Memòria històrica i empoderament femení al FASTT

GironaAmb la festa inaugural, dissabte a Sant Climent Sescebes, es donarà el tret de sortida a la cinquena edició del festival d’arts escèniques FASTT, que es representarà durant el mes de juliol en onze micropobles de l’Alt Empordà, tres més que l’any passat. 

Estrictament, la programació del festival començarà el cap de setmana que ve (el 5, 6 i 7 de juliol) amb dos espectacles en què les dones són protagonistes i que es basen en fets reals. Divendres a Vilaür, la companyia Mambo Project representarà Iaia, un espectacle que es va estrenar l’octubre del 2021 a la Fira Mediterrània de Manresa i que es va concebre durant el confinament. “La idea era anterior, però en aquell moment hi havia moltes morts i ens vam adonar de la urgència”, explica Nina Solà, codirectora de l'espectacle, juntament amb Jordi Font.

“Vam començar a fer entrevistes a diferents iaies a través de videotrucada i els vam preguntar tot allò que com a nets no sabíem”, afegeix Solà. Van entrevistar unes quinze àvies de diverses procedències, començant per les de l’equip i el cercle personal. “Ens vam adonar que hi havia coses que no els havíem preguntat mai: què feien de petites, com es divertien, què significava l’amor per a elles, quan s’havien enamorat per primera vegada… A partir d’aquestes preguntes i les seves respostes vam anar configurant la dramatúrgia de l’espectacle”, diu Solà. 

Per a la representació, la companyia trenca la quarta paret. “No hi ha un escenari i un públic mirant, sinó que al públic se’l convida a entrar en un espai com si fos el menjador de casa d’una iaia, i els espectadors seuen en diferents taules. L’espectacle passa entremig d’aquestes taules, que és com s’expliquen aquests records les seves vides –diu Font–. Creem un ambient càlid amb els objectes i anem transportant el públic per diferents etapes de la vida de la iaia, i les taules recreen aquestes diferents etapes de la seva vida”, afegeix Solà. El dispositiués de petit format i l’aforament està limitat a 60 persones; i faran doble sessió, al FASTT. “Quan fèiem les entrevistes, elles ens qüestionaven la importància dels seus testimonis: «Voleu dir que això és interessant per a algú? El que us estic explicant no us servirà de res» i per a nosaltres encara tenia més valor posar en relleu aquestes històries silenciades, aparentment anecdòtiques, però que marquen la memòria històrica d’un territori i d’una cultura”, opina Solà.

Adeu, Jane!, un homenatge a tots els pits

“Quan era adolescent vaig haver d’acomiadar-me d’un dels meus pits. En aquell moment, aquest pit era el meu gran complex. La relació que hi tenia no era gens sana. Me n'avergonyia. No l’ensenyava a ningú. No en parlava a ningú. Era el meu gran secret”. Són paraules de Clara Moraleda, autora d’Adeu, Jane!, una obra basada en la seva experiència que va escriure perquè, “quan ho vaig viure, em vaig trobar que no tenia cap referent. Els únics que hi ha són de càncers de pit en edats avançades i aquest és l’imaginari col·lectiu. Jo em sentia molt única i molt sola”.

D’això ja fa deu anys, i Moraleda ja té totalment superada aquesta situació, que en el seu moment va ser molt dura. “Va néixer de voler donar visibilitat a un tema que normalment es porta molt en silenci, i es pateix una mica. Crec en el tema de les autoficcions, però també que quan tractes un tema personal a l’escenari s’ha de tenir molt superat”, diu, i remarca que ningú es pensi que l’obra és un drama: “Té molts moments còmics, escenes divertides; no volia fer un drama d’una situació que és més aviat dramàtica. Soc molt partidària de fer comèdia de la vida real, amb respecte i amb afecte, i no fer-ne un drama”, diu. En canvi, Moraleda creu que, potser, per a algunes persones del públic pot ser terapèutica. “Això ho he pogut comprovar amb el feedback rebut. He percebut que s’agraeix molt tenir un espai on parlar d’això perquè l’adolescència és una etapa en què sembla que la teva autoestima estigui relacionada només amb el teu aspecte físic. És una cosa que es viu molt i molt en silenci, també”.

Per a l’autora, “l’obra es pot extrapolar a qualsevol conflicte que algú tingui amb el seu cos. Penso que és una oda, entre cometes, a les tares que puguem tenir”. L’obra, de la companyia Binomi, es podrà veure el dissabte 6 a Pont de Molins.

'Peix', una reflexió sobre l’impacte del turisme

La programació del primer cap de setmana es completa amb l'obra Peix de la companyia mallorquina Hotel Iocandi, que es representarà el diumenge 7 a Vilamacolum. Es tracta d'un espectacle de petit format de carrer basat en les disciplines del circ, el clown i la música. Una reflexió, des de la poètica de l’absurd, sobre la mallorquinitat, sobre l’impacte del turisme, la lluita de poders, la buidor, el silenci i la solitud davant la immensitat, sobre la ridiculesa de ser grans i l’enyorança de ser petits.