Obres d'art tèxtil que milloren el so de tota mena d'espais

La Bisbal d'EmpordàL’art pot ser pràctic? O només contemplatiu? ¿És possible que una obra penjada de la paret sigui útil, més enllà de nodrir les nostres necessitats culturals i buscar la transformació o denúncia social? És la pregunta que es va fer Clara Sullà (Barcelona, 1979) després d’estudiar belles arts i provar sort amb les primeres exposicions, que la van dur fins a Viena, Londres i Egipte. Però aquell món no l’acabava d’omplir. Així que va començar a donar voltes a un dels materials que l’apassionaven i havia tocat poc: els teixits. Ara crea teles sensorials amb un propòsit molt clar. Si els tapissos en època medieval, a més de mostrar gestes, tenien la funció d’escalfar i aïllar un espai, en el seu cas a Sullà Studio produeixen solucions tèxtils i artístiques per a la insonorització d’espais.

Des d’un petit estudi i taller a la carretera principal que travessa la Bisbal d’Empordà, han desenvolupat en els últims cinc anys un producte que no existia al mercat europeu, més enllà de productes d’enginyeria sense pretensions decoratives. La primera gran porta que a Sullà se li va obrir va ser un tapís a mida per al Ritz Mandarin Oriental de Madrid en plena pandèmia. “Crec que va ser per art de màgia –explica Sullà–. Em va trucar una agència internacional francesa de consultoria artística amb una idea molt concreta”. Llavors se li van obrir les portes de restaurants amb estrella Michelin com el Bo.TiC de Corçà i tota mena d’espais gastronòmics que es trobaven amb problemes de reverberació que podien arruïnar un bon àpat.

L’estudi de la Bisbal és un petit mostrari amb totes les textures de tela que Sullà ha anat creant al llarg dels anys i que fins al 12 de gener es poden veure exposades en petit format a l’Hotel Palau Fugit de Girona, al Barri Vell. Teles sensorials que, a més, han passat llargs exàmens europeus per poder estar homologades a prova de foc perquè no siguin un risc per als locals on estan penjats.

Una dècada a La Fura dels Baus

El vincle de Sullà amb els teixits va començar de ben petita. “La meva àvia tenia una botiga per personalitzar l’aixovar al Raval. Transmetia molta passió pels teixits i des de ben petita em va ensenyar a escoltar les teles”, explica mentre remena tota mena de teixits. Primer les va “escoltar” des de La Fura dels Baus, ja que va ser durant deu anys directora del departament de vestuari de la companyia, elaborant tot tipus de vestimenta escultòrica per a òperes, tant per als músics i cantants com per als actors i figurants. Però amb el pas del temps continuava donant voltes a la manera de dedicar-se a un art que tingués la capacitat de “solucionar problemes”. Quan va tenir la idea de fer plafons que no fossin tan industrials, va començar una llarga investigació de la mà d’enginyers que ha culminat amb un estudi que fa solucions a mida però també prêt-à-porter.