Sebastià Bartomeu: "Vaig anar a les manis del Procés amb cotxe fúnebre, tota una premonició"

VilablareixA Sebastià Bartomeu (Vilablareix, 1971) molta gent l’ha conegut dins d’un taüt, conduint un cotxe fúnebre passat de moda o servint copes i àpats que ell mateix ha preparat al restaurant bar-musical Dual de Vilablareix, un insòlit local amb estètica dels 60 que està impregnat de la seva forta i singular personalitat. La seva mare li va recomanar que convertís la casa familiar, Vila Conxita, en un saló de te, però ell es va inventar un pub liberal i sense tabús, escenari de festes boges, amb gogós i disfresses, que va tenir la seva època daurada als inicis del 2.000. Molts dels seus clients hi van per primer cop atrets per una xocant estratègia promocional: els cotxes fúnebres. Com que coneixia el món de la importació de cotxes, va decidir completar l’ambientació d’una de les seves festes de Halloween amb un cotxe de morts antics i un taüt. Va enganxar el logo del local als vidres. L’èxit va ser immediat. Va sortir en diversos mitjans i Quim Monzó li va dedicar una columna. Amb els anys, en va adquirir tres més (el seu preferit és un Talbot Solara Escorial, però també té un Mercedes). Els quatre cotxes de morts formen part d’una col·lecció d’una desena de vehicles antics on hi ha també un Dyane 6, un Jeep Cherokee o un escarabat.

“Al poble circulen quatre definicions d’aquest local: casa de putes, local de maricons, entrada de drogues a Vilablareix i local d’intercanvis. Evidentment, cap de les quatre és certa i qui les propaga no ha estat mai aquí”, sentencia Bartomeu, que ja d’entrada adverteix que acostuma a parlar “sense filtres”.

Doble moral gironina

“Quan vaig obrir tenia cua de la gent més guapa de Girona. Era un ambient i una música que només es podia gaudir a Barcelona, a Londres o a Nova York. Girona té una doble moral, amb molta por del que diran, i aquest era el seu refugi, el nom Dual ve una mica d’aquí”, explica Bartomeu des de l’oasi de calma de la terrassa, que ha ampliat fa poc, amb un estany amb peixos i ocells exòtics. També corren pel local, pet friendly, un gat i un colom que s’ha convertit en improvisada mascota d’adopció. El gruix de la clientela prové de Girona, però la seva proposta ludicoculinària ha trobat també molta receptivitat entre els nous residents joves de Vilablareix.  

Energia i independència

A partir dels seus litigis amb les companyies elèctriques, Bartomeu va decidir ser autosuficient i desconnectar-se de la xarxa. “Soc dels que no deixa passar les coses. Em feien lectures estimades i vaig pagar factures astronòmiques. Ara fa quatre anys que tinc plaques solars, bateries industrials i un generador d’emergència. I ric cada cop que apugen la llum. No penso mantenir companyies elèctriques que engreixen pallassos com l’Aznar”. Bartomeu es reconeix independentista “fins a la medul·la”, per això ara admet que està molt fotut. “Vaig treure els cotxes fúnebres a les manifestacions independentistes, potser va ser una premonició de com acabaria tot”. Fa temps que busca un cuiner, però o no en troba o li duren quatre dies perquè “no estan acostumats a treballar o volen comprar sofregits preparats en lloc de fer-los com s’han fet tota la vida”. No se li pot discutir que és un pencaire. Cada dia fa un menú on hi ha una saborosa mostra de la varietat culinària apresa de la seva mare: guisats, estofat de vedella, sopa de peix, canelons, amanida grega, pollastres al cava i una extensa carta de fregits i brasa. “Tinc les cames rebentades, però m’estimo més fer-m’ho tot jo”. 

Tots els papers de l’auca

A partir de les 11 de la nit, el restaurant canvia la música i la il·luminació, la bola de mirallets comença a girar i es transforma en un bar musical. Bartomeu, que fa bé tots els papers de l’auca, passa de cuiner-cambrer a bàrman-relacions públiques. Aquesta especialitat, de fet, és el grau que va estudiar a la Universitat de Girona.

És un pioner de les festes de Halloween, quan encara ningú les celebrava. Decorava el local amb carabasses que buidava ell mateix i tot l’espai s'il·luminava només amb espelmes. “Llavors em retreien que no fes la castanyada i els panellets, però allò era molt més divertit. Ara que ho fa tothom, ja no m’interessa”. A partir dels litigis amb les administracions (l’acusaven sobretot de soroll excessiu, però el seu local està insonoritzat) va decidir convertir-se en regidor municipal. No parla bé dels polítics i en diu veritats incòmodes que, en cas de ser reproduïdes, podrien comportar una querella. Durant anys, ha obert portades dels mitjans locals perquè arribava a la Zombiewalk de Girona amb un dels seus cotxes funeraris, d’on el treien dins d’un bagul. 

Fenòmens paranormals

No ha perdut l’afició per la gresca i la disfressa, però reconeix que si aconseguís traspassar el local, dedicaria el seu temps a les tres associacions que ha creat: la de vehicles clàssics, una associació fotogràfica (li agrada el món dels arxius fotogràfics) i una protectora d’animals. Abans de marxar m’adverteix que no hem parlat d’una altra peculiaritat del local: hi ha psicofonies, ombres sinistres, la carícia d’una mà invisible o gent asseguda a la barra que no tothom pot veure. Li dic si no té por que això li resti clients. Al contrari. Fa uns dies es va presentar una colla que havia sentit a parlar del “bar de les ombres” en unes rutes sobre la Girona misteriosa.