David Millar: "Rocacorba és el cim icònic de Girona"

Sords (Cornellà del Terri, Pla de l'Estany)David Millar (Mtarfa, Malta, 1977) és un exciclista professional escocès reconvertit en home de negocis de la mà de la firma de la roba i complements CHPT3, de la qual és propietari. És l’encarregada de donar forma al que ha anomenat el tercer capítol de la seva vida després d’una etapa marcada pel dòping i una altra de redempció dins del ciclisme amb l’equip de Garmin-Sharp. Un capítol que des de fa ja 16 anys passa per terres gironines, més concretament pel Pla de l’Estany. “Soc el més vell i l’últim dels originals”, diu rient des de la masia aïllada on viu amb la seva família al poble disseminat de Sords. Va aterrar a Girona el 2006 amb la seva dona, Nicole, convidat pel nord-americà Christian Vande Velde. Al cap de dos dies assegura que ja sabien que seria la seva futura llar. Des de llavors molts ciclistes professionals expatriats han marxat. Però Millar no es veu vivint en un altre lloc: “Aquí diuen que quan ets petit vius feliç a Girona, que quan ets jove decideixes marxar a Barcelona, però que no hi ha res com envellir a Banyoles”.

El món petit de Millar és el Pla de l’Estany. Té l’estudi, botiga i showroom de CHPT3 al primer pis del número 32 de la Rambla de Girona, però sempre que pot treballa des de la masia de Sords, des d’on albira tots els cims per on encara li agrada pedalar: “Som de l’Estany, a Girona no hi anem gaire”. Ha plogut molt des que va aconseguir que un equip professional de ciclisme entrenés per primer cop al mateix lloc. Aquell pas va fer estendre la comunitat d’expatriats a Girona. Millar va ser qui va convidar el canadenc Christian Meier, que el 2015 va obrir amb la seva dona Amber la primera cafeteria ciclista a Girona. Ara ja n’hi ha vuit. “Hi ha hagut un canvi generacional, però el més interessant és que Girona s’ha convertit en un destí prestigiós on molts joves volen viure el seu somni”, relata, tot i que diu que ell ja ha sortit de la “bombolla” per arrelar al Pla de l’Estany.

Escola pública de Cornellà del Terri

L’arrelament no hauria estat igual sense l’escola pública de Cornellà del Terri. El matrimoni Millar va instal·lar-se a la masia de Sords el 2010 i un any després naixia el primer de tres fills que ara tenen 11, 9 i 6 anys. “Vam ser els primers ciclistes expatriats a portar els fills a l’escola pública i va ser la millor decisió”, assegura. Tot i que ell no parla en català i s’explica també amb dificultats en castellà –l’entrevista transcorre en anglès–, la seva dona Nicole i els tres fills –educats en la immersió lingüística– sí que el parlen i és la llengua de comunicació al poble. El curs que ve arribarà el moment que el gran vagi a l’institut, i serà seguint el mateix model: a Banyoles. L’autobús escolar els recull al final de la pista que porta a casa seva i que desemboca en una carretera que passa pel costat d’un petit pont medieval que travessa el riu Terri.

Club Natació Banyoles

L’esport marca el dia a dia de la família. Mentre que Millar continua pedalant, la seva dona Nicole ha convertit en centre de referència el Club Natació Banyoles. Ella es defineix com una autèntica expatriada: filla de pares holandesos i sud-africans, va créixer al Pròxim Orient i després es va mudar al Regne Unit i a Catalunya. Per això emfatitza que al costat de l’estany ha trobat la veritable llar. “És un espai històric de trobada per als banyolins”, diu abans de marxar a nadar. Els encanta l’espai d’herba reservat als membres del club al voltant del llac, on passen llargues estones a la primavera, l’estiu i aquesta tardor fins ara estival. “Ja no et cal la platja quan tens l’estany”, afegeix l’exciclista, tot i que és un enamorat també d’Empúries.

Can Boix de Vilamarí

Cornellà del Terri tradicionalment mira cap a Banyoles i l’autovia que connecta amb Girona. Però també és el punt de partida de tota la zona del Pla de l’Estany que connecta cap a l’Escala (Alt Empordà) a través de la carrera que passa a prop de Pujals dels Pagesos –on va viure dos anys de lloguer el matrimoni Millar– i va fins a Sant Esteve de Guialbes. A mig camí hi ha la petita població de Vilamarí, amb Can Boix com a restaurant de referència. Aquesta antiga fonda, que ara ofereix una experiència gurmet, va convertir-se en la segona llar de Millar el 2015 quan escrivia el seu segon llibre autobiogràfic: The racer (2016). “Hi dinava cada dia, fins al punt que van batejar a la carta el seu filet amb salsa de ratafia i patates rosses com a filet David Millar”, explica. L’amistat amb la família ha anat creixent i, tot i que ara ja no hi van tant perquè tenen tres nens “i la vida social s’ha reduït”, cada any els conviden a la festa que fan per Nadal a la masia de Sords.

Rocacorba

En el món petit de David Millar havia d’haver-hi un cim. I no podia ser cap altre que el de Rocacorba, que veu des de casa. “Rocacorba s’ha convertit en el cim icònic de Girona. Tots els llocs de ciclisme tenen un lloc icònic, com el Monte Serra a la Toscana, la Madone a Niça o el port de sa Calobra a Mallorca”, diu. Durant els anys com a ciclisme professional el podia pujar més d’un cop al dia amb l’equip passant per Pujarnol: “És una pujada molt dura, perfecta per entrenar, i és un cim que sempre tens a l’horitzó”. Ara, en dies més tranquils, li encanta fer la volta a Banyoles que surt de Cornellà i passa per Vilamarí, Galliners, Orfes, Esponellà, Banyoles, Camós i de nou a casa. Pel camí no falta la parada al forn de pa Esteve Bosch Sabater d’Esponellà. “Per sort no ha canviat amb els anys”, conclou.