Una mica d'estoics
Últimament em ve molt al cap la divisa estoica “sustine et abstine”, aguanta i abstén-te. El cristianisme va adoptar aquesta màxima per a la vida retirada als monestirs, però la idea d’Epictet no era de tancar-se en un convent sinó d’aconseguir el que se n’ha dit “la ciutadella interior”, l’escut per protegir-se del cinisme verinós de cada dia. “La ment lliure de les passions és una fortalesa,” diu Marc Aureli. “L’ésser humà no té res de més sòlid on pugui refugiar-se i on en el futur hi resti inexpugnable. Qui no ho ha entès és un ignorant. Qui ho ha entès i no s’hi refugia és un infeliç”.
L’experiència catalana passa periòdicament per moments de replegar-se. Quan el meu avi deia, de l’alcalde de Sant Feliu, “torneu-lo a votar, que us tornarà a enredar”, jo em posava les mans al cap pensant que aquell rodolí pretesament enginyós era una rèmora franquista. Quan la meva mare no anava a votar i deia “tots són iguals!”, tampoc se m’acudia que això respongués a una seva experiència directa.
Però a qui li faltava experiència directa era a mi. Ara que la tinc, procuro contemplar el funcionament polític des de darrere les muralles. És prou interessant. Hi reconec conductes que em fan entendre la nostra història. Potser la part més grotesca de la submissió sigui que no és mai, com ens consola pensar, passiva, sinó, al contrari, una activitat corrosiva i sagnant. A l’altre extrem, el consell estoic d’aguantar no és pas menys actiu, encara que tampoc ho sembli.
Gent assenyada em diu que a fora del sistema no pot fer-se res. Com si a dintre… En canvi, he vist que com més al marge del sistema i de la seva burocràcia verinosa i paralitzant, més feina es fa i més profunda. És una manera directa i eficaç de treballar, per bé que subterrània, interior, i no sempre possible. A dintre nostre les coses són més lentes però estan menys exposades al suborn de la vanitat, i no crec que això ens desprotegeixi, perquè ens permet una consciència més viva de les nostres febleses i responsabilitats. La filosofia estoica és la més popular perquè també és la més pràctica.
Llegeixo que aquest cap de setmana van ofegar-se quatre persones a Catalunya, deu d’ençà que ha començat la temporada de bany. Els que ens agrada nedar sabem com són de perillosos els corrents marins. Sense que n’estiguem salvats, hem après a respectar-los i escapar-ne nedant no pas a contracorrent sinó en diagonal, o abstenint-nos del bany, perquè, enfonsats a dintre mar, hem sentit més d’una vegada, a través de la pell i per tot el cos, la seva força xucladora i destructiva.
