L'emoció de coronar un cim nevat amb raquetes

Les primeres enfarinades emplenen ràpidament les pistes d’esquí. Però hi ha altres maneres de gaudir de la muntanya durant l’hivern, sempre que es facin amb seguretat, un bon equipament, seguint amb atenció la previsió meteorològica i sent conscients de la nostra preparació física.

La ruta que avui us proposem porta acompanyant: un parell de raquetes i dos bastons per no enfonsar-nos a la neu que es poden llogar a l’estació d’esquí de Vallter. L’objectiu? Arribar al pic de Bastiments (2.886 m), un clàssic del Pirineu al Ripollès. És una ruta moderada que exigeix un esforç físic alt: hi haurà un moment que suarem la cansalada tot i les baixes temperatures pròpies de l’hivern.

Cal anar equipat amb pantalons i botes de muntanya impermeables, guants, ulleres de sol i protector solar. S’aparca a l’últim revolt abans d’arribar a l’estació d’esquí i en mitja hora ja som al refugi d’Ulldeter (2.200 m) pel GR-11, després al coll de la Marrana i deixant a l’esquerra el Gra de Fajol comencem a carenejar. Des de dalt es veu el Canigó i el Costabona, el Pic de l’Infern i el Puigmal.

1. Aparquem el cotxe al darrer revolt de la carretera de Setcases fins a les pistes d'esquí de Vallter. Hi ha un rètol que indica que és el camí que porta al refugi d'Ulldeter.
2. Agafem el camí cap al refugi, que coincideix amb el GR-11 (marques blanques i vermelles).
3. Trenta minuts més tard arribem al refugi. Una opció és arribar-hi la nit abans i fer-hi nit, però cal reservar amb temps.
4. Des del refugi, se segueix pel GR-11 fins al fons de la coma, al peu del Gra de Fajol. En aquesta ocasió ens centrem en pujar només el Bastiments, que amb raquetes de neu ja suposa un esforç extra.
5. Fent zig-zag, arribem al coll de la Marrana. Podria ser que el terra estigués gelat i es necessitessin grampons. És molt important informar-se de les condicions meteorològiques i de l'estat de la neu abans de començar a caminar des del refugi.
6. Amb el Gra de Fajol a l'esquerra, ja comencem a carenar sempre en direcció al cim de Bastiments. És l'objectiu per si el camí no està gaire marcat.
7. Inicialment la pujada és suau, però cada cop anirà pujant més fort.
8. Finalment, farem el cim fent zig-zag per poder pujar fins al pic.
9. A dalt de tot hi trobem una creu des d'on es veu el Canigó i el Costabona per l'est. Cap a l'oest, el Pic de l'Infern i el Puigmal. I al nord, el Carlit, en direcció a la Catalunya del Nord.
10. Tornem desfent el camí d'anada i buscant la millor manera de baixar en funció de l'estat de la neu.