Més gent sense casa i menys marge per aturar l'escalada de desnonaments

GironaLes entitats prohabitatge de les comarques gironines constaten un repunt dels desnonaments a la demarcació, en una lògica que es reflecteix no només en l’augment de casos, sinó en la intensitat en el temps i en les formes d’execució, incidint conseqüentment en el marge que tenen aquests espais col·lectius per aturar-los o endarrerir-los. Casos recents mostren el que està passant en diferents indrets de les comarques gironines.

Des del Sindicat d’Habitatge de Salt denuncien la contundència amb la qual s’estan executant els desnonaments aquests últims mesos: “Per primer cop, ens hem trobat un desnonament amb presència de cinc furgonetes de mossos armats amb metralletes, o desnonaments de pisos de la Generalitat executats sense un avís ni de data, ni d’hora. Ens estem trobant cada cop més casos de desnonaments en els quals, en la mateixa notificació, els jutjats informen que ja han obtingut la confirmació de la disponibilitat dels serveis d’ordre públic per executar el llançament. Tots aquests factors hi són per dificultar que puguem actuar, o que quan ho fem sigui massa tard, ja que últimament portem un ritme de dos desnonaments per setmana". Ahir, dimecres, un desnonament amb presència de furgons policials es va saldar amb tres detencions de membres d'aquest sindicat.

En la primera meitat d’aquest any es van practicar 597 desnonaments a les comarques gironines, una dada que augurava una tendència a la baixa en comparació amb el primer semestre del 2022 (694), però que no es va acabar confirmant. Es van comptabilitzar quatre desnonaments diaris a la demarcació de Girona entre el juliol del 2022 i el juny del 2023. Tot i que la dada va anar a la baixa en el tercer trimestre d’aquest any, en què es van comptabilitzar 192 desnonaments, al tractar-se dels mesos d’estiu la baixada s’ha d’emmarcar en un context de menys activitat judicial en què l’execució de sentències d’aquest tipus sol registrar a terres gironines un descens de més de 100 casos en comparació amb el trimestre anterior, segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

Amb l’arribada del mes de setembre i la represa de l’activitat als tribunals, els casos s’han anat acumulant malgrat la plena vigència fins a finals d’aquest mes de desembre d’una moratòria estatal que suspèn els desnonaments d’habitatge habitual de les persones i famílies en situació de vulnerabilitat.

En un context d’estancament dels salaris i d’encariment del cost de vida que s’explica per les pujades acumulades de l’IPC, amb preus de lloguers marcant records –el preu mitjà de lloguer a Girona se situa actualment al voltant dels 770 €, segons dades de la Cambra de la Propietat de Girona–, les pujades de preu que deriven en dificultats per pagar el lloguer s’han convertit en la causa principal dels desnonaments.

Desnonat tot i pagar el lloguer

El cas de la Burama (nom fictici per mantenir l’anonimat de la persona afectada), veïna de Banyoles, posa de relleu el paper còmplice dels poders públics: “Em va arribar una citació judicial per fer-me fora del pis el desembre del 2022 perquè l’habitatge havia canviat de propietari, i em van assignar una advocada d’ofici el mes següent. Fa dos mesos (setembre 2023) em van citar a serveis socials per parlar suposadament de la meva situació de discapacitat (per mobilitat reduïda); a l'arribar-hi em van presentar un paper a signar per deixar el pis. Vaig trucar directament a l’advocada i em va dir que no signés, i no vaig signar. Les tècniques van intentar convèncer-me per arribar a un acord amb el propietari i marxar del pis, tot i que jo no els parava de dir que no entenia per què havia de marxar si, tot i que cobrava poc, no havia deixat mai de pagar".

Des dels serveis socials de l’Ajuntament van derivar la Burama a l’oficina d’habitatge, on la van tranquil·litzar dient-li que encara que hi hagi sentència desfavorable tindria sis mesos abans de l’execució per buscar un altre pis. Tanmateix, un mes després, una comitiva de mossos es va presentar a casa seva per informar-la que havia de recollir les seves pertinences i marxar del pis immediatament: “Em van permetre trucar a la meva advocada, que em va dir que no els fes cas perquè no li constava cap notificació dels jutjats ordenant que em desnonessin, i em va recomanar que anés a posar denuncia a la comissaria sobre l’actuació dels mossos. No m’hi van atendre perquè havia de demanar cita, i quan vaig tornar a casa meva em vaig trobar que havien forçat la porta i havien canviat el pany”.

Al tornar a trucar a la seva advocada per informar-la de la situació, no s'hi va poder comunicar: “Uns dies després la secretària de l’advocada em va agafar el telèfon i em va dir que li sabia greu perquè sí que havien rebut la resolució judicial, però que l’advocada s’havia confós de cas”. Fins avui, la Burama no ha aconseguit tornar a parlar directament amb l’advocada i segueix sense alternativa habitacional. Atribueix la seva situació a la negligència de la seva advocada i a l’actuació dels serveis públics.

Al límit de frenar els desnonaments

Flora Ridaura és tècnica dels serveis de Càritas de Salt, des d’on apunten a un canvi d’escenari en l’execució de llançaments: “En mesos anteriors i fins aquest estiu hem viscut un moment, dins de tot, fàcil, perquè es van sumar diverses circumstàncies: hi va haver una vaga de funcionaris (de l’administració de justícia) que ens va anar a favor, alguns cops era el primer intent, i d’altres érem molta gent a la porta i la comitiva judicial ja ni s’hi acostava. Ara molts d’aquests casos que vam aturar s’han reprogramat per ser executats aquestes setmanes i s’està arribant al límit de la capacitat que tenim per frenar-los”.

Defineix així les dificultats amb què es troben: “Els desnonaments afecten principalment famílies en situació de vulnerabilitat amb menors o dones soles. Aviat caurà el decret de la moratòria, que no ha sigut útil per frenar els desnonaments, i la nova llei d’habitatge estatal hauria de pal·liar les mancances que permet que, tot i estar prohibits els desnonaments de famílies en situació de vulnerabilitat sense alternativa habitacional, se segueixin executant perquè no s’ha fet el canvi necessari en la llei processal (LEC) que afecta l’execució de sentències”.

Sandra Riera, veïna del Barri Vell de Girona, denuncia que ha viscut un cas de desnonament invisible que penja d’una causa judicial sobre una execució hipotecària: “Vaig entrar al pis el setembre del 2020 amb un acord directe amb els propietaris i un contracte verbal. Un any més tard, en veure que hi havia moltes coses que no em quadraven, com el fet que no volguessin arreglar el forn o que no em permetien que m’empadronés al pis, vaig demanar la nota simple al registre de la propietat i vaig descobrir que estaven en un procés d’execució hipotecària des del 2016”.  

Amb l'acompanyament del Sindicat de Llogateres de Girona, Riera va decidir personar-se als jutjats per entregar tota la documentació que tenia i fer constar que estava llogant aquell pis. El cas va derivar, l’octubre del 2022, en una citació de Riera als jutjats com a segona adquirent per tal de delimitar el seu dret sobre l’habitatge: "Els propietaris són una parella, l’home va ser assessor tècnic de la regidoria d’Habitatge a l’Ajuntament de Figueres, en mans de la CUP en l’anterior mandat. Davant d’aquesta citació el meu advocat els va citar com a testimonis, i van aprofitar per al·legar que ell vivia al pis i que només m’havien llogat una habitació. Tot i que vam aportar converses de WhatsApp i gravacions que el desmentien, la jutgessa no ho va valorar i va resoldre que jo era tercera ocupant que convivia amb el propietari, comprant el seu relat”.

Desnonament invisible

Després d’aquesta sentència, Riera es va veure assetjada tant pels propietaris com per la presidenta de la comunitat, a qui aquests van donar el paper d’administradora del pis, amb l’objectiu de fer-la fora, tot i que ella no havia causat molèsties abans i que havia pintat el pis. “L’assetjament ha estat continu, la presidenta de l’escala passava notes a tots els pisos dient que jo ocupava. Havia d’anar després desmentint-ho pis per pis. Em van posar silicona al pany dos cops. El segon cop, a mitjans d’octubre d’aquest any, vaig haver de canviar el pany, que havia quedat inutilitzat, i va ser el que va provocar que el meu suposat company de pis (el propietari) em denunciés per haver tornat al seu domicili habitual després de vacances i haver-se trobar-se el bombí canviat”. Aquest judici va acabar amb un acord perquè Riera deixés el pis a mitjans d’aquest mes: “El que han fet bàsicament és trobar la forma que marxés inventant-se que vivia amb mi. He patit un desnonament invisible a través d’amenaces, insults i coaccions”.

La manca d’habitatge públic, la presència creixent de fons d’inversió en el mercat de lloguer o la falta d’aplicació d’una regulació efectiva que aturi l’escalada de preus i protegeixi les famílies en situació de vulnerabilitat explica l’emergència habitacional actual.