Nous espigoladors contra el malbaratament alimentari

GironaLa consciència creixent de les pèrdues alimentàries ha fet sorgir iniciatives de tota mena destinades a evitar-les. Des d’entitats que es dediquen a espigolar el que queda als camps fins a aplicacions de mòbil que permeten adquirir per sota del preu de cost aliments a les botigues i als supermercats abans que caduquin. A les comarques gironines, administracions i entitats impulsen accions per evitar el malbaratament alimentari. És una prioritat en moltes agendes polítiques.

Aliments més cars, menys donacions

Carme Casacuberta, presidenta de Banc dels Aliments a Girona, lamenta que la pujada dels preus dels aliments faci que hi hagi més persones que necessiten ajuda per poder satisfer les necessitats alimentàries, perquè no poden assumir el cost del cistell de la compra. I això es produeix justament en un moment en què hi ha menys donacions, pel fet que els ciutadans que podrien donar pateixen també la marcada alça dels preus del menjar, explica Casacuberta, que recorda que Girona és una de les ciutats més cares de l’Estat. 

Una altra de les raons que expliquen la disminució de donacions que rep el Banc dels Aliments és que la indústria cada vegada controla més el procés de producció. “Davant l’augment de costos de producció (per primeres matèries i combustibles més cars), les empreses dediquen més esforços a evitar errors en el procés productiu, de manera que de les seves fàbriques cada vegada surten menys productes que, per algun defecte que no afecta la qualitat (com ara un error en l’etiquetatge), no es podrien posar al mercat i es destinarien a entitats benèfiques. Durant el 2022, l’entitat va distribuir 3.300.000 quilos d’aliments a 38.457 persones a les comarques gironines i es van comptabilitzar unes 7.000 persones necessitades més que abans de la pandèmia. Entre les causes d’aquest augment hi ha la guerra d’Urcraïna, amb la crisi energètica consegüent, i l’increment de la inflació per l’augment del preu de l’alimentació i els combustibles.

Casacuberta lamenta que la situació pot empitjorar amb l’entrada en vigor del nou model d’ajudes del Fons Social Europeu, que representen un 31% de les entrades d’aliments al Banc dels Aliments de Girona. Aquesta ajuda es donarà ara en forma de targetes moneder, que a l’Estat gestionarà la Creu Roja i que les persones vulnerables podran bescanviar per aliments directament als supermercats. Amb aquesta mena d’ajudes, que modifiquen els criteris per donar aliments a les persones necessitades, Casacuberta calcula que unes 30.000 persones que rebien ajudes del Banc dels Aliments ara en quedaran fora. 

A banda de les ajudes europees, el Banc dels Aliments s'abasteix de donacions (un 20%) i sobretot (un 49%) de l’aprofitament de productes que acabarien llençats si no hi hagués algú que els recollís.

Mandarines amb taques i llet mal etiquetada

Josep Maria Pagès, vicepresident del Banc dels Aliments de Girona, explica que l’entitat s’ha proposat potenciar l'entrada d’aliments obtinguts de l’aprofitament, sobretot per compensar les mancances que assegura que els generarà el nou model d’ajudes procedents de la UE. Els productes d’aprofitament els obtenen bàsicament a través del sistema SERMA, gestionat per la Generalitat. “Aquests dies, per exemple, estem repartint entre les persones necessitades tomates i mandarines totalment comestibles, però no comercialitzables perquè tenen alguna taca o defecte a la pell”, explica. El Banc dels Aliments també dona aquests dies a famílies necessitades litres de llet vegetal que una empresa va cedir perquè no la podia posar al mercat per un error d’etiquetatge. Es tracta, doncs, d’evitar que no es malbarati cap aliment consumible “per culpa de la tirania de les exigències del mercat”. I, també, evitar-ho quan el producte ja és a la botiga o al supermercat. Productes que estan arribant a la data de caducitat o que perden l’aspecte de producte fresc, en el cas de verdures i fruites, malgrat ser encara perfectament consumibles, es donen sovint a entitats benèfiques. És el que es coneix com “les minves”. “Estem treballant en una nova plataforma informàtica per poder gestionar molt millor i fer més àgil aquesta mena d’aprofitament”, diu Pagès.

Espigolament reglamentat

D’entre els productes d’aprofitament que rep el Banc dels Aliments de Girona hi ha els donats pels Espigoladors, que l’any passat van sumar uns 10.000 quilos de fruita i verdura. Espigoladors és una fundació que des de fa deu anys es dedica a regular i a donar cobertura a una activitat ancestral com és l’espigolament. La feina la porten a terme voluntaris autoritzats que, previ acord amb el productor o propietari dels camps, recullen fruita i verdura que descartada del circuit comercial per motius molt diversos, principalment perquè no té l’aparença estètica o el calibre que la fa comercialitzable. Però cada vegada més, com s’ha vist en les protestes dels agricultors, el preu que es paga per una collita no compensa el que s’inverteix en la recollida i llavors, en comptes de deixar que es perdi, l’agricultor els crida.

Anna Gras, responsable de comunicació d’Espigoladors, explica que la fundació “va néixer com un projecte d’emprenedoria social, impulsat per tres persones, però que ha anat creixent i diversificant-se”. Ara compta amb unes vint persones a l’equip tècnic i unes vint més a l’empresa d’inserció laboral que han creat i que produeix la marca Es im-perfect de conserves vegetals. En aquest obrador s’elaboren patés vegetals, melmelades i salses amb fruites i verdures que són descartades del circuit comercial per imperfeccions, per caigudes de preus o per excedents de producció. L’obrador, situat al Prat de Llobregat, dona feina principalment a persones en risc d’exclusió social.

Expansió a Girona

Tot i que Espigoladors va néixer al Parc Agrari del Baix Llobregat, conegut com “el rebost de la regió metropolitana de Barcelona”, el creixement de l’entitat ha fet que la feina dels espigoladors arribi també a l’espai agrari de la baixa Tordera i s’hagin establert lligams amb Càritas Blanes i Hostalric, Creu Roja de Lloret de Mar i el Banc dels Aliments de Girona, entre altres entitats de la zona. A les comarques gironines tenen uns 800 voluntaris, contactes amb uns 60 productors, envien productes a una quinzena d’entitats i durant el 2023 van realitzar una setantena d'espigolades. “A tot arreu formem petits grups d’entre deu i vint voluntaris i convertim l’espigolament en una activitat segura per les dues parts, perquè prèviament hi ha un acord signat amb els agricultors, i també els mateixos espigoladors signen un compromís de drets i deures”, explica Gras. Ja han tingut contactes amb uns quants ajuntaments, com el de Girona, i amb entitats per aconseguir el finançament necessari per continuar l'expansió pel territori, que va començar el 2020. Anna Gras explica el principal escull amb què es troben actualment: “Els canvis estructurals, els que afecten les empreses i les institucions, són els més difícils. En canvi, la gent està cada cop més conscienciada de la necessitat de posar fre al malbaratament alimentari”. 

Un 70% de dones

Tot el que cullen ho donen a entitats socials i actualment tenen una borsa de 3.000 voluntaris disposats a espigolar en diverses zones del país i un registre de 300 productors. El perfil de l’espigolador és divers, però com en la majoria de les activitats de voluntariat el 70% són dones. Una de les feines que per a Espigoladors donen més sentit a la seva feina és “acostar el camp a una ciutadania cada cop més desconnectada del món rural i oferir una oportunitat a persones vulnerables”.

Entre els escombriaires

La majoria dels mercats municipals no tenen un circuit establert per donar sortida a les possibles pèrdues alimentàries, però sempre hi ha cura per no llençar res que sigui aprofitable. Al Mercat del Lleó de Girona, per exemple, cada parada té els seus propis receptors dels productes al límit de la caducitat, de vegades els mateixos clients i, en altres casos, entitats benèfiques que s’ocupen de recollir el que encara poden aprofitar. Al mercat ambulant de la Devesa de Girona del dimarts i el dissabte, sobretot al migdia, quan les parades comencen a recollir, és on apareix també la figura de l’espigolador. N’hi ha de diversos graus, des dels que busquen fruita i verdura que està a punt de fer-se malbé a un preu més econòmic fins als que esperen a veure què llencen els paradistes i gairebé es disputen les restes amb els serveis de neteja.

És habitual també veure persones que rebusquen als contenidors de residus orgànics, de vegades per trobar aliments per als animals, però també per al consum propi. Segons explica un venedor de fruita i verdura que va el dissabte al mercat de la Devesa, des de l’augment de preus del cistell de la compra s’han trobat molta més gent que espera el moment de la recollida per negociar preus a la baixa o que va directament a buscar el que tiren.

Una xarxa municipal

Amb l’objectiu de lluitar contra el malbaratament i facilitar l’aprofitament de productes que podrien acabar a les escombraries, l’Ajuntament de Girona està impulsant la creació d’una xarxa de coordinació entre el Mercat del Lleó i el de la Devesa, establiments de restauració, botigues d’alimentació i supermercats, i entitats benèfiques. El regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot, explica que ja s'està reunint amb els responsables de les entitats que cal implicar en aquesta xarxa per posar-la en marxa ben aviat. A més de la lluita contra el malbaratament, l’Ajuntament també aposta per la sobirania alimentària i en aquest sentit vol “dignificar i potenciar” les hortes urbanes com les de Santa Eugènia, ampliar les zones de conreu i propiciar que els productes que s’hi facin puguin ser distribuïts en una xarxa comercial de proximitat. “El nostre objectiu és menys malbaratament, més aprofitament i més horta urbana”, assegura Cot.

Aplicació Too Good to Go

Minuts abans de tancar la botiga o el restaurant, els usuaris de l’aplicació Too Good to Go poden anar a buscar aliments que l’establiment no podrà vendre o servir l’endemà. Es tracta normalment de productes de brioixeria o àpats de restaurants i hotels. A Girona hi ha uns quants establiments adherits a aquesta aplicació, que compta amb 7,3 milions d’usuaris a tot el món i més de 20.000 negocis. Per un preu que oscil·la entre els 3 i els 5 euros, l’usuari es pot endur packs que solen contenir tot un menú, racions que han sobrat, brioixos, entrepans, etc. Estudiants que comparteixen pis són alguns dels usuaris freqüents d’aquesta aplicació, que lluita també contra el malbaratament.