Amb la impressionant Notícia de la poesia catalana que acaba de publicar Empúries, Enric Casasses es posa en la successió de poetes catalans que han reflexionat i escrit sobre la nostra tradició literària. Maragall, Riba i Foix tenen continuïtat amb Palau i Fabre, Ferrater i, ara, Casasses.
El llibre recull tota una vida de pràctica i saviesa poètiques, en un estudi jeràrquic i al mateix temps àcrata de la nostra poesia, és a dir, del cor català. Com diu el llibre, “tenim l’ànima a la mercè de la poesia.” “Catalunya potser no surt als mapes però la seva febre cultural ve amb una aportació artística, en tots els terrenys i més que res en l’arquitectònic, el plàstic i el literari, que obre camins practicables, humans, a la possibilitat europea de ser.” “No es tracta de situar Foix i Estellés en la història dels països catalans sinó al contrari: el context en què es donen els països el donen Foix i Estellés i altres poetes i artistes”.
Casasses explicita, rellegeix, sintetitza i actualitza el seu propi cànon, la seva ars, que parteix dels trobadors i té la musa popular al centre de tot: “Ens salva ella o no ens salvarà ni déu.” L’element pop enlaira Casasses i el distingeix de tots els nostres poetes vius. Casasses ens redescobreix la tradició poètica amb l’orella posada en com ressonen uns autors en els altres fins a arribar a ell mateix. Aquest llibre llaminer i antipedant va de literatura, però en el fons va d’història, perquè, en una nació literària com la catalana, totes dues coses són la mateixa. Ara que hem escombrat la literatura de l’ensenyament i dediquem l’educació a deseducar, ha quedat més a la vista que el moll de l’os de la cultura és a l’idioma i que l’idioma enlloc és més ell que a la poesia. Llibres com aquest celebren la fortuna de disposar d’una reserva d’or o amor propi, un rebost que anirà prenent més importància enfront de les fal·làcies i autoenganys de la intel·ligència artificial i el funcionariat erm que ens proposen els polítics. Aquest nostre país és un cas molt singular de materialització espiritual, llibertari, sòlid i discret com el mateix Casasses, i com ell tan present i visible com absolutament per descobrir. Aquesta és la columna que ens aguanta i al voltant d’ella ens anirem retrobant i reconeixent com fa el llibre, cada dia més convençuts i conscients de la sort que tenim, aquesta poesia, aquesta llibertat.
Notícia de la poesia catalana és de bon complementar amb el pròleg del mateix Casasses al volum de butxaca Gaudí, Maillol, Dalí de Josep Pla, ara també a les llibreries.
