Una nova generació de forjadors per recuperar les eines dels oficis antics

Sords (Pla de l'Estany)El repicar dels malls de La Forja del Terri es barreja amb el del campanar de Sords, com el compàs de dos mons que s’esllangueixen, però que els tres joves que encerclen l’enclusa centenària estan obstinats a recuperar i modernitzar. Són, amb poc més de trenta anys, Iu Gironès, Llorenç Rodríguez Astor i Jordi Roura Jou, forjadors de nova generació, sense cap avantpassat a l’esquena. I des de principis d’any també socis d’una cooperativa ubicada en una masia del Pla de l’Estany que té com a denominador comú el foc i el ferro, però que busca anar més enllà: reivindicar la ruralitat i l’artesania com a forma de vida, així com recuperar i fer a mà les eines dels oficis antics que a poc a poc estan revifant.

Inscriu-te a la newsletter Girona Més enllà de la Costa Brava i la Cerdanya

Inscriu-t’hi

“Amb el temps ens hem adonat que el ferro és el gran vèrtex que uneix tota l’artesania –reflexiona Llorenç Rodríguez, que treballa en dos oficis en perill d’extinció: el de llevaire de suro i el de forjador d’eines tradicionals i els seus mànecs–. Per tornejar qualsevol cosa necessito eines de ferro, per treballar el suro també necessito una destral. I si hi ha pocs llevaires [de suro] encara hi ha menys ferrers que fan destrals. Ara resulta que arriben de Sardenya!”.

Veient aquesta necessitat –també passa amb la pedra seca, que els malls venen de Mallorca–, els tres joves socis de La Forja del Terri van decidir unir-se i “donar solucions a gent que no té alternativa”, com seria el cas dels primers cistellers que ja els han picat a la porta buscant eines. En poc temps han bastit un taller amb martells i pinces fets per ells i eines recuperades de forjadors que es jubilen o es veuen obligats a tancar el negoci perquè ja no els accepten en entorns urbans.

Per a Iu Gironès, que també té una empresa dedicada a la producció de fires medievals i creació de vestuari per a cinema (Sordibus), la creació de la cooperativa també té una part “política”. “Estem anant completament a contracorrent: com a autònoms, des de la ruralitat i renunciant al benefici personal en pro del benefici col·lectiu –assenyala–. Perquè no em serveix de res estar bé si la resta de companys no ho estan”. A tot plegat, Gironès hi suma la importància de la reparació en la seva feina. “Els artesans aprenem l’ofici reparant objectes”, detalla, enfront del consumisme d’un sol ús.

Teixir comunitat

Però el projecte, més enllà del manteniment de la forja com a ofici, té encara una altra intencionalitat: la voluntat de crear aliances amb una nova generació de forjadors de les comarques gironines que han fet revifar l’alquímia entre el ferro i el foc. Són, a tall d’exemple, Ferro Calent a Sant Aniol de Finestres, a la Vall de la Llémena, que sense provenir de famílies del sector han innovat en la manera de tractar la forja. O Roger Vilanova, més conegut com a Roger Ferralla, a prop de Besalú, que cultiva la forja artística. També Christof Leber, un alemany afincat des de fa dues dècades a Vilaür que reivindica que cal treballar només amb carbó, segons explica Jordi Roura, conegut pel seu segon cognom, Jou.

Avui en dia ja no existeix un gremi com a tal de forjadors, sí una associació, però davant la manca d’un sector fort, des de la Forja del Terri reivindiquen la importància de teixir una comunitat per aprendre. Tots tres són autodidactes. Iu Gironès va començar a forjar espases, llances i cascs perquè era un enamorat del món medieval –d’aquí també li ve el vincle amb el cinema, on va fer de propmaster a Joc de Trons–. Jordi Roura, fill de fuster, va estudiar electromecànica i és on va descobrir que li agradava el foc. Es van conèixer en rodatges i van unir interessos. I en el cas de Llorenç Rodríguez, va ser fent gestió forestal que va descobrir l’amor per la fusta i pel suro: “A l’estiu llevo suro i a l’hivern faig destrals i eines”.

En aquest procés el boca-orella, a partir de conèixer gent més gran dedicada a l’ofici, els ha ajudat a aprendre. Però com explica en Jou, internet és on han trobat una comunitat més gran. Especialitzat en estufes, està fabricant prototips a partir de dissenys xilens i australians. I creuen en la importància de també fer difusió de la seva feina a través del seu compte d’Instagram, per ensenyar a d’altres el dia a dia d’una feina antiga però poc coneguda.

Maquinària al servei de l’artesà

Una de les novetats que han començat a mostrar són les dues màquines que tenen al taller amb vista al campanar de Sords i l’alzinar que envolta el Terri. Són un martinet i una premsa de la marca empordanesa Prada Nargesa, situada a Garrigàs, amb qui han començat una col·laboració per demostrar que és possible combinar la forja amb maquinària semiindustrial al servei de l’artesà. “Creiem que l’artesania també ha d’anar per aquesta via de la innovació”, explica Iu Gironès. Comparen la feina que poden fer els tres picant amb el mall el ferro a la que pot fer el martinet elèctric en qüestió de segons.

Però igualment, el treball manual és en el que es basa el seu ofici. Gironès detalla la importància de la “memòria muscular”: un ferrer amb dècades d’experiència pot en cinc cops fer la feina teva d’una hora. “L’artesania és com un llenguatge”, afegeix, però mentre el fang es treballa de forma delicada, fins i tot silenciosa, per a La Forja del Terri el seu ofici és com “la ceràmica a cop de mall”.