Platges sense sorra i passejos esfondrats: el canvi climàtic amenaça el litoral gironí

GironaPer als municipis costaners que atrauen milers de visitants, és clau poder tenir, a primeríssima línia de mar, trams de passejos per caminar, espai per a terrasses, guinguetes i quilòmetres de platges per estendre-hi les tovalloles. Ara bé, aquest luxe vora el mar també suposa un risc considerable, perquè quan s'aixequen temporals, les onades piquen amb força contra la costa, s'emporten la sorra i causen destrosses al mobiliari urbà. Aquests episodis, per culpa del canvi climàtic, lluny d'amainar seran cada vegada més freqüents i violents, igual que la pujada del nivell del mar, que ja està creixent a un ritme de 4 mil·límetres per any. Tot plegat erosiona, malmet i posa en perill el futur de platges i passejos del litoral català.

Per adaptar l'urbanisme costaner a les projeccions climàtiques de futur, la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), en col·laboració amb el Departament d'Acció Climàtica, ha realitzat un diagnòstic sobre la situació dels ports, passejos i platges catalans, des d'Alcanar fins a Llançà. L'objectiu és determinar les zones amb perill més alt de desaparició i proposar, cas a cas, mesures viables per fer-hi front. Especialment vulnerables són les desembocadures, com la del delta de l'Ebre, o la costa del Maresme, amb construccions molt exposades al mar, així com diferents indrets de la Costa Brava, on es repeteixen habitualment tempestes d'alt onatge i vents molt potents. Al litoral gironí, aquests són quatre dels municipis avesats a conviure amb la maregassa que, a pocs mesos abans de començar la campanya d'estiu, tenen problemes a la seva costa.

Un forat de 90 metres al passeig de Lloret de Mar

Durant el cap de setmana del 9 i 10 de març, la borrasca de vent, pluja i onades va causar a Lloret de Mar un esvoranc de 90 metres al passeig de Fenals, que ha obligat a tallar-hi el pas als vianants. La infraestructura va cedir perquè estava construïda sobre sorra de la platja amuntegada, inconsistent per aguantar la forta pressió de les onades. “Per a un poble petit de cultiu turístic el passeig és fonamental i tenir-lo malmès afecta la nostra reputació, perquè tenim molt de turisme internacional que pot escollir entre diverses destinacions i, si els grans teleoperadors que volien anar a Fenals veuen que li falta infraestructura de sol i platja, potser preferiran Benidorm, Tunísia o Egipte", afirma l'alcalde Adrià Lamelas.

Amb el forat a la vista en plena Setmana Santa i a l'espera de començar a rebre el volum de turistes de l'estiu, l'Ajuntament intenta accelerar els passos amb la Generalitat de Catalunya per començar les obres, amb la incertesa de si hi arribaran a temps. Perquè no arribi una nova tempesta i ho engegui a rodar tot un altre cop, no s'arreglarà l'esvoranc reconstruint només la superfície de la calçada, sinó també substituint la terra del fonament per una escullera de ciment. Així es va fer després de les destrosses del temporal Gloria en altres trams del passeig, que ara han resistit les onades.

Calonge: sense sorra a la platja Gran

Arran d'aquestes mateixes tempestes del mes de març, més amunt de Lloret, a Sant Antoni de Calonge, a l'extrem de Torre Valentina, la platja va perdre molta sorra i una línia de palmeres del lateral del passeig marítim va quedar descalçada, amb les arrels a la vista i a punt de caure. En aquest municipi no només falta sorra en aquest lloc, sinó que tota la platja Gran que voreja els apartaments està clarament en retrocés des de fa temps. "Tenim un problema amb la sorra i els últims anys ja no s'hi està responent perquè el mar s'ho està emportant tot, és molt costós i arriba un punt que ja no podem fer més esforços, la situació cada vegada es va agreujant més, necessitem que hi intervingui el ministeri", explica Raoni Molina, regidor de Platges de Calonge.

L'Ajuntament demana l'acció de la direcció general de Costes del ministeri per tirar endavant mesures més contundents, com la construcció de dos espigons més entre Sant Antoni i Palamós, que frenin l'onatge i els corrents: "L'estudi està aprovat, només falta que s'hi posin els diners i que s'executi, estem demanant que figuri dins la partida dels pressupostos del 2023, perquè els del 2024 ja veiem que aniran per llarg", defensa el regidor. I conclou: "Encara no ho tenim resolt, ja ens trobem amb la Setmana Santa a sobre i ens afecta molt, perquè la platja és el principal actor econòmic del municipi, així que l'hem de cuidar".

La platja Nova de Roses, submergida

Des del mes de març, en algunes zones del passeig de Roses, davant els aparcaments, ja ni tan sols queda platja i l'aigua toca directament la calçada i no es veu cap franja de terra. Passa al llarg dels metres de la platja Nova, que, de fet, no és un espai natural, sinó que, fa més de cinquanta anys, es va crear de manera artificial portant-hi sorra amb camions per guanyar metres de lleure davant del mar. Això explica que sigui el lloc del municipi més sensible a la pujada del nivell de l'aigua i que, habitualment, pateixi episodis de retrocés com l'actual. L'Ajuntament de Roses, cada tres o quatre anys, engega actuacions de regeneració per anar alimentant cíclicament l'espai, i confia que els pròxims mesos guanyi terreny de manera natural. "A les cales de l'Almadrava o el cap de Creus no tenim problemes, però a les platges urbanes, com la de la Perola o la Nova, cal restitució mecànica perquè els visitants puguin gaudir d'un espai urbà d'oci", diu Lluís Espada, regidor de Medi Ambient i Infraestructures. I afegeix: "Roses és evidentment turística i per això cal naturalitzar l'espai de les platges, són els nostres parcs".

El Portitxol d'Empúries, víctima del 'Gloria'

Un altre municipi acostumat a conviure amb les inclemències del mar és l'Escala, amb una costa a recer de la tramuntana, però molt desprotegida davant les llevantades. Segons l'estudi de la UPC, si es compleixen les projeccions de la crisi climàtica, el tram del passeig Doctor Jesús Maria Isern, que s'orienta en direcció a l'est i puja fins al monument de la Gent del Mar, està en perill de desaparèixer. Per a l'Ajuntament, tanmateix, aquest no seria el lloc més crític del municipi, perquè en els darrers anys s'ha reformat el paviment i, malgrat que amb els temporals més forts les onades han superat el mur, no s'hi han registrat mai danys importants. En canvi, preocupa molt més el passeig que voreja la costa fins a Sant Martí d'Empúries, sobretot la platja del Rec del Molí i la del Portitxol, que durant el temporal Gloria es va ensorrar. Des de llavors, la platja ha perdut molta amplada i, per tant, també capacitat per defensar la calçada.

Sobre el retrocés de les zones de bany, l'alcalde Josep Bofill desisteix de fer noves aportacions de sorra: "En la recuperació de les platges poc hi podem fer, és molt complicat, perquè depèn de la dinàmica natural: Empúries sempre s'ha nodrit de la sorra de les dunes de Sant Pere Pescador, però ja no són tan grans ni bufa tramuntana, i als rius ja no baixen els sediments com abans". Arran d'aquest escenari, l'Ajuntament de l'Escala treballa en solucions alternatives: "A Sant Martí es va construir un espigó molt llarg i perpendicular al mar l'any 1992 per portar-hi la flama olímpica, però no és clar si aquesta estructura, que beneficia la platja d'Empúries, perjudica també les platges del sud, perquè alguns tècnics consideren que reté la sorra de Sant Pere Pescador; és un tema que estem avaluant amb la direcció de Costes", defensa Bofill.

Malgrat que la majoria dels consistoris aposten per la solució de dics i espigons per protegir-se de les onades i alterar els corrents, no és l'opció més recomanada pels acadèmics de la UPC, que donen preferència a tirar enrere els passejos quan sigui possible o incorporar dunes i vegetació a les platges. "La solució dels dics sens dubte és útil, però és difícil plantejar-la a gran escala perquè, si ens dediquem a enrigidir tota la costa amb construccions, l'empremta de carboni contra el planeta serà més agressiva i donarem més ales al canvi climàtic que tant ataca el litoral", conclou Agustín Sánchez-Arcilla, director del Laboratori d'Enginyeria Marítima de la UPC.