Cadaqués (Alt Empordà)Hi ha hagut molts Cadaqués. Entre el poblet de pescadors que va veure néixer el talent descomunal de Salvador Dalí i el poble mediterrani que mor d’èxit cada estiu, els darrers anys ha emergit un Cadaqués que continua bategant durant tot l'any. Faci fred, tramuntana o plogui, també en ple hivern, cada vespre Patrick J. Domken obre des de fa més de 25 anys les portes de la seva galeria. De fet, és molt més que una galeria. “Seria un pecat que un espai com aquest fos només una galeria”, puntualitza. Situada al carrer Hort d’en Sanés número 11, just pujant de la petita platja des Poal, que ofereix les típiques vistes del nucli antic amb l’església blanca de Santa Maria de Cadaqués, es tracta de la galeria del poble que porta més temps oberta ininterrompudament.
Koyama
Una carambola del destí va convertir Domken en galerista. I ara la seva tasca acaba de ser reconeguda amb l’elecció, el passat desembre, com a acadèmic de Cadaqués per part de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. Belga de naixement, a partir del 1972 –quan tenia 22 anys– va començar a passar els estius a Cadaqués de la mà de la seva mare, que regentava L’Hostal. Vint-i-sis anys després, les conseqüències d’un problema de salut van fer que acabés vivint-hi tot l’any. Un càncer de gola li va afectar greument la parla. Va deixar el món immobiliari a Barcelona i, de la mà de l’artista, arquitecte i galerista Franco Bombelli va obrir a Cadaqués una galeria que des de llavors ha comptat sempre amb la venda de les obres del reconegut pintor japonès Shigeyoshi Koyama, un altre dels irreductibles de Cadaqués. “Del negatiu he tret el positiu –expressa Domken sobre la seva nova etapa vital–. El canvi, des del punt de vista humà, ha estat enorme”.
El taller-galeria
El 2010 la galeria va fer el salt a un espai molt més gran, que s’ha convertit en un lloc de trobada cultural a Cadaqués. S’hi fan tant presentacions de llibres com concerts, és un espai de cinefòrum i fins i tot la seu de Salvem Cadaqués i espai de reunió d’entitats com Amics de la Natura. “Lluitem contra la massificació de Cadaqués fent propostes culturals tot l’any”, assenyala Domken. El local és l’antic taller de l’escultora iranianofrancesa Parvine Curie, que actualment viu a París però que el 1971 va construir-se una casa a Cadaqués de la mà de Bombelli. També va ser taller dels germans Ramon i Josep Moscardó i ara exhibeix tot de propostes en funció de l’any. A l’hivern sempre exhibeixen les pintures de Koyama amb les vistes inconfusibles de Cadaqués. A l'espai, que disposa d’unes boniques golfes, també hi dona la benvinguda un piano de cua amb un dels elegants mòbils de l’escultor francès Laurent Martin, Lo, al capdamunt. Resident a l’Empordà, Lo crea a partir de bambú i ceràmica mòbils de gran format que evoquen el paisatge del cap de Creus. Aquest estiu ja tenen prevista uns exposició de Toni Gironès i de les escultures d'Emili Armengol.
El Bar Boia
Segurament la galeria Patrick J. Domken no existiria si no hi hagués una gran història d’amor al darrere i la tasca ingent de relacions públiques de Lali Lagarriga. Domken va conèixer qui avui és la seva dona quan va arribar a Cadaqués als anys 70. Llavors era una època encara d’auge bohemi. El 1973, de fet, Bombelli va crear la Galeria de Cadaqués, que tancaria el 1997, un any abans que obrissin amb Domken. "Hi havia grans festes d’artistes a les nits, amb molts artistes”, diu Lagarriga. La relació entre els dos, llavors, no va quallar, però una dècada després, el 1988, mentre ella seia a la terrassa del Marítim, va veure’l passar. Ell li va preguntar si s’havia casat. L’amor es va recompondre i un any després es casaven a Cadaqués. Tot i viure llavors a Barcelona, era el lloc de trobada de caps de setmana i estius. Fins al punt que un dels seus fills deia: “Jo soc de Cadaqués, però estudio a Barcelona”. “La Lali ha estat la meva veu i jo he amenitzat les trobades. Sense ella no hauria pogut fer res d’això”, matisa Domken. Si el Marítim va ser el lloc on es van retrobar, ara ell no falta mai a la cita d’esmorzar al Bar Boia, que saluda la platja de Cadaqués faci fred, vent o calor i aixopluga sobretot qualsevol dels que viuen al poble durant l’hivern.
Restaurant Talla
El cert és que el fill de Lagarriga i Domken, en Denis, no errava tant quan deia que era de Cadaqués. El temps li ha acabat donant la raó. Des de fa una dècada regenta el Restaurant Talla, un dels més destacats del poble. Cadaqués, però, ha canviat moltíssim des que es van conèixer els seus pares. “No té res a veure. És un altre Cadaqués –puntualitza Lagarriga–. Llavors hi havia moltes galeries. Ara hi ha molts més hotels i restaurants i ha canviat molt el perfil de gent”. Tot i això, Lagarriga, que ha estat durant molts anys professora de música –per això un piano presideix la galeria–, destaca l’ambient musical del poble. “Les jams de Can Shelabi són molt bones”, assegura, posant èmfasi en el fet que encara es manté, en certa manera, l’ambient artístic de Cadaqués. Malgrat els canvis, Domken posa en valor el present del poble: “L'hi dec tot a Cadaqués”. Si no fos per l’estiu que la seva mare va decidir anar-hi a viure, les conseqüències d’un càncer de gola que el van obligar a repensar la vida, i haver trobat una companya de viatge un dia mentre passejava per Cadaqués, avui no hi hauria una galeria oberta des de fa 26 anys.