Manufacturas Gassol: la fàbrica suspesa en el temps que va transformar la vida a Salt

SaltLa vila de Salt és coneguda avui en dia per moltes raons, sobretot estigmes vinculats a la pobresa i la immigració. Té tristament el barri amb el nivell socioeconòmic més baix de Catalunya i més d'un terç dels seus habitants no tenen dret a vot. Una realitat socioeconòmica molt diferent de la primera meitat del segle XIX, quan era un poblet que vivia sobretot de les seves hortes a tocar del Ter. La revolució industrial de llavors ho va canviar tot: els empresaris van sentir-se atrets de seguida per la força de l’aigua del riu i el potencial de la séquia Monar, avui en dia gairebé tocada de mort per la sequera.

Va ser així com el 1846 l’empresari banyolí Pere Ramió va fundar la primera fàbrica tèxtil al nucli de Salt, la que anys després s’acabaria convertint en el colós que, encara avui en dia, domina part del final del barri vell de la vila. Parlem del que es coneix com la fàbrica Gassol. Són 55.000 metres quadrats que l’Ajuntament de Salt va comprar el 2021 en un estat força ruïnós, després d’anys de robatoris i pillatges. Està situada al costat de la Gassol Monar, la fàbrica encara en actiu a l’altra banda del rec que es va inaugurar el 1960 i que encara és propietat de la família. És on s’instal·larà l’escola Qstura i la Fundació Sílvia Castelló, que busca revitalitzar el sector del tèxtil a Salt i crear un nou hub català al voltant de la moda.

Josep Fita va ser director de la Gassol durant mig segle. La seva història explica també la transformació social associada a la fàbrica. També la de l’auge i caiguda del sector del tèxtil. Fill de pagesos, va entrar-hi a treballar als anys 60. Amb només 16 anys, escombrava i carregava camions. Llavors treballaven a la Gassol de Salt més de mil persones. Les dones deixaven els fills a la guarderia Virgen de la Merced i una dècada després els treballadors podrien comprar a preu de cost els pisos que encara hi ha a tocar de la fàbrica que ha adquirit l’Ajuntament. Fina va anar escalant: va passar a fer de mecànic (mentre estudiava els caps de setmana), de cap de personal i finalment va ser-ne director. Com a tal, el 1992 li va tocar respondre a l’incendi que va arrasar per complet la nau de filatures on es feien mitges a la sortida sud de l’AP-7.

“L’incendi va ser un sis de desembre. Es van cremar 12.000 metres quadrats de cop. I en 15 dies, ja tornàvem a funcionar a la Gassol-Monar”, explica Fita. Va ser així com dins de les instal·lacions s’hi van posar més de 300 telers. Ara, aquell espai és un magatzem on aniran les aules de Qstura i només hi ha 13 treballadors. Núria Quer, actual directora d’aquesta planta, i Fina van fundar el 2005 Filatura Salt per continuar amb la tradició tèxtil després del tancament del negoci per part de la família Gassol a la principal fàbrica, on l’empresari banyolí havia creat al segle XIX la primera filatura. “Hi vam treballar fins al 2014, durant nou anys, però era insostenible: "En sis mesos ens van entrar a robar 52 vegades per tallar el coure –relata Fita–. Vaig presentar només 13 denúncies perquè acabava perdent el temps”.

Equipaments culturals

Mentre que l’Ajuntament de Salt continua sospesant què fa amb les grans instal·lacions de la Gassol, comprades per 5,5 milions d’euros, el que sí que s’ha consolidat amb els anys és el gran projecte de rehabilitació des de fa 20 anys de la gran altra fàbrica del municipi: la Coma Cros, situada al Veïnat. Avui en dia és una gran factoria cultural que alberga una biblioteca, El Canal, l’ERAM, l’Escola de Música Moderna, la UOC, l’Ateneu Popular i el Museu de l’Aigua de Salt, entre altres.