Del nou Trueta al parc eòlic de Roses: 5 reptes del Govern d'Illa a les comarques gironines

GironaLa legislatura del nou govern socialista de la Generalitat de Catalunya, encapçalat per Salvador Illa, comença a caminar. Un cop oficialitzat el traspàs de carteres als càrrecs de màxima responsabilitat, se succeeixen les primeres trobades, reptes, mesures i peticions des d'arreu del país per fixar el rumb. Pel que fa a les comarques gironines, representades a l'executiu català per l'exregidora Sílvia Paneque, que ha passat en poc temps de ser la cap de l'oposició a la capital gironina a convertir-se en la portaveu del Govern i consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, són molts els temes candents i importants sobre la taula. Aquests en són alguns dels principals, que ja han estat abordats en les primeres setmanes de mandat del nou president.

El divendres 13 de setembre, l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, es va reunir al Palau de la Generalitat amb Salvador Illa. Un dels eixos centrals de la trobada va ser el Campus de la Salut de Girona i Salt, on s'ha de construir el nou Hospital Trueta, si tot va bé, abans del 2030. Tant Illa com Salellas van acordar "fer tot el possible" per escurçar terminis i agilitzar els tràmits d'aquest projecte, que està previst que ocupi quasi 200.000 m² amb instal·lacions sanitàries de referència. En la compareixença posterior a la reunió, el conseller de Presidència, Albert Dalmau, va assegurar que aquest mes de setembre ja s'engegarà la licitació d'aquesta obra, amb un contracte per valor de més de 25 milions d'euros.

Els altres punts que Salellas va voler reivindicar en la trobada institucional amb el president Illa tenen a veure amb el dret a l'habitatge, les demandes sobiranistes a favor del dret a l'autodeterminació i, finalment, el model de mobilitat a l'àrea urbana de Girona, amb projectes de transport públic com el del futur tren-tramvia que connecti Girona amb Olot i la Costa Brava.

Més enllà dels temes plantejats per l'alcalde gironí, el nou govern socialista també té altres carpetes obertes a la demarcació de Girona, la majoria amb la consellera Sílvia Paneque, perfectament coneixedora de la realitat gironina, implicada. De fet, una de les primeres mesures anunciades per Paneque com a portaveu de l'executiu, el passat 27 d'agost, va ser la inversió de 200 milions d'euros en una nova dessaladora al nord de la Costa Brava, una de les zones més castigades per la falta de pluja i, també, amb més demanda d'aigua durant l'estiu per l'arribada de turistes. La localització d'aquesta nova planta potabilitzadora encara està per concretar i no invalida el permís per instal·lar dessalinitzadores mòbils, atorgat per l'anterior Govern. Els empresaris alt-empordanesos celebren la iniciativa, ja que consideren que ajudarà a garantir el subministrament durant la temporada turística, mentre que les entitats ecologistes que formen part de la Cimera Social de l'Aigua, en canvi, hi estan en desacord: critiquen l'alt cost energètic de la planta, vaticinen que provocarà un encariment del preu de l'aigua i defensen que la solució no depèn d'obtenir més recursos hídrics sinó de reduir el consum.

El mateix dia de la reunió entre Illa i Salellas, també es va fer públic que la consellera Paneque ja havia signat una subvenció directa a l'Ajuntament de Girona de 55 milions d'euros per finançar la construcció del nou centre de tractament de residus de Campdorà. Situat en un poble depenent de Girona situat al nord-est de la ciutat, en direcció Celrà, el finançament va destinat a ampliar l'actual incineradora, que es va aturar per fer-hi reparacions el 2018 i des de llavors s'han acumulat els retards i encara no ha entrat en funcionament. De moment, després d'instal·lar una nova caldera, s'estan fent les primeres proves i està previst que entri en marxa el 2025. La nova prestació de la Generalitat, repartida en quatre anualitats –del 2025 al 2028– de la mà de l'Agència Catalana de Residus, servirà perquè, a partir del segon semestre de l'any vinent, puguin començar unes noves obres d'aquesta infraestructura clau per a la gestió de les escombraries a la demarcació. La nova planta, que tindrà capacitat per a 15.000 tones anuals de fracció d'orgànica i 50.000 tones de resta, servirà per tractar la brossa amb els estàndards ecològics i eficients necessaris abans de la seva incineració. Ara mateix, per fer aquest tractament previ, tant de la ciutat gironina com a diversos municipis del Baix Empordà, afectats pel tancament de l'abocador de Solius, han de traslladar els residus a quilòmetres de distància. "Donem sortida a aquest projecte tan rellevant per a les comarques gironines, ja que és un contrasentit, de totes totes, en termes de petjada de carboni, traslladar aquests residus", defensa Paneque.

Un dels casos més controvertits de les infraestructures gironines és el futur parc d'eòlica marina flotant a Roses, aprovat pel ministeri de Transició Ecològica, que, en principi, s'ha de posar en marxa el 2030. Aquest projecte depèn del Govern espanyol, però la Generalitat, de manera paral·lela i complementària, també té previst instal·lar la seva pròpia planta de molins, en aquest cas davant de l'Estartit. Serà el Plemcat, una planta d'assaig de tres aerogeneradors d’una potència unitària de 15 MW, a 25 quilòmetres del litoral, que servirà per testejar prototips i reduir el seu impacte ambiental. Tant el pla de la Generalitat com el del ministeri generen molta contestació ciutadana a l'Empordà, però tant Paneque com Illa, en les seves compareixences públiques recents, han manifestat que el pla es manté ferm i que intentaran tirar-lo endavant "amb la màxima urgència possible".

Pel que fa a la xarxa de transport i carreteres, una altra demanda present a la demarcació gironina és la construcció d'una variant Olot, ja que és l'única capital de comarca sense circumval·lació. Aquesta mancança provoca que els veïns de barris perifèrics com el de Sant Cristòfol hagin de conviure diàriament amb el pas de centenars de camions d'alt tonatge que creuen el municipi fins als polígons carregats de mercaderia o, en alguns casos, d'animals vius o de restes de l'escorxador. De moment, l'ajuntament olotí no ha traslladat oficialment la petició d'aquesta infraestructura al nou Govern, però, aprofitant la visita d'aquest cap de setmana de Salvador Illa a Olot, els veïns de Sant Cristòfol van fer entrega al president d'un dossier amb 7.000 firmes de suport. Segons ells, Illa, tot i que no ha volgut confirmar-ho públicament, els va donar la paraula que "la variant d'Olot es farà".