Ruta a peu per l'Alta Garrotxa: de Can Nou al puig de Bassegoda

“Dalt del puig de Bassegoda, com posat exprés per a confort de l’excursionista afadigat, hi ha un canapè de blaníssima herba i sòlid respatller de pedra on algun temps jo m’hi asseia sovint, contemplant sempre amb el mateix interès el grandiós panorama que s’estenia a mos peus”. L’escriptor olotí Marià Vayreda (1853-1903) descrivia així a La punyalada l’experiència de trepitjar el cim del puig de Bassegoda (1.373,7 metres), situat entre els municipis de Montagut i Oix, a la comarca de la Garrotxa, i el d’Albanyà, a la de l’Alt Empordà.

La ruta que us proposem és moderada, sobretot pel tram final, en què per arribar dalt del Bassegoda cal grimpar amb l’ajuda d’unes cadenes per fer el cim. Però la resta del camí és fàcil. Per arribar al punt de sortida, a Can Nou, cal fer amb cotxe la pista forestal que porta de Beuda a Lliurona i seguir direcció Bassegoda. O bé agafar la llarga pista plena de revolts però asfaltada que surt d’Albanyà. Des del cim, un dia clar, s'albiren el Canigó, les Alberes, tot l’Empordà fins al golf de Roses, l’estany de Banyoles i tota la Garrotxa.

1. El punt de partida és al costat de Can Nou, una masia que té un ampli aparcament.
2. Es voreja la masia muntanya amunt seguint el GR-11 fins a arribar al refugi de Bassegoda de Can Galan al cap d'uns deu minuts a peu. És on hi havia hagut les antigues escoles i ara està gestionat pel Centre Excursionista Empordanès. Només s'hi pot dormir amb una reserva prèvia de 5 euros la nit. En aquest punt es pot aprofitar per fer un petit desviament a l'anada o a la tornada i visitar l'antiga església de Sant Martí de Bassegoda si se segueix el camí de l'esplanada des de darrere del refugi de Can Galan.
3. Se segueix el corriol que puja corriol amunt des del refugi. A partir d'aquest punt cal seguir les marques grogues. El corriol és costerut i té diferents moments de descans que permeten veure el cim del Bassegoda.
4. El camí desemboca a una pista forestal que prové de Sadernes i passa per Sant Feliu de Riu. Cal seguir a la dreta fins a arribar a un pla. Trobarem marques grogues a l'esquerra per seguir un corriol entre moreres que ens portarà fins al pla de Bateria.
5. Des del pa de Bateria es comencen a veure les magnífiques vistes del Pirineu a la cara nord. És un bon moment per agafar forces, perquè queda el tram més costerut. Durant l'estiu és fàcil trobar-s'hi vaques pasturant.
6. Comença la pujada forta: passareu pel costat d'una petita tartera i el corriol pujarà sense pèrdua fins a un nou pla, l'últim abans del cim.
7. Queda pujar la mola del Bassegoda, i cal certa perícia: cal grimpar ajudats d'unes cadenes i uns agafamans metàl·lics. No cal massa tècnica, però sí que pot trasbalsar les persones que tenen vertigen.
8. I ja som al cim. Només caldrà tornar pel mateix camí. Com deia Vayreda a La punyalada, només queda descansar i contemplar el "grandiós panorama":

A sol ixent, les terres baixes de l'Empordà s'obiraven boiroses per damunt les serralades de la Mare de Déu del Mont, emboscades fins a sota les calisses de sa carena nua; més enllà, el pic de Tossa, i més ençà encara, Lliurona rònega i perduda entre els alzinars; el rierol del Borró tallat a pic, la serra de Banyadors i les negres pinoses de Polí; cap a la dreta, els formidables reductes del Freu, els crenys i gorges de Sadernes, on s'hi veu encara l'encinglada cova des de la qual diu que un temps el bisbe pasturava el seu ramat i beneïa, per damunt de l'avenc, a les verges del Senyor arraulides en son convent de Coll Roig, entre esquifits conreus i minúsculs vergers enrondats de murtres i llentiscle. Més a ponent, Talaixà, a cavall de cingleres espantoses, el grandiós absis de Sant Aniol i les feréstegues raconades de Brull. Mirant cap a Segarra, veia Ribelles damunt les imponents canals d'Uja, Bestracà sobre els enderrocs d'Escales; i cap al nord, Costabona i el majestuós Canigó tot cobert de neu.