"M'he transformat": l'experiència de fer un curs de sis mesos de feminisme per a homes

GironaSón tot homes cisgènere de diverses edats. Vuit en total. La majoria, asseguts a terra, en rotllana. L’ambient és càlid. Ja és de nit i som en un espai de criança per a la primera infància a Girona que demà de bon matí s’omplirà de joc. D'entrada, pot semblar que el motiu de la trobada no té res a veure amb la criança, però està molt vinculat a l’herència que hem rebut des de petits. Som en un curs de feminisme per a homes.

L'imparteix una sola dona que els acompanya a conèixer-se millor a ells mateixos per afrontar el seu masclisme. És l’última trobada i, tot i que molts no es coneixien d’abans, hi ha un ambient íntim, de germanor i de reflexió. Durant sis mesos s’han reunit cada mes dues hores i mitja per fer una revisió profunda dels seus privilegis com a homes i de les violències que exerceixen i la reparació dels danys. Tot plegat, per canviar la manera de relacionar-se amb ells mateixos i la resta.

“Participar en aquest grup et transforma”, explica en Jordi, un dels més veterans. “Ens ajuda a responsabilitzar-nos amb la manera com ens han educat patriarcalment i com això ha impactat el món”, afegeix en Juli. En Marc diu que s’hi va apuntar perquè, tot i estar sensibilitzat, “no tenia gaire idea” de què hi havia dins del moviment feminista i volia saber-ne més. “Pensava que seria una cosa més teòrica, però el que he après són eines per fer serviren en el dia a dia per poder sensibilitzar-me més”, afegeix. “Aquí no venim a sentir-nos millor perquè ens diguin que posem dues rentadores”, puntualitza en Joel.

La tasca del grup no s’entendria sense l’Anna Galí, formadora, facilitadora i terapeuta amb Fil a l’Agulla, una cooperativa que treballa en l’acompanyament de processos de transformació personal i col·lectiva. La llavor de la creació del curs de sis mesos va ser una càpsula de feminisme per a homes que va impartir un dia a l’Ateneu Cooperatiu Terres Gironines. En Martí hi va anar i va veure que era una oportunitat per revisar actituds que les dones del seu voltant li assenyalaven.

“Què et passa a tu per dins quan et diuen masclista?”, pregunta Galí sobre la importància de prendre responsabilitat sobre les actituds que es prenen. “Alguns callen i se senten malament, d’altres potser es disparen i retreuen que no és així... Quan se’ls acusa de tenir poders o privilegis de seguida pensen en un abusador. El que aquí treballem és poder acceptar-ho i estar presents. Poder dir: «Em sap greu, què necessites?»”, afegeix.

Més enllà de les noves masculinitats

Ara bé, el curs de feminisme per a homes no vol ser una formació més sobre noves masculinitats en un moment que hi ha un gran debat sobre com ha de ser l’home del segle XXI. “Un home pot pintar-se les ungles, plorar en públic i rentar els plats i continuar agredint”, puntualitza Galí. El grup, doncs, ha treballat de manera col·lectiva per conèixer-se més i viure-ho amb “llibertat i plenitud”, que la “masculinitat no sigui carn de censura”. Sobta, doncs, que la majoria de les conclusions que treuen després de sis mesos siguin sobre el seu vincle i relació amb els altres homes, i no pas amb les dones.

“Jo ja formo part d’un altre grup, dinamitzat per homes a Salt i que es diu Taller de Masculinitats. Però aquest m’ha ajudat molt a complementar-ho, a fer les paus amb els homes”, assenyala en Joel. Estem davant d’un grup sensibilitzat amb el feminisme, però que alhora vivia amb “dolor” sentir-se assenyalat per certes actituds. Al grup han viscut una sèrie de transformacions, però una en comú ha estat canviar el rol quan estan en un grup d’homes. “Hem fet un treball per sostenir la vulnerabilitat –explica en Sergi–. Mostrar vulnerabilitat em posava molt nerviós, segurament per la meva etapa a l’escola”. “Ara, després de fer aquest recorregut, em sento més lleuger”, afegeix en Jordi, que és professor de formació professional, d’integració social, i volia formar-se més per impartir una assignatura sobre violència de gènere.

Tenir una dona al davant

L’experiència segurament no hauria estat la mateixa si no fos pel fet de tenir una formadora, dona, al davant. Galí explica com un dia van voler “desafiar-la”. Havien de decidir rols i posar-se en la cadira de “mascle alfa” o bé “d’home feminista”. Ella va decidir provocar-los una mica, per veure si eren capaços de sortir del rol de víctima on estaven. Li van respondre que això no els agradava, que ja en tenien prou d'haver de ser algú que no són i que es comprometien a ser més conscients del seu impacte al món, com a homes. Aquella sessió va ser un punt d’inflexió: “Em vaig sentir per primer cop descarregada com a dona d’haver de fer feina per a homes”.