La maçoneria surt de l'armari

GironaAl bell mig del barri del Mercadal de Girona hi ha l’entrada a la lògia maçònica més gran de la ciutat: el taller Canigó. Qui esperi trobar-hi un espai d’opulència, emmirallant-se en les pel·lícules nord-americanes, ja els avanço que s'emportarà una desil·lusió. El que podria semblar l’entrada d'un magatzem fosc que dona a un pati d’illa és des de fa gairebé tres dècades el local on es reuneixen una vintena de germans maçons, cada quinze dies, per celebrar les seves tingudes. Són els rituals que comparteixen dins el temple, un espai tancat –sense finestres– ple de simbologia que a primer cop d’ull pot sorprendre.

Inscriu-te a la newsletter Girona Més enllà de la Costa Brava i la Cerdanya

Inscriu-t’hi

Recorda bé el primer cop que va visitar-lo Maurici Jiménez, alcalde de Castell d’Aro, Platja d’Aro i s'Agaró pel PSC. Admet que va tenir la mateixa “percepció” que jo, però que molt ràpidament va entendre la importància del valor de la “humilitat” dins la maçoneria i que per “arribar a certs coneixements o reflexions no calen grans metalls”. Jiménez va ingressar a Canigó per pur interès personal, sense que ningú l'hi proposés. “No havia entrat ni en política, venia de l’associacionisme juvenil, del món de l’empresa i tenia inquietuds i ganes de millorar l’entorn –explica–. Buscant a internet vaig trobar la pàgina web de la lògia i hi vaig contactar digitalment”.

El discret encant de la maçoneria

Ara, des de finals d’any, és al capdavant del taller com a venerable, un rol simbòlic que l’ha empès a fer el pas de “sortir de l’armari”, com a la maçoneria es coneix també explicar públicament que en formes part. La condició de maçó prohibeix fer-ne proselitisme, però des de Canigó es busca que la discreció que han tingut sempre no s’interpreti com a secretisme.

Aquest dijous, a les 19.30 h, la Fundació Valvi a Girona acollirà la xerrada "Desmuntant falsos mites sobre la maçoneria”, una taula rodona “per desconstruir la realitat a través de la raó”. Serà el primer cop que Jiménez, acompanyat de Josep Manel Samper i Raül López, explicarà la seva experiència i trencarà tabús del que alguns consideren una secta o un lobi. “És un moment bo per explicar què fem: al cap i a la fi, som un espai de reflexió filosòfica en què cadascú de nosaltres busca la millora personal, millorar com a individu per ser una eina més útil per a la societat”, diu el també alcalde de Platja d’Aro.

Una lògia catalana

Girona és una ciutat amb gran presència de maçons des del restabliment de la democràcia. Hi ha qui diu que és la demarcació amb més germans per càpita del conjunt de l’Estat. Només a la ciutat hi ha fins a cinc lògies i a la demarcació una desena, encara amb gran presència a Figueres, que és on els corrents de llibertat, igualtat i fraternitat van entrar amb més força d’ençà de la Guerra del Francès, es van expandir de la mà de les idees republicanes després de la Gloriosa el 1868 i van tenir un darrer moment d’auge durant la Segona República.

La lògia Canigó va néixer el 1996 i forma part de l’obediència Gran Orient de Catalunya, del 1989, l’única que té una vocació plenament catalana al Principat. La poden integrar tant homes com dones, malgrat que a Girona ara mateix només hi hagi germans. Al capdavant de Gran Orient, com a Sereníssim Gran Mestre, acaba d’aterrar un altre gironí de Canigó: l’economista i empresari Antoni Bou. Com Jiménez, defensa la “normalitat” de ser maçó.

Som dins el temple, a tocar de la plomada que penja del sostre i marca el centre de l’univers que simbolitza aquest espai. Una volta celeste dibuixada al sostre presideix l’espai quadrat, envoltat de dotze columnes enganxades a la paret amb els símbols del zodíac. A l’est, a l’orient, una imatge de l’ull maçó, símbol de la consciència. Just al davant, la taula que presideix la sala on seu el venerable amb el seu mallet, encarregat del ritual i de moderar la conversa. A l’oest, la porta d’entrada. l al nord, les cadires per als aprenents i companys. Al sud, el lloc on seuen els mestres.

Bou explica amb desimboltura la funció de cada germà tenint en compte on seu durant el ritual. Almenys cal que n’hi hagi nou perquè es pugui dur a terme amb normalitat. Durarà unes dues hores i després, qui vulgui, podrà quedar-se a sopar per mantenir l’espai de germanor. De dins d’una maleta que seria per a un portàtil, en treu la indumentària que porten a les tingudes: un mandil blanc –una espècie de davantal– en el cas dels aprenents i companys i un de més elaborat en el cas dels mestres. Ell en porta un amb la senyera com a Sereníssim Gran Mestre del Gran Orient, així com una medalla.

Tota la corrua de símbols ens porta inevitablement a la pregunta més freqüent: per a què serveix tot això? Bou evita revelar els detalls de tot el que fan i com ho fan, però sí que deixa clar que una part molt important del temps que passen dins el temple és per fer debats de temes, molt sovint socials. “Ser maçó és un procés individual de coneixement que comparteixes amb més gent i, per fer-ho, sembla que et compliques la vida amb rituals que t’ajuden en aquest camí”, detalla. Pel que fa als beneficis, assegura que es tracta sobretot de “tranquil·litat interior, tolerància, esperit crític i conèixer-se a un mateix”.

Relleu generacional

Dins la maçoneria catalana hi ha obediències regulars, que són deistes i no admeten dones, i irregulars, com és el cas de Gran Orient –amb uns 200 germans a tot Catalunya–. En el seu cas, prefereixen definir-se com a liberals i detallen que no cal creure en Déu per formar-ne part. De fet, al mig del temple hi ha un altar amb la Bíblia, el cartabó i el compàs a sobre, símbols maçons. Però Bou detalla que podria haver-hi també un Alcorà o, en cas d’haver-hi membres agnòstics, la Declaració dels Drets de l’Home.

Ara, el camí cap a l’obertura amb xerrades i conferències, sortint de l’armari, també és fruit d'un cert relleu generacional després del gran xoc que va suposar la persecució durant la dictadura. “Això ha provocat que els que som una mica més joves veiem les coses d’una altra manera –diu Jiménez-. Penso que som font inspiradora de certs valors que la gent busca en molts llocs i que històricament es trobaven en l’Església. Crec que per als que estan buscant la maçoneria pot ser un bon lloc i no només les associacions culturals o de veïns”.

Amb 29 anys, Oriol Portell és el més jove a la lògia Canigó. Hi va entrar amb 25 i ara ja ha superat el rang d’aprenent i és company. S’hi va acostar perquè a casa havia sentit que el seu avi havia estat maçó durant el franquisme i li cridava la curiositat. “La iniciació xoca, però acabes trobant-hi el teu espai”, explica. I Bou afegeix: “Encara que sembli difícil entrar-hi, és molt fàcil sortir-ne”.

El temple: un espai humil carregat de símbols

Cartabó i compàs

Tot temple maçònic té al bell mig (a prop de la plomada, que marca el centre de l’Univers) un altar amb un cartabó i compàs, símbols que remeten a l’origen gremial. Se situen al damunt d’un llibre sagrat on prometen o juren els germans.

Mallet

Com si es tractés d’un judici, el venerable (la persona que presideix la trobada) té un mallet sobre la taula situada a l’orient que presideix la tinguda. El primer vigilant també en té un per controlar els fadrins o companys.

Nusos i columnes

Tot i que els temples no tenen finestres, estan envoltats de columnes simbòliques amb els signes del zodíac. Més important són els nusos que l’envolten i que simbolitzen l’amor i la fraternitat. S’obren a l’entrada per rebre qui ho vulgui.

La consciència

En direcció a l’est, a l’orient, hi ha un quadre amb ull maçó, que tot ho veu, que es pot interpretar de moltes maneres. Com una metàfora divina, com l’ull de la consciència o com la glàndula pineal al cervell, considerada el tercer ull ancestral.

Espases

Cada germà o germana de la lògia té una espasa per celebrar certs ritus. Però també n'hi ha de més específiques, depenent de la funció dins la lògia. El venerable té una espasa flamígera. A l’entrada, situada a occident, hi seu el guardatemple, que aguanta una espasa de més pes i controla la porta per qui volgués entrar-hi o sortir-ne.

El mandil blanc dels aprenents

Tant com els símbols, la indumentària és important en el ritual maçònic. Els germans van vestits tots amb vestit negre, camisa blanca, corbata, guants i mandil, un davantal. En el cas dels aprenents, els que hi acaben d’entrar, la punta del mandil es posa cap amunt. Quan es fa el pas a company ja s'abaixa i se substitueix per un altre quan es fa el pas a mestre.

La senyera al mandil del Sereníssim

La senyera és present al collar i mandil del Sereníssim Gran Mestre de l’obediència Gran Orient de Catalunya. La lògia Canigó, nascuda el 1996 a Girona, forma part d’aquest sector dins la maçoneria, que destaca per treballar en català. Al seu temple hi ha una senyera que es fa servir per a un ritual llegit i vol ser un homenatge a tots els pobles de la Terra.