Isaki Lacuesta i Isa Campo: "Els nostres amics s'han mudat a Madrid, però nosaltres volem seguir fent pel·lícules des de Sant Daniel"

GironaEl cineasta Isaki Lacuesta (Girona, 1975) ha creat gairebé totes les seves pel·lícules juntament amb la guionista Isa Campo (Oviedo, 1975). La creació conjunta va començar el 2009, quan, amb el relat sobre l’exhumació de les fosses argentines de Los condenados, Campo, que mai havia posat en pràctica l’escriptura, va animar-se a descobrir el seu talent per inventar guions. Des de llavors, Lacuesta, que a més de tenir cura de les imatges també es dedica a escriure el text, comparteix el procés creatiu a quatre mans amb la guionista. Junts han firmat una filmografia de fins a vuit títols, que, sens dubte, els han consolidat com un dels tàndems cinematogràfics més reconeguts del panorama espanyol. L’última estrena ha estat Un año, una noche (2022), sobre el drama de l’atemptat terrorista a la sala Bataclan el 2015, que ostenta fins a 14 nominacions als premis Gaudí. I, en solitari, recentment els dos han dirigit un episodi cadascú de la minisèrie Apagón de Movistar+.

Campo i Lacuesta es van conèixer d’adolescents quan anaven a l'institut a Girona. Després, amb 18 anys, es van traslladar a Barcelona per estudiar, fins que el 2010 van decidir tornar a viure junts a la ciutat on havien crescut de petits. I van escollir el barri de Sant Daniel de Girona, en una vall tranquil·la i verda, entre la muntanya de Montjuïc i Torre Gironella, que comença a pocs passos del cas antic i mira cap a l'extensió de boscos de l'est de les Gavarres.

Centre creatiu

Sant Daniel és, doncs, el lloc escollit on la parella ha establert un centre sobre el qual gira tant la seva vida quotidiana com artística. "La feina en el món del cinema no té un calendari ordenat i regular, ja que, durant els mesos de rodatge o de promoció de les pel·lícules, arribem a estar setmanes senceres fora de casa", diu Campo. "Així que –continua la guionista– després de tant anar amunt i avall, per a nosaltres és fonamental tenir un espai propi, tranquil i acollidor on tornar i reprendre el dia a dia". A més, Sant Daniel també és el lloc on, abans de sortir a filmar, es forgen i agafen forma els projectes que creen. Perquè Campo i Lacuesta, que estan constituïts com a productora (La Termita Films), no tenen oficines ni despatxos, sinó que entre les parets de casa seva, amb vistes a la catedral i als jardins del Passeig Arqueològic, pensen totes les seves obres. "Els nostres amics s'han mudat a Barcelona o Madrid, però nosaltres estem molt bé aquí i volem seguir fent pel·lícules des de la distància", diu el director.

Una paret per a cadascú

A casa seva, per tant, sempre es remenen projectes, idees i imatges, sigui per a obres futures encara indeterminades o per a peces actualment en dansa. Cadascú té el seu estudi, amb una paret neta sobre la qual escriuen apunts i ordenen post-its. "Quan treballem en guions conjunts, sense ser exageradament sistemàtics, pensem un esborrany embrionari junts i llavors ens repartim l'escaleta i anem posant els avenços en comú", explica Campo. A vegades, com en el cas d'Un año, una noche, el diàleg encara és més fecund, perquè incorporen una tercera veu: el guionista Fran Araújo, que, des de Madrid, també participa en el procés. Després Lacuesta, com a director, damunt de la paret de les notes més o menys definitives, comença a teixir un catàleg d'imatges de tota mena que, posades de costat, generen una constel·lació visual que inspira les escenes que s'acaben filmant. Ara mateix, tot i que segueixen ajudant-se i compartint consells, Campo i Lacuesta treballen en projectes independents. La guionista té la paret plena de retalls amb esbossos per a la nova pel·lícula de la cineasta Icíar Bollaín, amb qui ja va treballar a la premiada Maixabel (2021), mentre que el director està escrivint les primeres notes d'una nova pel·lícula en solitari ambientada a Granada, encara sense detalls per revelar.

La sortida

A més d'escriure-hi guions, a casa, Campo i Lacuesta han organitzat molts assajos amb els actors de cada pel·lícula i, igualment, passen hores i hores davant la taula de muntatge per ordenar les escenes filmades al rodatge. "La feina de muntador és una experiència molt immersiva i, quan m'hi dedico, perdo el món de vista, així que poder sortir en un entorn natural a estirar les cames em dona moltíssima vida", reconeix el cineasta. Per a Campo, esbargir-se i respirar aire fresc per deixar reposar el llapis i el paper també és fonamental: "Vaig cada dia a passejar i, mentre camino, comparteixo per telèfon les idees amb els col·legues de Madrid". Les rutes que més freqüenten ressegueixen el riu Galligants fins a la plaça dels Músics i s'enfilen per l'anella verda o la Muntanya de la O.

La bruixa de la catedral

I, més enllà de les passejades, l'entorn de Sant Daniel també es fa present de manera explícita en alguna de les peces dels autors. Isaki Lacuesta, per exemple, està absolutament fascinat per la gàrgola de la bruixa de la catedral de Girona, que s'albira des dels jardins a la frontera amb el Barri Vell. El director l'ha filmada en diverses ocasions i ha muntat un curt de cinema mut que s'ha vist molt poques vegades en públic. "Em captiva la llegenda de la bruixa, que va quedar petrificada per dir paraulotes, perquè representa una metàfora preciosa del cinema: la imatge de pedra que, amb el corrent de l'aigua, pren moviment", diu l'artista. I també, per a una exposició al Centre d'Art Contemporani Bòlit, Lacuesta i Campo van organitzar una sessió fotogràfica amb la família de Pau Riba, mentre jugava, nua, en un dels prats de Sant Daniel, darrere del monestir.