Momi Maiga: “Tocar les 22 cordes de la kora per a mi és fer teràpia”

Salt (Gironès)Hi ha músiques que arriben a l’ànima. I hi ha discos sencers que directament en porten el nom. Nio vol dir ànima en mandinga, una de les llengües del Senegal, i és el nom del primer àlbum del korista i cantant Momi Maiga (Ziguinchor, Casamance, 1997), un fenomen a Catalunya d’ençà que va decidir establir-s’hi poc abans de la pandèmia. Ha exhaurit entrades al Black Music Festival de Girona i al CaixaForum de Palma i aquest divendres actuarà al Jamboree de Barcelona en la trobada internacional per a professionals del sector musical Jazz I Am. Amb només 25 anys, Maiga està decidit a popularitzar aquí l’instrument de referència a l’Àfrica Occidental i que ha après la seva família durant generacions: la kora. Fabricat a partir d’una carabassa, és format per un total de 22 cordes que es toquen amb el dit polze i índex de les dues mans mentre que la resta aguanten l’instrument.

Quan encara vivia al Senegal “va somiar despert” aquest disc. Crear una banda de música fusió on la kora fos al centre i dialogués amb tota mena d’instruments i músiques. És el que fa a Nio amb Aleix Tobias (percussió), Carlos Montfort (violí i veu) i Marçal Ayats (violoncel i veus), a més de la col·laboració especial de Sílvia Pérez Cruz en una de les cançons i del reconegut músic i cantant Seckou Keita, el seu cosí. Hi combina jazz ètnic, flamenc i les sonoritats de les seves arrels. Des de fa un any i mig que viu al barri del Veïnat de Salt, a la frontera amb Girona. “Aquí hi hem trobat molta més tranquil·litat, també per assajar, que no pas al centre de Girona, on hi ha molt brogit”, diu. És també on ha nascut el prototip de kora que està fent amb un amic escultor per poder complir un altre dels seus “somnis”: estandarditzar i acostar aquest instrument a totes les butxaques. “Una kora et val mínim 3.500 euros; el que volem és que en costi entre 500 i 700”.

El Canal 

Entre el barri del Veïnat i la sèquia Monar, camí de les hortes de Salt, hi ha el Canal. Aquest Centre de Creació d’Arts Escèniques se situa a l’antiga fàbrica Coma Cros. L’any passat ja va gravar-hi el primer videoclip, Mansani, i va acollir el primer concert que va fer amb la seva mare a Catalunya. La seva família, que es diu Cissokho, no és una qualsevol a Casamance. Són djelis, dinasties de músics, trobadors i transmissors. Recullen de ben petits, de manera oral, tot el saber popular. Quan tenia només 6 anys, un dels seus oncles li va fer fabricar la primera kora, que tocava a la seva habitació fins a aprendre a dominar-la. I ara ben aviat tocarà amb el cosí que col·labora a Nio al festival de referència de la kora a Europa, que se celebra a Brussel·les. “No escric mai una cançó. El que faig és gravar-la i passar-la. Tot és oral –explica–. Els músics que m'acompanyen són increïbles. Sembla que són de l’Àfrica Occidental. Ho han posat superfàcil”.

El pla dels Socs

Abans de ser korista, Maiga era percussionista a la seva família. És el que es reserva primer als nens i també a les dones. A més de cantar. A poc a poc, aquesta tendència s’ha anat invertint i la seva mare ha après a tocar l’instrument ja de gran. “Igual que aquí, encara hi ha molta feina a fer amb el masclisme, jo vinc d’una societat molt masclista –opina–. Per això soc molt partidari d’abandonar les diferències i veure, que en essència, tots som ànimes”. Tocar el djembé, però, és encara una de les seves passions. Ho recullen les seves arracades: a la dreta, aquest instrument de percussió; a l’esquerra, la silueta del continent africà. Per tocar-lo amb tranquil·litat, va al pla dels Socs. És una zona àmplia a tocar del Ter on s'acostuma a arribar amb bici. “Sovint ens trobem població d’origen senegalès o gambià que es posa a ballar”, explica.

Carpi Pizza

Salt compta amb un 40,80% de persones nascudes fora de l’estat espanyol i un 38,53% de persones amb nacionalitat estrangera, segons dades de l’Idescat. Una de les comunitats importants que hi viu és la senegalesa i gambiana. “Puc demanar una pizza en mandinga!”, explica Maiga a tall d’anècdota. Ja coneix en Buba, que porta la franquícia de Carpi Pizza al barri i que són de la mateixa regió: Casamance. Tot i que la kora és un instrument encara força desconegut per a molts a Catalunya, no ho és a Salt. Maiga reconeix que no hi ha gent que la toqui, segurament per la dificultat de portar-la des de l’Àfrica Occidental –és fàcil que la carabassa es trenqui i les fundes de transport són molt cares–. Però sí que és freqüent que senti artistes coneguts de la zona. Li agradaria que hi hagués en aquest sentit un treball comunitari de divulgació de la kora per mantenir viu aquest patrimoni oral entre els fills dels vinguts del Senegal.

Casamance

Tocar la kora no és gens senzill. Les 22 cordes antigament es feien d’intestins. Avui solen ser de fil de pescar. I aquí Maiga fa barreja també amb cordes d’arpa. Però tocar aquest instrument és part de la seva essència. “La kora per a mi és una teràpia. Em puc sentir malament, tenir ansietat o estar preocupat, i agafo la kora i de cop em sento bé”, assenyala. Celebra també que els músics amb qui forma quartet ho hagin sentit igual: “Crear el disc ha estat molt fàcil, natural. Per això hi ha tanta màgia en aquest quartet”. Ara compta els dies per endur-se’ls fins al Senegal i poder tocar el disc a Casamance, la regió del sud d'on prové. Abans els espera una gira per l’Estat i també europea. Durant aquesta primavera, el 31 de març seran a Tàrrega, el 14 d’abril a Brussel·les, el 15 d’abril a Torroella de Montgrí, el 5 de maig a Porqueres, el 6 a Figueres i el 13 de maig a Colmenarejo (Madrid).