Platja d'Aro: la platja, la botiga i la nit dels gironins

GironaPlatja d’Aro ha estat durant molts anys la platja, la discoteca, la segona residència i el centre comercial dels gironins. La localitat de la Costa Brava, a partir dels anys 60, es va convertir en un símbol de modernitat nocturna, d’innovació comercial, d’estatus immobiliari i, a més, amb una platja sense aglomeracions a tocar d’un passeig amb desenes de bars i restaurants. La connexió Girona-Platja d’Aro, amb la carretera que passa per Quart, Cassà de la Selva, Llagostera i Santa Cristina, era un anar i venir de gironins, i encara és un dels trajectes més habituals que surten de la capital. A partir del desarrollismo franquista del mal anomenat milagro económico español i de la popularització del 600, tenir un apartament a Platja d’Aro, que s’havia entregat a l’eufòria immobiliària en els seus espais verges a tocar de la costa, es va convertir en un símbol d’estatus per a la classe mitjana-alta gironina. Centenars de famílies de la ciutat i de la rodalia hi van adquirir una segona residència i van començar a passar-hi els caps de setmana i les vacances d’estiu; i gràcies a això, els gironins es van convertir en una de les comunitats més nombroses de la ciutat, fins i tot per damunt dels barcelonins.

12.500 empadronats contra 60.000 temporals

Dels 24.000 habitatges que hi ha avui a Platja d’Aro, només 4.000 són de residents empadronats, que sumen poc més de 12.500 habitants. Els 20.000 habitatges restants són la segona residència d’unes 60.000 persones, que hi van per vacances i els caps de setmana. Segons l’alcalde, Maurici Jiménez, al voltant de la meitat d’aquestes segones residències són de veïns de Girona ciutat, de la rodalia o d’altres punts de la demarcació, com Olot i els voltants.

Lluny de ser una tendència ja superada, els gironins “continuen comprant segones residències a Platja d’Aro i són uns clients fidels”, segons confirma Josep Marcó, responsable de la immobiliària Olivé. Marcó explica que des de la pandèmia de la covid, la venda d’habitatges al municipi no ha parat de créixer, i actualment la construcció està vivint un moment àlgid, amb noves promocions en marxa, entre elles la de la zona del Parc dels Estanys. Als compradors gironins, molts dels quals concentren les seves segones residències a la zona de la Pineda, s’hi sumen els francesos, els de l’àrea de Barcelona i també els ucraïnesos, un col·lectiu cada vegada més nombrós. 

Obert cada dia, tot l’any

Per a l’alcalde, Platja d’Aro ha estat i segueix essent un important pol d’atracció pels gironins gràcies a la seva proximitat geogràfica –les platges del municipi són a poc més de mitja hora en cotxe de la capital gironina– i per la seva potent oferta comercial i d’oci. “Platja d’Aro és un gran centre comercial obert els 365 dies de l’any”, subratlla l’alcalde. “Obrir tot l’any, a excepció de dies molt comptats, com Nadal, Cap d’Any i Reis, suposa un sacrifici, però és una aposta de la població i dels comerciants per desestacionalitzar el turisme i mantenir viva l’activitat econòmica al llarg de l’any”, afegeix Maurici Jiménez.

Avui botigues d’emprenedors locals es barregen amb les franquícies de moda que es troben arreu, i també amb establiments gironins que han decidit obrir una segona botiga a Platja d’Aro, com Blonda o Peacock, per poder mantenir a la població costanera els clients gironins que hi estiuegen o que hi van assíduament els caps de setmana. També hi ha casos de botigues establertes a Platja d’Aro que van decidir obrir un punt de venda a Girona, com Doble d! "Vam obrir el 1999 a Platja d’Aro amb marques de moda nord-americanes de prestigi, com Ralph Lauren, Donna Karan i Marc Jacobs, que en aquell moment no es trobaven a les comarques gironines. La botiga va tenir molt d’èxit i al cap de dos anys vam decidir obrir també a Girona amb el mateix concepte. Actualment, i després de 25 anys, continuem amb el mateix projecte de botigues de moda amb marques de referència internacional com Stone Island, Isabel Marant i Ulla Johnson", expliquen Elena Cortés i Lluís Bayé, propietaris i fundadors de les botigues Doble d!

Dels establiments històrics de Platja d’Aro que havien estat referents per als compradors gironins, hi havia els Magatzems Vall, en els quals es podien adquirien especialment joguines. Aquest gran establiment va tancar el 2015, i també va acabar tancant Discos Coll, també amb botiga a Girona.

No hi caben més botigues

Segons Manel Canadell, president de l'Associació d’Empresaris de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s’Agaró, entitat que agrupa un centenar d’empreses del comerç, l’hostaleria i la restauració, l’atractiu comercial de Platja d’Aro per als gironins i per a la resta de visitants no para de créixer, fins al punt que la població no pot donar resposta a la gran demanda de locals. “No tenim més botigues perquè no hi ha més metres quadrats per oferir”, diu Canadell. Molta de la demanda recent de locals és d’empresaris de la restauració. “En els darrers anys s’han obert molts restaurants per donar resposta a la demanda dels visitants que venien de compres, però trobaven a faltar més oferta gastronòmica”, diu l’alcalde. En aquest sector també existeix la simbiosi Platja d’Aro-Girona. Grups de restauració de les comarques gironines, com König o Txots, tenen establiment tant a la capital gironina com a la població costanera. 

L’alcalde admet que la ciutat de Girona i tota la demarcació són les destinatàries principals de les campanyes de promoció que fa l’Ajuntament. “És un visitant amb el qual sempre comptem, que està fidelitzat i que sempre torna”, assegura Martínez. 

La revolució de l’oci nocturn

L’oci nocturn ha estat un altre dels elements tractors de Platja d’Aro. "Alguns locals, per la seva llarga trajectòria, es van convertir en tot un referent per a diverses generacions. Noms com ara Tiffany’s, Paladium, Flamingo, Maddox o Pachá continuen ben vius en la memòria de molta gent", explica el periodista cultural  Xavier Castillón al llibre Nit d’Aro, en el qual repassa la trajectòria de l’avantguardista activitat nocturna del municipi. "Els locals nocturns i la seva gent han ajudat a associar, en l’imaginari col·lectiu, el nom de Platja d'Aro amb un indret forjat de modernitat, noves tendències i cosmopolitisme", explica qui va ser alcalde de Castell-Platja d'Aro, i que ara en continua sent regidor, Joan Giraut.

Joan Bosch, decorador, recorda que quan va anar per primera vegada a Tiffany’s, amb 18 anys, va quedar impressionat. “A aquella època ja em començava a agradar el món de l’interiorisme, però en veure allò vaig decidir que m'hi dedicaria: aquell joc d’estalactites i estalagmites i de llums, la qualitat del so, amb un sistema d’estereofonia i alta fidelitat únic a l’Estat, la manera com els discjòqueis escalaven els discos… Tot era avançadíssim, extraordinari. Aquí no ho havíem vist mai”. La família de Bosch, originària de Girona, no tenia segona residència a Platja d’Aro, però hi anaven a la platja i a comprar. Quan Joan Bosch va fer els 18 anys i ja disposava de vehicle, s’hi desplaçava amb els amics a gaudir de l’oci nocturn. “Girona llavors encara era una ciutat grisa i, tot i que ja hi havia locals d’oci, les discoteques de Platja d’Aro eren la «modernitat» per als joves de la ciutat de Girona i de la resta de demarcació”, explica. 

De Tiffany’s a Maddox

Després de Tiffany’s s’obriren més grans discoteques que competien amb la primera amb modernitat i extravagància. Entre elles, Maddox, creada per Oriol Regàs i de la qual Joan Bosch destaca la particular decoració signada per Carmenati Vincenzo, o Paladium, que es va obrir a l’antiga masia Casa Vella, on l’activista cultural gironí Josep Tarrés havia creat un restaurant que era alhora un club nocturn i un centre de cultura, art, espectacles musicals i poesia.  Sobre Maddox, el diari Los Sitios afirmava: “No és un night club més dels que s’han instal·lat en el nostre ambient turístic. Maddox enlluerna i sorprèn per la seva originalitat i grandesa de mitjans utilitzats en una obra tan superba”. Bosch recorda: “A les discoteques de Platja d’Aro hi vam anar a veure artistes que llavors era impensable que vinguessin a Girona, com la musa francesa Juliette Gréco, Charles Aznavour, o fins i tot Julio Iglesias”. Pachá, Kamel, Marius, Flamingo, Malibú, Carroll’s i d'altres seguirien l’estela de les primeres discoteques. Avui Platja d’Aro continua essent un pol d’atracció d’oci nocturn, tot i la davallada del fenomen de les discoteques. Zsa Zsa, Papillon o Be Out són algunes de les discoteques de Platja d’Aro que avui mantenen la població com un dels principals pols d’atracció de l’oci nocturn per als joves.