El micròfon que va canviar de bàndol

GironaEl Museu d’Història de Girona mostra des d’ahir el micròfon que va servir per iniciar les emissions de Ràdio Girona fa més de 90 anys, el mateix que va retransmetre els discursos de Lluís Companys, els comunicats de la Guerra Civil o la desesperada crida a la resistència del president del govern espanyol Juan Negrín, quan va passar per Girona el gener del 39 camí de l’exili. Ràdio Girona ha cedit a la ciutat el micròfon octogonal de grànuls de carbó coincidint amb el Dia Mundial de la Ràdio i amb la celebració del centenari de la ràdio a Catalunya. Aquest tipus de micròfons es van fabricar entre els anys 20 i 30 del segle XX pensats per a la telefonia, tot i que van ser millorats per adaptar-los a la novetat de la ràdio.

Per aquest mateix micròfon van parlar Carles Rahola, que acabaria afusellat per les tropes franquistes, Miquel de Palol, Prudenci Bertrana, Joaquim Cargol i bona part dels polítics i intel·lectuals gironins de l’època. La veu d’aquests tipus de micròfons, massa sorollosos, es va apagar a mitjans dels 40, després de tenir una segona vida adaptats per a les retransmissions esportives d’hoquei i futbol.

No ferir sentiments ni ideologies

El 10 de desembre de 1933, el micro va captar les primeres paraules de l’emissora: “Aquí EJ 38. Aquí, Ràdio Girona”. Van ser pronunciades per una jove locutora, Francina Boris. Els primers estudis provisionals estaven situats al número 6 del carrer de Bonaventura Carreras i Peralta, a l'edifici de l'Ateneu, però de seguida es van traslladar uns metres més amunt, al número 8 del carrer de la Força (actual Museu d’Història dels Jueus), on van estar gairebé 45 anys. Des dels seus inicis, Ràdio Girona formava part de Ràdio Associació de Catalunya i, per decret del president Francesc Macià, estava autoritzada a emetre 24 hores al dia en català. El diari L’Autonomista, de la família Rahola, va explicitar l’ideari de l’emissora: “Ràdio Girona no permetrà que pel seu micròfon puguin ferir-se sentiments ni ideologies. Els seus espais radiaran tot el que escaigui, mentre no depassi els límits de la moral i del bon gust. Col·laborarem en tots aquells actes que responguin a una necessitat col·lectiva i ens abstindrem de prendre part en tots aquells altres que tinguin un interès de partit, de cleda, de sector o d'estament”. Després de la guerra, l'emissora va ser intervinguda i va passar a formar part de Radio España. Durant aquests 90 anys, Ràdio Girona ha estat propietat de diferents operadors, fins que l'any 1989 es va integrar a la Cadena SER.

Dones a les primeres ones

Sílvia Planas, directora del Museu d’Història de Girona, valora aquesta donació “petita però entranyable” perquè forma part de la història viva de la ciutat, “quan la ràdio servia de consol, de crida a la mobilització i de mitjà informatiu”, i també perquè parla de la implicació de les dones en aquestes tasques, ja que la locutora de continuïtat Maria Lluïsa Figa feia servir aquest micròfon per retransmetre els comunicats de guerra. De moment, el micro es podrà veure a la vitrina de les peces noves i destacades del mes del Museu d’Història, i a partir de març passarà a l’àmbit d’homenatge a la ràdio.

La directora de Ràdio Girona-Cadena SER, Carme Martínez, va explicar a la presentació que la cessió del micro era el darrer dels actes que s’han portat a terme amb motiu de la celebració dels 90 anys de la ràdio a Girona. Lluc Salellas, alcalde de la ciutat, va reivindicar el llegat i la vigència de la ràdio i va dir que, “malgrat que se la vol enterrar, continua tenint importància a les nostres vides”. Quim Ayats, regidor de cultura, va explicar que el micro és un bocí d’història de Girona que ajuda a construir relat i a mirar al futur.