Lectura i robòtica

Cada dia noto més agraïment als actes culturals en què participo, sobretot per part de joves i gent de fora l’acadèmia. No fa gaire, mentre li firmava un llibre meu, una noia em va donar les gràcies per no infantilitzar-la amb la meva literatura.

La setmana passada es va saber que s’acaben les lectures comunes a batxillerat. Segons el departament d’Educació, ara “els alumnes o centres podran escollir les lectures literàries que vulguin.” Això vol dir que es podrà canviar Carner o Rodoreda per qualsevol cosa. A més, es perdrà un element important de cohesió cultural –tot batxiller de la meva edat, per exemple, coneixia Solitud.

Decisions així fan part d’una gangrena d’irresponsabilitats –o desresponsabilització– que ha portat els alumnes catalans a la cua en comprensió lectora, només per sobre de les ciutats africanes de Ceuta i Melilla.

La comprensió lectora és la pedra de toc de l’ensenyament com l’ensenyament és la pedra de toc de la cultura. A Catalunya, tot el que té a veure amb cultura pública –educació, biblioteques, teatres, museus– viu un procés de destrucció que ve de lluny, però els últims anys s’ha accelerat. Costa de creure que només sigui abandonament. No és tan fàcil que amb més de deu anys d’escolarització els alumnes acabin sense saber llegir. Has hagut d’esforçar-te a impedir-ho. Doneu quinze joves, de l’origen que sigui, durant un sol curs, a un professor. Traieu el professor la cadena ignominiosa de les programacions absurdes i retòriques, les reunions castrants, la burocràcia criminal i hipòcrita i estic segur que en un sol curs aquests joves, amb molt poques excepcions, aprendran a llegir perquè el professor haurà pogut fer la seva feina.

Per irresponsabilitat s’ha infantilitzat l’educació fins a nivells que degraden conjuntament els professors i els alumnes. Hi ha directors d’institut que literalment prohibeixen el llibre de text en paper. Les pantalles són el paradigma de la irresponsabilitat: s’abandona l’ensenyament a les màquines, es robotitza. Es deixa l’alumne sota el bombardeig d’internet, com si n’hi faltés. El coneixement es queda al núvol de la xarxa, amb les seves llums, musiquetes, banalitat i escapisme, en una aculturació políticament programada, per acció i per omissió.

L’ensenyament està en mans dels seus enemics. Ni saben que l’educació moral s’exercita a través de la literatura seriosa. Precisament perquè és el centre de l’humanisme, la lectura –les paraules– està no pas abandonada, sinó impedida en favor dels robots. Després els joves voten Vox. Bé han de defensar-se.