Una mansió sumptuosa amb vistes al mar talla el camí de ronda entre Lloret i Tossa

GironaEl magnífic camí de ronda del sender GR-92, que segueix tot el litoral mediterrani des de Portbou fins a Tarifa, on s’ajunta a l’Atlàntic, té força trams tallats perquè s’han privatitzat espais de titularitat o ús públics. En la majoria dels casos es tracta de xalets luxosos, construïts a primera línia de mar, que tenen jardins i zones verdes ocupant el bonic sender que recorre la costa. Un dels punts negres de la ruta GR-92 és al seu pas per Can Juncadella, a Lloret de Mar (Selva), on també s’ha esborrat el camí de ronda amb un jardí privat. Una gran finca a tocar del mar, envoltada de tanques, propietat d'un expresident del Kazakhstan s’alça des de fa anys com el paradigma de la prepotència dels poderosos per damunt de les sentències judicials i les constants reivindicacions de col·lectius que defensen el patrimoni natural. 

La desestimació del darrer recurs dels propietaris de Can Juncadella davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (ja són sis les sentències en el mateix sentit) tornava aquest estiu a posar de manifest l’incompliment flagrant de l’ordre d’obrir el pas públic en aquesta zona. El 23 de setembre es va reclamar un cop més l’obertura del camí públic amb una caminada reivindicativa popular que va reunir unes 150 persones. "Demanem que s'executi la sentència i l'Ajuntament sigui ràpid en reobrir el camí de ronda", demanava llavors SOS Lloret. L’Ajuntament de Lloret de Mar ha obert converses amb la propietat "per trobar el camí ideal per unir Lloret amb Tossa" i ja tenen una nova reunió programada, però la situació segueix encallada.

Jordi Palaudelmàs, portaveu de SOS Lloret, reconeix que és un cas “rocambolesc” que afecta no un, sinó dos camins: un traçat d’un quilòmetre on discorren conjuntament el GR-92 i el camí de ronda, i la continuïtat d’aquests dos camins. El sender GR-92 –etapa 11– existeix i seria perfectament transitable, però hi ha una tanca que hi impedeix l’accés. El camí de ronda, en canvi, ha estat esborrat pel jardí del gran casalot i s’hauria de refer. “Els dos traçats estan perfectament reconeguts i figuren a l’inventari de camins del POUM”, adverteix Palaudelmàs.

Els problemes d’aquests camins barrats provenen d’un conveni que fa anys va signar l’Ajuntament de Lloret, on els propietaris es comprometien a condicionar el camí de ronda per derivar-hi el pas del GR-92, de manera que els dos camins s’unifiquessin en un sol sender públic. Com que la propietat va incomplir part del conveni amb un jardí que es va menjar el camí de ronda, l’ajuntament va denunciar l’acord i van començar un seguit de litigis amb sentències judicials que sempre han reconegut l’ús públic dels camins. 

Política de fets consumats

“Can Juncadella és un exemple de la política de fets consumats amb què determinats propietaris actuen a la Costa Brava, gairebé sempre amb el silenci o la inacció de les administracions i amb les protestes de la ciutadania, sobretot a través de les entitats conservacionistes”, afirma el portaveu de SOS Lloret. Malgrat l’enquistament del cas, Palaudelmàs és “moderadament optimista”, ja que “la cultura expansionista que equiparava infraestructures amb progrés” s’està superant en benefici de la preservació del medi natural. “En els darrers anys hi ha hagut un degoteig de sentències a favor de la protecció del paisatge com no havíem vist mai”, reconeix. 

La feina de les entitats naturalistes i conservacionistes ha estat fonamental, segons Palaudelmàs, en aquest canvi de visió i ha fet que les administracions abandonin la passivitat i inacció d’anys enrere. “Des d'entitats com IAEDEN, Salvem la Pineda d’en Gori i, sobretot, amb la creació de SOS Costa Brava, s’han denunciat multitud d’irregularitats urbanístiques”. 

Vigilants armats, megafonia i gossos

L’únic efecte que han aconseguit les sentències és que quan el GR-92 s’endinsa a Can Juncadella la porta de la tanca es manté oberta, per donar suposat compliment als mandats judicials, però ningú s’aventura a anar gaire més enllà. Els caminants s’espanten davant dels cartells que alerten que s’està entrant en una propietat privada, davant de les càmeres de seguretat i, sobretot, davant de les advertències que s’emeten per la megafonia que envolta la tanca.

Si algú és prou agosarat per endinsar-se a la finca intentant resseguir l’antic camí, com van fer els activistes que va convocar SOS Lloret fa uns mesos, acaben topant indefectiblement amb els vigilants fortament armats de l’indret, sovint amb gossos, que intimiden els excursionistes. A la protesta del setembre passat fins i tot van acabar intervenint els Mossos d’Esquadra, que van recomanar als manifestants tornar enrere. Jordi Palaudelmàs considera que el cas de Can Juncadella és un exemple, segurament extrem, de com "molts propietaris tenen mal entès el seu dret a la propietat privada i han usurpat l'ús públic".

Mansió luxosa amb heliport

La finca de Can Juncadella, reconvertida en mansió o fins i tot en “palau babilònic”, segons alguns convidats a les seves festes, és propietat des del 2007 de l’expresident del Kazakhstan Nursultan Nazarbayev i la seva família. La seva filla, Dinara, casada amb el magnat kazakh Timur Kulibayev, hi acostuma a convidar magnats i milionaris d’arreu del món que en alguns casos atraquen amb iots portahelicòpters a les cales properes i aterren a l’heliport de la finca, de vint hectàrees. Es tracta d’un immoble luxosament ampliat i reformat d’uns 3.000 metres quadrats i que té 16 habitacions i una vintena de banys. 

Marxes ciutadanes contra les barreres als camins de ronda

Passejar per un camí de ronda a primera línia de mar sense topar amb trams impracticables o directament tancats al pas de vianants mitjançant barreres col·locades per propietaris privats hauria de ser possible i és un dret emparat per la llei de costes, però al llarg del litoral gironí hi ha nombrosos punts en què aquest dret no es pot exercir. Així ho denuncia l’associació SOS Costa Brava, que ja ha emprès accions judicials o administratives per garantir l’ús públic de camins de ronda en punts del litoral gironí com el golfet de Calella de Palafrugell, la zona de Cap Roig entre Calella i Mont-ras i Can Juncadella, a Lloret de Mar. L’entitat assegura que encara hi ha molta feina a fer per eliminar els obstacles que impedeixen un passeig sense barreres als camins de ronda. Per a l’any vinent, l’entitat ha anunciat que organitzarà diverses marxes ciutadanes pels camins de ronda del litoral gironí que permetran identificar tots els punts impracticables i denunciar-los.

Passivitat de les administracions

"És inexplicable que malgrat tenir una llei que ha de garantir la servitud de pas als camins de ronda hi hagi molts trams en què això no es compleixi i que sovint les administracions no reclamin, sinó que han de ser associacions com SOS Costa Brava les que ho facin", indica l’advocat de l’entitat, Eduard de Ribot.

Al golfet de Calella de Palafrugell, on l’Ajuntament de Palafrugell havia aprovat un pla que permetia traslladar el camí de ronda per darrere d’un macroxalet situat al capdamunt del penya-segat, l’acció de SOS Costa Brava ha permès que el projecte obligués a recuperar el traçat del caminet públic per davant del xalet, és a dir, a primera línia de mar. Però, malgrat que era una condició per a la construcció del xalet, "el propietari encara no ha executat aquesta restitució", lamenta De Ribot.

En el cas de Cap Roig, on la Fundació la Caixa tenia aprovada la construcció de dos edificis nous i un auditori semisoterrat, SOS Costa Brava va impugnar el projecte per tractar-se d’una zona protegida. L’entitat va exigir que si el pla s’aprovava, s’imposés l’execució del camí de ronda al pas d'aquesta finca entre Calella i Mont-ras. “L’auditori ja s’ha construït, tot i que encara no els altres dos nous edificis, pendents de procediment judicial, però no està executat encara el camí de ronda”, diu De Ribot.

Entre els punts on l’entitat vol actuar l’any vinent és al camí de ronda proper a la platja de Garbet, a Colera, on els passejants que fan el caminet arran de mar es troben amb un tram barrat al pas, ja que hi ha l’embarcador i una piscina de la finca que hi ha just davant del mar, propietat de la família Mateu.

Molts dels punts tallats es troben en penya-segats, on els propietaris de finques situades en aquests llocs privilegiats es beneficien d’una mala delimitació del domini públic, segons De Ribot. “La servitud de pas és de sis metres des de les fites que marquen el dret de domini públic, però sovint aquestes fites no es col·loquen al damunt dels penya-segats, sinó arran de platja. D’aquesta manera, si el desnivell és acusat, aquest límit de sis metres queda a meitat del pendent, i al damunt ja no s’aplica la distància exigida per a pas públic”, indica l’advocat.