La Costa Brava: una nova ruta clau per a les narcollanxes

GironaCada decomís de droga és només la punta de l'iceberg. Però és molt significatiu: mostra noves realitats, tendències i rutes. Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil calculen que cada any intercepten entre el 10% i el 20% dels estupefaents que circulen a l'Estat. És així com la troballa diumenge d'una furgoneta dins de l'aigua amb 2,3 tones d'haixix a la cala d'Aiguafreda (Begur) ha tornat a posar de manifest l'augment els últims anys, sobretot des de la pandèmia, de la presència de narcollanxes a la Costa Brava. Són llanxes semirígides d'entre 7 i 8 metres d'eslora –també se'ls diu gomes– amb uns motors molt potents per poder travessar a tota velocitat l'estret de Gibraltar des del Marroc, d'on prové l'haixix, i arribar fins i tot al litoral gironí.

El cas d'Aiguafreda no és aïllat. S'estan detectant narcollanxes els dos últims anys, sobretot fora de la temporada estival. L'abril passat, el Servei de Vigilància Duanera, que té una seu a Palamós i actua com a policia judicial a càrrec de l'Agència Tributària, va interceptar un narcoveler amb 3 tones d'haixix a Santa Margarida de Roses. Feia arribar la droga pels canals fins a una casa particular. Dos mesos abans la Guàrdia Civil va frustrar la descàrrega de 2 tones de droga a la cala Llevadó, entre Lloret i Tossa de Mar, en una operació que recordava la del 1988 a cala Morisca, a només un quilòmetre de distància, que un contrabandista cors va convertir en un cau de droga. En el cas d'aquest any, els narcotraficants es van escapar i les detencions es van acabar practicant a Almeria al cap de poc temps.

La Guàrdia Civil assegura que això és fruit de "l'efecte desplaçament" per "la pressió fortíssima" que viuen els narcotraficants al sud de la península Ibèrica. Segons el cap de la Guàrdia Civil a Catalunya, José Luis Tovar, a Andalusia hi ha hagut un "canvi de paradigma" en el tràfic de drogues, amb un auge de la violència i els problemes socials, cosa que ha fet que els criminals busquin “llocs menys compromesos”. “Però s’equivoquen pensant que Catalunya és un d’aquests indrets”, ha advertit aquest dimecres en roda de premsa després d'anunciar la desarticulació d'un dels grups criminals més importants d'haixix a Catalunya, que van enganxar descarregant llanxes en una cala del Garraf.

El 2018 el govern espanyol va activar un pla de xoc al Camp de Gibraltar per reforçar la vigilància al que es considera la porta d'entrada de l'haixix a Europa. De fet, es quantifica que un 70% d'aquesta droga al Vell Continent passa per Espanya. Amb l'aturada per la pandèmia, les bandes criminals van acumular estoc i van tenir temps per organitzar noves rutes, fent del litoral català un punt d'entrada interessant. En primer lloc, perquè hi ha menys vigilància policial. I en segon lloc, perquè està més a prop de la frontera, cosa que disminueix els riscos del transport per carretera –tot i que s'incrementen els de transport per mar–. A aquest procés hi ha jugat a favor la gratuïtat de l'autopista AP-7, on també ha crescut la intercepció de droga.

Haixix per mar, marihuana per terra

L'última memòria del ministeri de l'Interior publicada, del 2021, posa de manifest l'augment del tràfic d'haixix després d'una dècada d'estancament. La confiscació va augmentar un 43%, tot i que el problema més gran, sobretot a Catalunya, continua sent la plantació i el tràfic de marihuana; Catalunya és la segona comunitat després d'Andalusia on hi ha més intervencions. De fet, del 2020 al 2021 es van gairebé triplicar, "i Espanya es va consolidar com un país productor de marihuana i productor de plantes de cànnabis amb destí principal a Europa, amb el predomini de grans plantacions outdoor". Els Mossos desarticulen de mitjana dos operatius al dia, i un 40% dels detinguts tenen nacionalitat espanyola. En la meitat dels casos es tracta de la primera detenció per tràfic, cosa que suposa que aquest negoci està arrelant a la societat, i es tem que la delinqüència associada al cànnabis es converteixi aviat en un problema “estructural”.

Pel que fa a l'haixix, el primer missatge d'alerta per a la Costa Brava va arribar la primavera del 2022 des de les Terres de l'Ebre. Arran de la detenció de tres pescadors corromputs per bandes de narcotràfic a les Cases d'Alcanar, el cap de la comandància de la Guàrdia Civil a Tarragona, Jordi Verger, alertava de "l'efecte desplaçament" de les bandes per l'increment de la pressió al sud d'Espanya". "Això ens fa preveure que de cara al futur es poden traslladar a les províncies de Barcelona i Girona", sentenciava. I dit i fet: al cap de poc els Mossos sorprenien 15 persones descarregant per mar 5 tones d'haixix a Mataró, i l'octubre de l'any passat es va desmuntar un hub de fabricació de narcollanxes a l'Alt Empordà. Segons la investigació conjunta dels Mossos i la Guàrdia Civil, els detinguts oferien tota mena de serveis d'intendència per poder traficar pel Mediterrani.

Una quinzena de narcollanxes

La costa del delta de l'Ebre i Tarragona és, de lluny, la més afectada per les narcollanxes a Catalunya. Entre el 2021 i el 2022 la Guàrdia Civil i va decomissar nou llanxes il·legals. Ara bé, les dades provisionals d'aquest 2023 mostren com la pressió s'ha anat incrementant més cap al nord del litoral. Segons dades publicades per El Periódico, els Mossos han recuperat cinc narcollanxes abandonades sense tenir en compte la de Begur –de la qual només s'ha trobat la furgoneta, però la investigació secreta segueix en curs–. Són dues a Mataró i tres més a Viladecans, Sitges i Sant Pol de Mar. La zona costanera de Barcelona, doncs, és també una de les que pateixen pressió.