Magrada molt que aquest diari, des del primer dia, hagi parat atenció al món de l’ensenyament. La manera com cada època entén l’educació ens dona la mesura de com és de responsable. L’educació és el que deixarem als nostres fills, el nostre testament. Com que l’últim quart de segle l’hem anat desmantellant, no m’estranya gens el titular que l’altre dia vaig llegir a l’ARA: “Educació aposta per fer entrar la IA a les aules”.
El robot -l’algoritme- és robot perquè és irresponsable. La democràcia actual és tota ella una irresponsabilitat assumida. Quan venen les eleccions, els polítics poden prometre el que vulguin sabent que no se’ls passaran comptes. La mentida i la veritat perden la frontera. L’exemple del Hard Rock és molt clar: el Govern promociona el megacasino al mateix temps que ens diu que no és el seu projecte. No vol ser el responsable d’una vergonya més per a Catalunya.
Menys responsabilitat vol dir més corrupció, més injustícia, menys democràcia i més tirania. Quatre robots de partit repeteixen quatre consignes en tertúlies de bar als mitjans públics i la resta és entreteniment. Només es discuteix sobre obvietats o sobre abstraccions com el sexe dels àngels. La burocràcia també s’enfila com boja a partir de la irresponsabilitat: les autoritats passen als súbdits la responsabilitat de les gestions. Qualsevol dia ens demanaran que abans d’agafar el cotxe omplim un formulari d’autoresponsabilitat on declarem que tenim carnet de conduir. De moment no es fa potser per posar multes, perquè un sistema irresponsable tampoc se sent obligat a guanyar-se la vida correctament.
D’aquesta manera s’escampa el cinisme. No és culpa meva, ens diem, me’n rento les mans, el món és així, el sistema m’hi obliga, només segueixo ordres. És un cinisme passiu que prepara el terreny per a un cinisme ja actiu que s’acosta a marxes forçades. I ve que la guerra desferma entusiasmes. És un desastre insuperable, però comporta la satisfacció d’un paper actiu, d’una responsabilitat.
Els humans necessitem la llibertat, no som animals de gàbia, i per això l’humanisme tornarà. Em pregunto si caldrà una guerra per a aquest retorn inevitable. Ara mateix, la IA serveix principalment per controlar. Però és imaginable una IA administrativa que substitueixi el funcionariat i la política, infinitament més barata i eficaç. Una mica paradoxalment, potser sigui la IA que ens obligui a protestar. Els mateixos alumnes, a escola, potser comencin una batalla d’amagat. Amb una mica de sort, penso, les guerres seran contra la intel·ligència artificial.
