa l’11% de les emissions a Catalunya, però és tan gran i estructural que no el podem fer desaparèixer de cop, així que l’estratègia del biogàs pot servir per empeltar el sector en la ruta de la reconversió verda i la descarbonització del país”, defensa Nuss, que afegeix: “Projectes com el de Serinyà permetran reduir les emissions dels purins, reduir impactes perniciosos de l’adob en les aigües subterrànies, i el biometà produït es podrà distribuir a la xarxa substituint l’ús de gas d’origen fòssil per un d’origen biològic. Ara bé –matisa–, la planta projectada és molt superior a la mitjana de les 1.300 que hi ha Europa, així que un replantejament de les seves dimensions té tot el sentit”.

La possible planta de biogàs a Serinyà no és en absolut un cas aïllat a Catalunya, sinó que s’inscriu dins de l’estratègia aprovada pel Govern que preveu arribar a generar 2 TWh/any amb aquest recurs abans del 2030, amb la finalitat d’obtenir energia útil a partir dels residus orgànics de la ramaderia.