Una placa per recordar els calabossos del Govern Civil: a Girona també es torturava al final del franquisme

Girona"Fem aquest pas per recuperar la memòria, però també en contra del feixisme actual: perquè això no pugui tornar a passar mai més". Amb una barreja d'emoció i eufòria, Xavier Corominas Mainegre recordava dilluns al vespre el tràngol pel qual va passar fa exactament 50 anys als calabossos de l'antic Govern Civil de Girona. La policia del tardofraquisme va detenir-lo a ell i cinc joves més per haver organitzat una de les primeres comissions obreres a les comarques gironines, a la fàbrica paperera Torras-Hostench de Sarrià de Ter. Corominas, més conegut a Girona i Salt –on va ser alcalde durant la dècada dels 90– amb el sobrenom de Mines, va ser el que va passar més temps a la presó del Pont Major. Van ser quinze mesos després d'un processament per propaganda il·legal i associació il·lícita del Tribunal d'Ordre Públic del franquisme. Li van denegar la fiança fins a tres vegades i no van servir de res la recollida de més de 300 firmes i la intervenció del bisbe de llavors, Jaume Camprodon, ni de l'empresa Maderas Farreras, on havia treballat tres anys. Vuit mesos després de sortir en llibertat, va ser indultat i amnistiat per aquest cas. El judici mai va arribar a celebrar-se.

El 14 de gener del 1974 Mines ja no va ser a temps d'arribar al torn de nit de la fàbrica. Poc abans el va detenir la Brigada Político-Social durant un escorcoll a casa d'uns amics arran de la publicació d'una notícia al Tele-exprés sobre el boicot a les hores extres a la fàbrica paperera Torras. Tot el grup era militant d'una organització que s'havia fet potent a finals del franquisme: Bandera Roja. L'arqueòleg Eudald Carbonell també formava part de la cèl·lula comunista i va proposar als seus camarades alliberar els empresonats construint un túnel que unís el cementiri del Pont Major amb la presó. Però la direcció, amb Jordi Solé Tura al capdavant, ho va desactivar.

'La cigüeña' al Govern Civil

Des de dilluns, una placa davant l'antic Govern Civil de Girona, a la Gran Via Jaume I, recorda aquests fets perquè la ciutat tingui present la lluita obrera al final del franquisme. Després que es fes un primer pas per recordar el conflicte obrer d'Els Químics, ara s'ha col·locat aquesta placa a la vorera del davant del que avui és la dependència provincial de l'Àrea de Treball i Immigració de la Subdelegació del govern espanyol a Girona. L'alcalde de Girona, Lluc Salellas, va recordar durant l'homenatge que més enllà de la comissaria de Via Laietana, a Barcelona, hi va haver molts altres centres de tortura amb presos polítics. "Sovint s'ha explicat que a Catalunya hi ha dues realitats: la metropolitana obrera i la de comarques, on semblava que tothom era burgès", va remarcar. En aquest sentit, va instar el govern espanyol a fer "un pas endavant" i recordar els treballadors torturats als calabossos de les seves instal·lacions. En el cas de Mines, els policies van obligar-lo a fer el que en deien "la cigüeña": amb les manilles posades i amb les mans al darrere, ajupit i caminant li anaven preguntant "¿Quién te captó? ¿Quién?"