Transformar una fàbrica de culleres en un clúster d'artesans i artistes

Tortellà (La Garrotxa)Hi ha pobles que tenen una empremta diferent. Tortellà n'és un. No té un patrimoni arquitectònic especial –excepte el pont medieval del Llierca–, però des de fa anys que viu un creixement sostingut de la població. En molts casos, d'artesans, artistes i persones amb una mentalitat i un punt de vista empresarial diferent que busquen arrelar lluny de la ciutat. És, en part, el llegat de la història d'un poble que no ha viscut només de la pagesia. "Tortellà, terra de músics i culleraires", diu el refrany. També és on es va inventar la Chiruca, a partir de l'esquelet d'una espardenya.

Durant dècades, molts vilatans formaven part d'una orquestra (van arribar a crear-se'n nou) i compaginaven l'ofici amb el d'artesà, fabricant sobretot culleres de boix. "La pagesia no et permet fer de músic. Ser culleraire, sí –reflexiona Josep Reig, alcalde d'aquest municipi de 823 habitants–. Els músics estaven acostumats a viatjar i això ha fet que sigui un lloc amb gent alternativa i permissiva". Aquest és l'esperit que impregna la primera fàbrica de creació que té el poble: la Nau de Tortellà, una fàbrica de culleres convertida en menys de dos anys en un clúster d'artesans i artistes. Una barreja del que ara en anglès es coneix com a coworking o comaking, un espai on compartir eines.

A diferència de molts projectes gestats de dalt a baix, de l'administració als artistes, la Nau de Tortellà és un projecte creat a partir de la necessitat de diferents artesans establerts a la zona de trobar un espai per desenvolupar els seus oficis. Fins ara no s'han aliat amb cap institució i han crescut dins d'una part de l'antiga fàbrica Serra Quintana, situada en un extrem del nucli del poble i que va tancar fa poc més d'una dècada a causa del creixement de la competència al mercat asiàtic. La nova factoria creativa, però, té un denominador comú amb l'antiga fàbrica de culleres: està integrada sobretot per fusters. I en un moment en què al poble ja no hi havia cap representant d'aquest ofici –sí que hi ha dos punts de fabricació de culleres–. "Ja hi havia un espai creat, el de la sala de màquines, i no va haver-hi cap debat sobre on ubicar-nos els fusters", explica un dels seus impulsors, Joan Palomo, que és també professor de l'escola Orígens de bioconstrucció. L'altre denominador comú de tots els que formen part del clúster, on hi ha també un soldador i fabricant d'estufes, dos grups teatrals, i un taller de disseny i creacions tèxtils, és que cap d'ells va créixer a Tortellà.

Els seus camins han portat per viaranys molt diferents. Des d'en Miquel Garrigosa, fuster de 34 anys, que va estudiar a l'Escola Industrial de Barcelona però fa 12 anys va anar-se'n a viure a una masia aïllada a la muntanya, sense electricitat ni aigua. Fins a l'Edurne, que en té 61, en fa 21 que va arribar a Tortellà, i per primera vegada té un espai per dedicar-se al que més li agrada: experimentar amb l'estampació vegetal. Passant per en Gerard Gert, que té 50 anys, és d'origen belga i ha estat nòmada durant 15 anys, però fa 10 anys va establir-se al poble, on viu amb la família en una iurta d'origen mongol. És soldador i estufaire, però sobretot el que busca és promoure l'autogestió: que un mateix es construeixi el que necessita. És el que està fent en Raül Jorquera, de 36 anys, que ha unit tota l'experiència en fusteria, més la de professionals experts en bioconstrucció, per reformar la casa de poble on anirà a viure amb la família a Montagut –un poble proper a Tortellà–. Ell va arribar fa cinc anys a la Garrotxa procedent de Barcelona cridat per un soci per impulsar un projecte de construcció i lloguer de cúpules geodèsiques de fusta.

Organitzar-se com una matrioixca

"Segurament no hauria començat a tenir projectes de fusteria si no fos per aquest espai i les experiències de cadascú", reflexiona Gabi Fernández. És el fuster que s'ha unit més recentment al grup i també el que s'ha criat més a la vora, a Besalú, on va arribar d'adolescent procedent de Sant Boi del Llobregat. Explica que la Nau de Tortellà funciona com una “matrioixca”. Estan constituïts com a associació –tot i que convertir-se en cooperativa està sobre la taula–, es reparteixen el que cal pagar de lloguer per metres quadrats i l'equip de fusteria forma una entitat dins de l'entitat. En total són vuit persones, però una, l'Unai, té el taller artístic en un espai exterior –és belga i diu que mai hi passa fred–. Tres més formen l'entitat sense personalitat jurídica Yurta.cat, que es dedica a la fabricació de iurtes com a habitatge. En el cas de la fusteria, comparteixen eines i despeses.

Molts d'ells no podrien tenir les eines que tenen al taller de fusteria si no fos perquè les comparteixen. "Ens pregunten si som uns antisistema. És un fet que no som convencionals. Nosaltres no treballem per fer-nos superrics. El que hem creat és un estil de vida", assenyala en Raül, fuster, que considera la Nau un "pol d'autosuficiència" per a ells mateixos que els permet "estar deslligats del món". Per a en Gerard, "la vida es basa en la cooperació, en trobar solucions", i tot i tenir cadascun el seu projecte autònom, acaben treballant junts moltes vegades. I també acaba sent un espai de col·laboració amb els amics que estan fent-se una reforma i necessiten eines i espai per als elements de fusteria o soldadura. "La Nau m'ha ajudat a fer moltes coses de casa", reflexiona en Miquel, a qui li va quedar petit el seu taller.

També és un espai que volen que aviat s'obri a Tortellà i grups que vulguin visitar-lo per veure altres maneres d'emprendre i organitzar-se. També tenen molt lligam amb altres projectes autònoms que completen aquesta nau compartida i no formen part de l'associació. És el cas de l'horta agroecològica de l'Empedrat, que forma part de Xarxa Pagesa i que hi té un magatzem per preparar les cistelles ecològiques. També l'editorial infantil TakaTuka, que fa molts anys que té el magatzem en un dels espais adjacents de l'antiga fàbrica de culleres, i l'Àlex, mecànic del ferro. En un espai així "reps molt i també tens ganes d'aportar molt com a intercanvi", resumeix en Gabi. Alguns projectes ja estan més consolidats, com el de la fusteria. D'altres comencen a tirar endavant, com el taller de disseny i confecció de roba de la Sara Allende, que després de molts anys dedicant-se a fer de modista ara ha decidit professionalitzar-se. I alguns que són per pur hobby, com el de l'Unai, també d'origen belga, que sota el nom artístic de Juniperus esculpeix objectes de fusta.

Recuperar i transformar vells oficis

Ferrer

Estufes a partir de bombones de butà

Què pot ser més revolucionari que fer estufes de combustió neta i alta eficàcia a partir de bombones buides de butà? És la filosofia que té el projecte del belga Gerard Gert. Fa 16 anys va fer la primera estufa partint de la necessitat d'escalfar la furgoneta on vivia. Des de llavors que ha trobat en aquest camp un filó per viure. I més amb el creixement de la demanda dels darrers anys. El seu taller és un espai amb tota mena d'invencions. Darrerament també ha fet estufes de massa tèrmica amb bidons davant de l'augment dels costos energètics. Però el que busca sobretot és promoure l'autogestió i l'autoconstrucció: gestionar un projecte per fer-lo més accessible a qui necessita una estufa.

Fusteria

Construcció de iurtes

Catalunya viu un boom de noves formes de viure al camp. Però té un problema: hi ha una mancança d'espais buits –com passa a Tortellà, on és difícil trobar-hi un lloguer o comprar una casa–. Això s'ha vist agreujat per l'èxode urbà dels últims anys. Veient aquesta problemàtica va néixer Yurta.cat, la primera empresa catalana que fa iurtes des de zero. La va impulsar en Cyril, després d'haver viscut en una iurta contemporània fabricada a França i adonar-se de la manca d'una proposta empresarial catalana que pogués complir amb la demanda a Catalunya i bona part de la Península. Arran d'això va associar-se amb en Magí, artesà de la tela, i l'Isaac, que és fuster.

Lloguer de cúpules geodèsiques

Per a esdeveniments efímers existeix un altre tipus de construcció que a poc a poc s'ha anat popularitzant: les cúpules geodèsiques. Formades a partir de triangles de fusta que es poden tancar en forma de cúpula o bé fent forma de planetari, poden crear aixoplucs de fins a 75 m². És un dels projectes que té entre mans Raül Jorquera, juntament amb un soci, amb el nom d'Esfèric. El magatzem el tenen a Argelaguer, molt a prop de Tortellà, mentre que tota la part més creativa i de fusteria d'interiors la fa Jorquera a la Nau. Des que és pare també ha emprès el projecte Emparra't, que ofereix estructures Pickler per acompanyar el moviment lliure dels infants.

Estampació

Artesania orgànica

Experimentar amb flors i plantes. És el que es dedica a fer l'Edurne Bordas al seu taller de la Nau. Porta anys investigant quin és el millor moment de l'any per fer diferents estampacions orgàniques, en funció dels pigments. A través dels tallers Món Viu introdueix la gent a provar amb tints naturals i fer artesania orgànica. No la ven, és una passió i un coneixement que busca compartir, ja sigui estampant sobre roba o paper o d'altres materials. A la Nau hi té una àmplia sala que eren les antigues oficines.