“Si la societat confia massa en la IA per pensar, podria acabar perdent habilitats crítiques. No és tant que la IA substitueixi la intel·ligència humana, com que els humans deixin d’exercir-la”. Això em contesta la IA quan li demano si arribarà un dia a substituir el pensament humà.
Ja ha començat a fer-ho, de ben segur. Només s’ha de sortir al carrer i veure com caminem amorrats al mòbil, o com cada vegada fem servir més la IA per a qualsevol qüestió, i com va escampant-se pels llocs més visibles i els més invisibles. El cervell s’enganxa a la màquina i la màquina va rellevant-lo, va modificant-lo. Ha passat tota la vida. El cap busca descansar. I quin descans és, per al cervell, quan, després d’una estona d’abstinència, s’hi pot tornar a enganxar!
Com ho sabrem, si hem acabat sent una sola cosa? Penso en la definició aristotèlica de l’home com a animal racional. ¿La imitació que en fa la màquina pot arribar a deslligar la racionalitat de la resta de la persona? ¿Continua sent racionalitat, una racionalitat en estat pur? Per compensar-ho, per humanitzar-nos, ¿tornarem a les religions i els misteris? ¿És possible que allò que per milers d’anys ens havia servit per distingir-nos –tan presumptuosament– dels animals ara sigui precisament característic d’una màquina? ¿Estem començant a veure un decantament cap a la irracionalitat per poder mantenir una llibertat que confiàvem a la raó?
Perquè la IA és preocupant en termes de llibertat, precisament. És aquesta llibertat la que ens fa humans, i no la raó. Però, com la mateixa IA m’ha dit al començament de l’article, tendim a la comoditat de deixar d’exercir la intel·ligència. ¿Hi pot haver llibertat, sense intel·ligència? No ho tinc gens clar. Trump i els cyberbros van de bracet. ¿Hi haurà d’aquí a un temps campanyes per desintoxicar-nos de la màquina, com passa amb el tabac? Però: qui no hi estarà enganxat, per voler-ho? I com ho farem, sense la màquina, per desfer-nos-en? I qui renunciarà a la màquina, si vol governar el món?
Potser d’aquí no gaire, aquest mateix article serà impublicable, gràcies al control que permet la IA. Potser tornarem a la conversa presencial i als manuscrits, als llibres passats de mà en mà. No és, de moment, el que veiem a l’escola on eduquem els nostres fills. Ara mateix, aquest article, com pot saber el lector que no l’ha escrit la IA? Perquè, si jo li demano a la IA que m’escrigui un article interessant i crític sobre la IA per publicar al diari, fàcilment serà millor que el que acabo d’escriure. Menys en un sol aspecte, el de defugir-la.
