Pas endavant per tenir parcs eòlics marins a la Costa Brava

Girona / MadridPas endavant en el desplegament de l'energia eòlica marina a l'Estat i, en particular, a la Costa Brava. El consell de ministres d'aquest dimarts té previst aprovar el Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim (POEM), tal com va anticipar la ministra de Transició Ecològica, Teresa Ribera. Es tracta del document que planifica quins usos pot tenir l'espai marítim, entre els quals l'ús per produir energia eòlica marina a través de la instal·lació d'aerogeneradors.

En particular, el pla identifica quina àrea marítima es pot dedicar al desplegament d'aquesta tecnologia: un 0,8% de la superfície marítima d'Espanya, segons va anticipar en una entrevista a l'ARA Joan Groizard, persona clau en l'equip de Ribera en aquest àmbit. Una part d'aquest 0,8% té segell català i s'ubicarà a la Costa Brava, més concretament al golf de Roses. L'opció l'abracen el ministeri i la Generalitat, però ha aixecat rebuig entre algunes associacions ambientalistes, alcaldes i agrupacions de turisme de la zona. Amb tot, malgrat que algunes empreses ja han aixecat el dit per fer-hi aterrar els seus projectes, encara passaran uns anys fins que es vegin molins marítims al nord de Catalunya.

Quan es podran començar a desplegar projectes?

El cert és que la publicació del POEM és tot just un primer pas. Groizard anticipava a l'ARA que va per llarg: "Fins a finals d’aquesta dècada no veurem els primers parcs comercials [marítims] en operació". El document que aprovarà aquest dimarts el consell de ministres –del qual no es coneixerà la lletra petita fins que es publiqui– identificarà 19 "polígons" o zones marítimes potencials on es podria desplegar eòlica marina (coneguda també com a eòlica off shore). De fet, segons va dir ja fa un any la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, l'objectiu és que el projecte escollit ja estigui en funcionament el 2030 per complir els objectius de transició energètica.

Aquestes zones afecten la costa catalana, però també la de Galícia, Cantàbria, Astúries i les Illes Canàries, entre d'altres. En tot cas, un cop publicat el Pla d'Ordenació de l'Espai Marítim caldrà dissenyar un marc normatiu i després s'hauran d'obrir els concursos i subhastar la potència elèctrica (el full de ruta estima entre 1 i 3 gigawatts de potència a tot l’Estat) perquè les empreses interessades puguin presentar els seus projectes.

Quina és la superfície marítima afectada a Catalunya?

La superfície és de 249,99 quilòmetres quadrats, però no vol dir que s’hagi d’ocupar tota, afirmava Groizard. En aquest cas, des de la Generalitat s'ha anunciat la posada en marxa d'una infraestructura d'investigació a la badia de Roses per estudiar el comportament de l'eòlica marina, entre d'altres. És a dir, dos prototips de generació eòlica flotant que serviran com a "laboratori d'assajos", han defensat des del departament d'Acció Climàtica.

Quants POEM s'aprovaran aquest dimarts?

En total el govern espanyol aprovarà cinc POEM, un per a cada zona marítima de l'Estat: la zona de llevant-balear (que inclou Catalunya, el País Valencià, les Balears i Múrcia), l'Estret i el mar d'Alborán, la zona sud-atlàntica (Cadis), la nord-atlàntica (Galícia, Astúries, Cantàbria i el País Basc) i la Canària. Dins de la costa catalana, l'únic lloc on el govern espanyol preveu permetre projectar aerogeneradors és la Costa Brava.

¿Fins ara no es podien construir parcs eòlics marins?

No. Des del juny del 2021 hi ha una moratòria per a la tramitació de projectes comercials d'eòlica marina. Així va aprovar-se a través d'un decret llei. Només es permet la tramitació de projectes d'R+D+I des del 21 de desembre passat. A Catalunya, dels sis projectes que hi ha sobre la taula, l'únic que reuneix aquestes característiques és el Medfloat, de l'empresa Saitec, que preveu només cinc aerogeneradors i més petits dels que projecten la resta de companyies. Sobre la taula tant de la conselleria d'Acció Climàtica com del ministeri per a la Transició Ecològica hi ha l'autorització d'un molí eòlic experimental a la Costa Brava.

Per què no s'han protegit el golf de Roses i el cap de Creus?

El govern espanyol va publicar el 16 de desembre la Declaració ambiental estratègica dels POEM. Era un pas necessari per tirar endavant els plans i una de les esperances dels més crítics amb els projectes perquè finalment el govern de Pedro Sánchez fes marxa enrere. Però mentre que es va decidir que a les Balears i al cap de Gata l'eòlica no era prioritat per no interferir en l'art de la pesca d'arrossegament, en el cas de la costa de l'Alt Empordà es va definir com una zona d'alt potencial per a l'eòlica marina (ZAPER).

Quines empreses tenen projectes i com són de grans?

Alguns dels noms ens són molt familiars, com Ferrovial o Iberdrola, però d'altres no tant. El primer projecte sobre la taula va ser el del conegut com el Parc Tramuntana, impulsat per Bluefloat i Sener. Té cert avantatge perquè és l'únic que ha arribat al final de la fase potestativa, segons ja consta a la web del ministeri. Han projectat 35 aerogeneradors flotants de 260 metres d'altura –com si cadascun fos un bloc de 87 pisos– i, després d'anys explicant el projecte, al final han decidit col·locar-los més lluny de la platja: a 24 km de mitjana. El més proper, però, se situaria a 14 km del cap de Creus.

Una altra empresa interessada és Cobra, amb el projecte faraònic Catwind, que proposa 82 aerogeneradors. Seria el més extens, amb una superfície de 250 km² –gairebé tot l'espai marítim que ha de definir el POEM–. Darrere de Cobra hi ha el grup ACS, de Florentino Pérez, president del Reial Madrid. A finals del 2021 va vendre la majoria d'accions de la companyia a un gegant francès de les renovables, Vinci, però l'empresa de l'Ibex-35 encara conserva un 49% de la companyia.

El projecte Gavina, d'Iberdrola, preveu 37 aerogeneradors, i el Creus, de Ferrovial, 34, igual que el de Capital Energy. Finalment, n'hi ha projectat un de molt menor amb molins que es puguin moure davant del cap de Creus. És el de Saitec, una empresa basca que preveu només 5 molins per fer R+D+I.

Quina potència tindria?

La majoria de projectes presentats ronden els 500 o els 510 MW, mentre que el faraònic de Cobra generaria fins a 1.200 MW. Teresa Jordà s'ha posat com a objectiu que el 2030 es generin 1.000 MW provinents d'aquesta font d'energia, l'eòlica marina. A tall d'exemple, el parc terrestre Galatea, que Enel ha projectat a l'Albera, tindria una potència de 49 MW amb un total de 9 aerogeneradors, tot i que no es descarta un segon parc eòlic que generaria un total de 100 MW.

Entitats en contra

Per combatre els projectes de parcs eòlics marins s'ha creat la plataforma Stop Macroparc Eòlic Marí. El seu plantejament és clar: "Sí a les energies renovables, però així no". Es tracta d'una plataforma sense ànim de lucre que aglutina la majoria d'associacions d'empresaris turístics de la zona de l'Alt Empordà, però també les confraries de pescadors, els clubs nàutics, les empreses hoteleres i de càmpings, SOS Costa Brava, la CUP de Castelló d'Empúries, Junts per Roses, Gent del Poble de Roses i diferents llistes locals. Els alcaldes de Roses i Castelló d'Empúries, així com diversos empresaris del sector turístic, van viatjar al novembre a Madrid per parlar de l'eòlica marina. Ara demanen una moratòria del POEM un cop s'aprovi. Denuncien “irregularitats” en la declaració ambiental i demanen també que s'esperi a tenir estudis de la zona afectada.

Entitats a favor

Com ja s'ha mencionat, tant el govern espanyol com la Generalitat estan a favor d'impulsar l'eòlica marina al golf de Roses. A més, aquest desembre diferents personalitats van firmar un manifest per impulsar aquest tipus de projectes. Amb el lema "Renovables o una Catalunya a la cua" va ser una campanya molt visible al territori, els cartells de la qual es van penjar a les principals ciutats. Entre els membres de la plataforma Panorama –així es fa dir– hi ha l'ecòleg marí Kike Ballesteros, l'explorador de National Geographic Enric Sala, el director executiu del consorci internacional Global Carbon Project, Pep Canadell, i la meteoròloga de la Universitat de Barcelona Maria Carme Llasat. Des del llançament al desembre acumula més de 400 firmes de científics, empresaris i activistes pel medi ambient, que reclamen engegar d'una vegada per totes grans projectes d'energia eòlica i solar com a camí per accelerar la transició ecològica. La plataforma Stop Macroparc Eòlic Marí denuncia que aquesta entitat està fent "publicitat enganyosa" i vol impulsar una iniciativa legislativa popular (ILP) per "pressionar" el Govern perquè tingui en compte el territori.