El monòlit franquista "recreat" de la frontera

PortbouAcabada la Guerra Civil, els triomfadors en el conflicte van sembrar el territori ocupat amb símbols de la victòria ben visibles. Plaques, creus, làpides, relleus, inscripcions i monuments commemoratius van remarcar l’omnipresència del nou règim i la memòria dels seus herois i víctimes. Un d’aquests elements es conserva, encara ben dret, al coll dels Belitres, ran de la frontera, entre Portbou i Cervera de la Marenda. És un monòlit de granit, en record i honor de les forces de la IV Divisió de Navarra, que van arribar a aquell indret el febrer de 1939, quan la Retirada republicana encetava els camins incerts de l’exili.

Literatura feixista

Un dels components d’aquelles forces, aturades pel límit fronterer, va ser l’escriptor Ernesto Giménez Caballero (1899-1988), que va inspirar-se en l’arribada a Portbou per escriure unes pàgines de literatura feixista en les quals replicava una frase de temps passats sobre la no existència de separació entre dos estats: “Desde el 10 de febrero de 1939 en la primera hora postmeridiana, España, tras dos centurias de agonías, de bofetadas, de renunciaciones, de ofensas y de lágrimas en silencio, acaba de contestar a los descendientes del Conde de Harcourt: ¡Señores: hay Pirineos!’” Va signar-les justament com a alferes de la IV de Navarra i les va publicar l’Editora Nacional el mateix 1939.

El monument del coll dels Belitres no és cap obra d’art remarcable. Destaca per la senzillesa, per la concepció elemental, però no pot negar la càrrega ideològica que el sustenta. Evoca triomf d’uns i derrota d’uns altres. Uneix el món religiós i el militar per mitjà de la creu. L’ús de la creu representava un reforçament del caràcter de l’enfrontament armat com a guerra de religió o croada, d’acord amb la interpretació donada a la contesa bèl·lica per la banda vencedora. Era una manera d’instrumentalitzar el signe religiós i d’emmascarar les causes materials de l’aixecament facciós de 1936.

Recrear o dissimular l'origen?

En la situació política dels nostres dies, el monument franquista ha estat, a voltes, “contestat” amb inscripcions típiques dels grafiters. A hores d’ara, però, el color negre aplicat sovint amb mala traça a allò que s’avorreix o es defensa ha estat substituït per volums de color ocre i blau, com si es tractés de recrear una nova obra. Potser es tracta de dissimular l’origen i el significat de la peça en un espai de memòria que aplega altres realitzacions del temps de la barbàrie nazi, com els fortins de defensa que hi van excavar els alemanys quan van controlar la frontera entre l’agost de 1942 i l’agost de 1944. El que és cert, però, és que la llegenda esculpida no enganya: “A la memoria de los caídos de la IV División Navarra que ocupó esta plaza el día 10-2-1939”.