El laboratori secret d'Olot on prenen cos els dissenys de grans marques de moda

OlotA tocar de la Font de l’Àngel de la plaça Mora, al bell mig del barri antic d’Olot, una senzilla placa a les bústies de l’entrada d’un edifici del carrer Antoni Llopis informa de l’existència de PattLab (Pattern Laboratory) a la segona planta. Hi descobrim un espai gairebé secret, sorprenent, diàfan, modern, amb una activitat que entronca amb la tradició del tèxtil olotí, però on els vells telers són ara ordinadors amb programes que desenvolupen patrons digitals i prototips de col·leccions de moda de primeres marques. No hi falten, però, les màquines de cosir on es cusen els prototips.

Núria Paguina Riera, de Palafrugell, va fundar l’empresa fa vuit anys i en fa sis que va voler instal·lar-se al centre d’Olot, sobretot perquè és una enamorada de la Garrotxa des de petita i tenia molt clar que hi volia viure i treballar. El que ha aconseguit no és gens fàcil: “Que les grans marques tinguin confiança en nosaltres i tenir una solvència contrastada en el món de la moda. I des d’Olot!” Va estudiar disseny de moda a Barcelona i després patronatge i confecció a l’IES Garrotxa. Explica amb orgull que la gent del seu equip (tres patronistes, dues confeccionistes i un encarregat d’administració i xarxes) són “fills de l’IES Garrotxa”, un bon planter del patronatge i el disseny de moda. 

A PattLab desenvolupen roba o col·leccions senceres que els porten els dissenyadors i les marques. No els podem fotografiar perquè són dissenys encara confidencials. Primer elaboren el prototip partint d’una fitxa de disseny amb el dibuix, el teixit i les fornitures, i després ho proven en una model real, que és quan es veuen les propietats del teixit, el caient i com s’adapta a un cos. Per anar bé, en aquesta prova hi ha d'haver el tècnic patronista, el dissenyador i el comercial (que dona la seva visió sobre la venda). L’escalat (pas a les talles) no es pot fer de manera automatitzada a l’ordinador, “perquè li has de posar condicions a cada peça”, adverteix Paguina. L’increment i la reducció no són proporcionals i depenen molt de cada disseny. “Per exemple, a les talles no es creix en amplada d’esquena, però sí en panxa, en pit o en cul”, afegeix. En les col·leccions sempre hi ha dos o tres models que cauen per motius diversos. “D’aquí no surt res que no sigui bonic, però nosaltres ens trobem els problemes i els corregim, no es pot parar el procés de producció, perquè genera pèrdues. El plus afegit que tenim és que som dissenyadores”. 

La polèmica de les talles

Sobre la polèmica de les talles, Paguina explica que “el que confon el gran públic és que les marques no acaben de definir bé el target al qual s’adrecen”. Per exemple, continua, “no és normal que una persona de més 50 anys entri al Bershka per comprar un top, perquè no és el target. Millor que vagi al Zara”. La fundadora de PattLab creu que Inditex és potser qui té més clar a quin nínxol de mercat s’adrecen les seves marques. El problema és que moltes marques de roba per a persona adulta posen com a models persones joves i, d’alguna manera, juguen a la confusió. “Però això és el que vol moltes vegades el comprador, que potser s’estima més veure la roba en una persona jove, perquè la rejoveneix”. PattLab ofereix també estudis complets de tallatge per a les marques, perquè les mides varien molt segons les edats. 

És fàcil crear una marca

“Mai havia sigut tan fàcil com avui fer una marca de roba, però el que costa és mantenir-se, que vol dir formar-se com a empresari, en màrqueting, crear equip, estructura i, sobretot, tenir finançament”, explica Paguina, que ha vist desaparèixer moltes firmes. Per aquesta dificultat de mantenir-se, aprecia les marques que han crescut al seu laboratori, com Bobo Choses, que elabora roba de dona, de nen i de nadó des de Mataró i amb una botiga impressionant a Barcelona; Rita Row, a Figueres, que ven als EUA; Baymo, de Barcelona, que elabora roba informal de festa i casaments, o Gabriela Coll, també de Barcelona.

Estan a punt d’arribar al centenar de marques. Han elaborat patrons per a gairebé totes les marques d’Inditex, una empresa que ho subcontracta gairebé tot. “Compren i venen. Al món de la moda tot està subcontractat. És com un supermercat. Li fabriquen roba al seu nom i ells hi posen la marca. Tenen milers de proveïdors que els hi produeixen de tot”, explica.

Sobre la còpia dels dissenys, a PattLab ho tenen clar: “Al món de la moda, absolutament tothom copia de tothom, o s’hi inspira, si ho vols dir així”. Hi ha diverses fires, com la Première Vision de París, que marquen tendències als dissenyadors i que és d’on arrenquen després els fabricants de teixits.  “Pesen més els diners que la creativitat, que ara es pot trobar més als tallers distesos de costura i patchwork. La creativitat no és comercial. Com més creatiu, més poeta, menys vendes -explica Paguina-. Els creatius són per a les marques de luxe”.

PattLab vol créixer continuant donant servei a marques de patronatge, però ampliant altres sectors de negoci, com el servei de plòter per a patronistes o els serveis de simulació 3D per veure a la pantalla com quedaria una peça sense necessitat de confeccionar-la. 

Patrons i costures a casa

El món dels patrons i costures per fer a casa viu una època d’efervescència. Hi ha més professionals que es dediquen a fer aquests patrons que no pas als patrons professionals que elabora PattLab. Per això, de vegades també col·laboren amb empreses dedicades a vendre patrons domèstics, com per exemple Miona Fashion Lab.