Ruta a peu pels límits del Gironès: de Sant Martí de Llémena al cingle de Sant Roc

La cruïlla entre el Gironès, la Selva i la Garrotxa és terra de cingleres: un precipici de caiguda vertical format per roques que han resistit a l’erosió i que a la part de dalt formen altiplà. La de Sant Roc de la Barroca (590 m d'altitud) n’és una, i té unes vistes espectaculars de la vall de Llémena, el Gironès i la vall d’Amer. Pujar-hi no és difícil. A més, s’hi pot arribar des de molts llocs, fent més o menys curta i costeruda l’arribada.

Us proposem gaudir d’una pujada moderada, però sense dificultat tècnica més enllà que el terra pot relliscar una mica si ha plogut, des de Sant Martí de Llémena fins a l’ermita romànica de Sant Roc de la Barroca. En poc més d’una hora puges els 460 metres fins al cingle i, amb compte de no caure, pots albirar una panoràmica excel·lent.

Es diu que antigament era on venien a descansar els empestats i, un cop morien, es tiraven cingle avall. D’aquí la devoció a Sant Roc, que tenia fama de miracler i bon defensor davant les epidèmies.

És una ruta de fàcil seguir però que té moltes alternatives possibles que la fan més curta o més llarga. Si es va amb nens i no es vol fer tant de desnivell, també es pot pujar en cotxe fins a l'església de la Barroca, acostar-se per la pista fins a l'hotel sostenible Can Buch i anar recte fins a la punta de la cinglera, on hi ha Sant Roc. Can Buch és un enorme complex renascut fa sis anys de les runes gràcies a l'empenta d'un jove cansat de la vida a la ciutat. Una altra de les possibilitats és des de l'altra vall, des de Sant Climent d'Amer, i fer una ruta circular de 9,4 km.

Ja veieu que Sant Roc (de la Barroca per a alguns, d'Amer per a d'altres) és un mirador cobejat. En el nostre cas, hem optat per pujar des de Sant Martí de Llémena. Al baixar hi ha Can Reixach, un bar i restaurant de tota la vida, on es pot fer parada i fonda.

1. La ruta està indicada només arribar a Sant Martí de Llémena. Dirigiu-vos a passat l'Ajuntament, agafeu el carrer de l'esquerra i pugeu fins a la casa de colònies del bisbat.
2. Al costat hi ha un camp de futbol. En un dels costats, on hi ha bosc, comença un corriol que puja a l'esquerra i ens guiarà cap a sota del cingle. Si ens desviéssim a la dreta, serà per on tornarem de baixada.
3. Podem optar per seguir la pista i pujar de dret ben bé a la punta. O bé a mig camí començar a pujar. Els dos camins estan indicats i porten al mateix destí. En el segon cas només cal anar a l'esquerre un cop s'arriba dalt de la cinglera. No té pèrdua. Sant Roc és al fons. Just abans d'arribar hi ha una roca que sobresurt que, amb compte, té foto obligada per les precioses vistes de la Vall del Llémena.
4. Després d'arribar a Sant Roc cal desfer el camí per l'altiplà que forma el cingle. El desnivell és mínim. S'arribarà a un encreuament on està indicat el camí cap a l'ermita de la mare de Déu de Lena (565 metres d'altitud).
5. En aquest cas Santa Lena està dalt d'un turó amb pins. El paisatge canvia per complet: ja no és un mar d'alzines i el terreny és més porós.
6. Un cop s'arriba a dalt, l'ermita romànica està molt ben arreglada, amb el típic porxo d'aquesta zona per reunir-se si hi havia pluja o protegir-se del fred o de la calor. Durant un dia clar es pot albirar molt bé el santuari de Rocacorba, la Serra de Finestres, el Far i fins i tot el massís del Canigó.
7. Tornem a desfer el camí enrere fins a l'encreuament, on anirem a l'esquerra direcció Can Buch. Sembla que caminem per una autopista natural: les roques del cingle fan que el terra sigui de pedra però completament pla. També hi ha l'opció de fer una volta més llarga fins a l'església de la Barroca i tornar a Sant Martí de Llémena per un corriol més endavant, però suposa més temps.
8. Arribat a Can Buch, al costat dels camps d'ovelles, un corriol es desvia a la dreta per baixar directe a Sant Martí de Llémena. És un camí fressat que s'ha arreglat els últims anys.