Ruta per l'únic estany de Catalunya on pots arribar en tren
L'estany de Sils era un dels més importants de Catalunya abans que se'n dessequés una bona part al segle XIX
Si fa poc parlàvem de l’única zona verge de la Costa Brava on pot arribar en tren, avui posem en valor l’únic estany de Catalunya que té a tocar una estació de ferrocarril. Parlem de l’estany de Sils, un paratge natural encara desconegut per a molts que és ideal per visitar durant la primavera. Si bé la sequera es fa notar, igualment és un espai d’arribada d’aus migratòries i té una llacuna permanent que va esquivar la dessecació per fer-hi camps.
La ruta és circular i comença al costat de l’estació de Renfe de Sils. No té cap mena de secret, està ben senyalitzada i hi ha recorreguts per a tots els gustos. Un de 40 minuts i només 1,8 km per donar la volta a la llacuna, un altre de 5 km que dura 1 hora 45 minuts que comparteix el trajecte de la primera però que a més ens porta fins a un observatori amb unes magnífiques vistes sobre els prats inundables. I finalment un de poc més de 12 km, ideal també per fer en bicicleta, que ressegueix tot l’espai que antigament ocupava l’estany abans de ser dessecat a mitjans del segle XIX. Fins llavors era un dels estanys més importants de Catalunya. La bicicleta es pot dur en qualsevol tren de mitja distància de la línia R11 del servei de Rodalies de Catalunya que para a Sils.
A l'interior de l'estació de tren de Sils trobem el Punt d'Informació de l'Estany. Durant la primavera, de març a maig, està obert de dijous a diumenge i tots els festius de 9 a 13 h. A només 300 metres ja trobem l'estany i les principals rutes, que són molt fàcils de seguir.
Recuperació i conservació d'un espai protegit
En els últims anys, s'han recuperat alguns dels antics estanys assecats. Segons alguns cronistes, l'estany de Sils havia arribat a tenir set quilòmetres de llargada i un i mig d'amplada. De fet, la Via Augusta romana, quan arribava a aquest punt, es dividia: per una banda es dirigia cap a la costa, per l'altra resseguia més o menys l'actual traçat de la N-II.
Les zones pantanoses, però, es van anar assecant progressivament a Catalunya per erradicar malalties com el paludisme, comunes en aquests espais per la propagació de mosquits del gènere anopheles. La construcció de l'A-7 va migpartir les terres de l'antic estany. Des del 1998, però, que s'hi han fet diferents actuacions de restauració de l'espai natural. Es tracta d'un espai natural protegit inclòs en el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de Catalunya i forma part de la Xarxa Europea d'Espais Naturals Natura 2000.