Més enllà de la frontera: la Jonquera desconeguda
La imatge de poble de pas té el seu contrapunt amb un important patrimoni natural i històric
La Jonquera (Alt Empordà)Tothom ha sentit parlar una vegada o altra de la Jonquera, però, en realitat, aquesta població fronterera és una gran desconeguda. “Segur que a Figueres mateix hi deu haver gent que no ha entrat mai al poble de la Jonquera. Ara, que existeix segur que ho sap tothom”, afirma Lluïsa Macias, regidora de Promoció Econòmica i Turisme en el moment que es va fer aquesta entrevista, fa unes setmanes.
Uns 8.000 camions travessen diàriament la Jonquera, una població que rep set milions de visitants anualment. La condició de poble fronterer i duaner i els talls a l’autopista per protestes de diversa índole durant molts anys –que ara ja no són gaire habituals– han fet que sigui un nom que soni a tothom però darrere del qual hi ha un poble molt desconegut. “Hi ha treballadors de l’outlet [Gran Jonquera] que no saben ni que la Jonquera és un poble perquè és gent que hi va treballar, marxa i ni arriba ni ha entrat mai al poble”, assegura Macias.
“Per a molta gent, la sensació és que la Jonquera està molt lluny. Quan vas a una reunió a Girona, per exemple, hi ha gent que et diu: «Ostres, vens de la Jonquera?», com si estiguéssim ves a saber on, i al final resulta que estem súper ben comunicats. Figueres per autopista són 10 minuts, per carretera en són 20, i Girona, per autopista, també és un moment. Però, en canvi, hi ha la percepció que estem molt lluny”, afegeix Macias.
Patrimoni natural inesperat
Més enllà de si la distància és més llarga, més curta o si és només una qüestió de percepcions, la Jonquera té un patrimoni natural en els més de 57 quilòmetres quadrats del seu terme –un dels més grans de la comarca– que sorprèn quan es coneix. “Tenim més de cent quilòmetres de camins senyalitzats i un entorn natural molt important que la gent no s’espera”, explica Macias. “Organitzem esdeveniments al poble, per exemple un Open de BTT, que ja s’ha celebrat quatre anys. En l’última edició ja estàvem més preparats i vam programar més activitats, com ara visites als búnquers que tenim al terme municipal, que va organitzar el Museu Memorial de l’Exili (MUME), un tast de vins, etc. –afegeix Macias–. Vam tenir uns 300 participants que van venir acompanyats de familiars, i un d’aquests acompanyants em va dir: «Ara estem coneixent la Jonquera d’una manera diferent»”.
Vida associativa molt rica
El fotoperiodista Robin Townsend –de pare americà i mare catalana, originària de la Jonquera– té els seus primers records del poble l’any 1962, on va arribar amb la mare i els seus dos germans mentre el seu pare era a la Guerra de Corea. “La imatge de la Jonquera d’aleshores amb ara no té res a veure. Era un poble comercial, amb bars per als francesos, botigues per als pagesos, i estava extremadament cuidat. Em va fascinar i als 15 anys vaig començar a fer les meves primeres fotos”, recorda Townsend, que destaca el gran nombre d’esglésies romàniques que hi ha en el terme municipal: “No sé si hi ha gaires pobles amb tantes esglésies romàniques”.
Al marge del patrimoni natural i històric, la Jonquera també té una vida associativa molt interessant. “Tenim la sort de tenir moltes entitats, totes portades per gent del poble i dels pobles dels voltants, que conformen un teixit associatiu bastant potent per les dimensions de la Jonquera. El futbol, l’hoquei, els tambors, l’Escola de Música, tenim una bona oferta de teatre. Hi ha gent de Cantallops, Darnius, Agullana, Capmany, etc. –assenyala Macias–. La Jonquera funciona com si fos una subcapital de comarca perquè dona diferents serveis, des d’assistència sanitària, perquè tenim el CAP, fins als educatius, perquè tenim l’institut i molta mainada ha de venir aquí”.
L’estigma de ser un poble fronterer
Però en molts casos, la imatge que té molta gent de la Jonquera és la d’un poble amb molts prostíbuls i amb una certa conflictivitat. “Pel fet de tenir una frontera saps que hi passa de tot, tant bo com dolent. Va amb el pack”, diu Macias. “És difícil revertir aquest estigma perquè la gent passa de llarg de la Jonquera”, diu Jordi Cabezas, que va estar d’alcalde durant 12 anys i que és autor del llibre La Jonquera. Història, Patrimoni, Cultura i Natura (Brau Edicions, 2020). “Tot i que hi ha només un prostíbul al terme municipal, molta gent relaciona el municipi amb prostitució i drogues. En això ens perjudica molt la diferència de legislació amb França. Aquí és més laxa, i per això molts venen a delinquir aquí. I és una cosa que ens fum molt”, afegeix Cabezas. Per la seva part, Joan Budó, autor de tres llibres, l’home que més ha escrit sobre la Jonquera, se suma a l’afirmació que “del poble només es coneixen les coses dolentes, i no les bones”, i opina que “la Jonquera no és ni poble ni ciutat, sinó un entremig. En algunes coses hem volgut ser poble però no som ben bé un poble, perquè per la condició fronterera sempre ens hi ha vingut a viure molta gent de fora”.
“El fet que al cap de l’any milions de persones vinguin aquí a comprar, també és un centre d’atracció per a certes activitats delictives, i per això també apostem molt per la seguretat –explica Macias-. Tenim un cos de policia local que, segurament, per un poble de 3.200 habitants no caldria. Tenim un cos amb 16 agents i amb un sotsinspector al capdavant, i s’està construint la nova comissaria dels Mossos”. Però la Policia Local no és l’únic que es cuida de la seguretat ciutadana i del control fronterer. “Els quatre cossos que operen a la Jonquera –Policia Local, Mossos d’Esquadra, Guàrdia Civil i Policia Nacional– treballen conjuntament i això ens ajuda molt, per descomptat. Estem suportant unes despeses en seguretat que altres pobles amb la mateixa població no han de suportar”, afegeix Macias.
Activitat comercial
Fa poques setmanes s’han complert els deu anys de l’obertura de l’outlet Gran Jonquera, propietat del Grup Escudero, de l’empresari Antonio Escudero. La gran activitat comercial que registra la Jonquera es pot veure en tots els supermercats, restaurants, bufets i botigues i, particularment en aquest outlet. “Nosaltres tenim 6 milions de visitants però tots són visitants purs, que vol dir que són visitants que venen a comprar”, explica Nacho Bonet, director d’aquest centre comercial de 21.000 m² comercials i que ja s’està ampliant amb 17.000 m² més, una ampliació que està pressupostada en uns 40 milions d’euros i que es preveu que s’inauguri la primavera vinent.
“Nosaltres [el grup SCC, que gestiona el centre comercial del Grup Escudero] gestionem més d’una vintena de centres comercials d’arreu de l’Estat espanyol i França, però els milions de visitants que tenim en alguns cèntrics centres comercials de Barcelona no són els que tenim aquí. En alguns, molts visitants queden allà per trobar-se o creuen per dintre però no van necessàriament a comprar, cosa que aquí sí -afegeix Bonet. Ningú es desplaça a la Jonquera per passejar-s’hi, tothom que ve aquí ve a comprar, amb la qual cosa parlem d’un client de molta qualitat”.
Al centre comercial hi ha 63 establiments, que generen 440 llocs de treball directes i un centenar d’indirectes. Amb l’ampliació calculen que es contractaran 260 treballadors directes més i uns 50 més d’indirectes, en total l’outlet Gran Jonquera uns 850 llocs de treball, entre directes i indirectes.
L’altre grup important de la població, el Grup Tramuntana, té set supermercats, quatre a la Jonquera i tres al Portús, a més d’un hotel, una benzinera en construcció, diversos restaurants, botigues de moda i perfumeries.
El tabac, un altre gran atractiu
Fa uns mesos, el ministeri d’Economia i Hisenda va autoritzar la concessió d’11 llicències per a nous estancs a la demarcació de Girona: un a Figueres i deu a la Jonquera, on ja hi ha set estancs. Això vol dir que el terme municipal de la Jonquera –que inclou el barri del Portús- passarà de set a disset estancs. “Vam posar el crit al cel perquè això posa en perill la rendibilitat comercial dels estancs que ja hi ha. Si set ja era una bestiesa a la Jonquera, disset creiem que és exagerat”, afirma David Juanhuix, president del Gremi d’Estanquers de Girona. “L’única explicació que hi trobem és que es tracta d’una subhasta pura i dura, que beneficia el ministeri d’Economia i Hisenda pel que recaptarà. Es parla que per alguna llicència es poden cobrar entre sis i set milions d’euros”, afegeix Juanhuix, que creu que “no hi haurà viabilitat econòmica per a tots i en qualsevol cas, costarà moltíssim”. En la seva opinió “una o dues llicències més seria el més lògic” i recorda que els estancs només es concedeixen a persones físiques, no a societats. A la demarcació de Girona hi ha uns 270 estancs.