L'apassionant vida de Natalie C. Barney: la poeta que s'ha convertit en un referent del lesbianisme

GironaNatalie Clifford Barney va néixer a Dayton, Ohio (EUA), la tardor del 1876 en el si d’una acomodada família, ja que el seu pare, Albert Clifford Barney, era fill d’un ric fabricant de travesses i vagons de ferrocarril d’ascendència anglesa. La mare, Alice Pike Barney, era d’ascendència francesa, neerlandesa i alemanya. Quan Natalie tenia sis anys i la família passava les vacances en un hotel de Nova York, va passar corrent al costat d’Oscar Wilde, fugint d’un grup de nens que la perseguien. L’escriptor la va aixecar en braços i la va rescatar. Després la va asseure a la falda i li va explicar una història.

L’endemà, Wilde va acompanyar la mare i la filla a la platja de Long Beach i la conversa d’aquell dia va marcar la mare fins al punt que es va decidir a dedicar-se a l’art. I algun efecte també devia fer en la petita Natalie, que també hi va acabar dedicant la seva vida. Alice va estudiar pintura i avui moltes de les seves obres estan a la col·lecció del Museu Smithsonian d’Art Americà.

Amazona il·lustrada i empoderada

Una institutriu que li llegia les obres de Jules Verne en veu alta va despertar l’interès de Natalie per la llengua francesa, que va aprendre ràpidament. Poc després la mare va voler que ella i la seva germana petita, Laura, anessin a estudiar cinc anys a una escola de París, on també van aprendre grec i llatí. Natalie també va aprendre a muntar molt bé a cavall, cosa que li va valer guanyar-se el sobrenom de l’Amazona.

Als 12 anys, Natalie ja sabia que era lesbiana i estava disposada a viure la seva sexualitat obertament, sense ocultar res. Als 23 anys, a París va veure en un saló de ball la bella cortesana Liane de Pougy, aleshores una de les dones més famoses de França, constantment festejada per homes rics i amb títols nobiliaris, i van tenir una aventura. En aquell moment, Barney ja havia decidit establir-se a París, on va acollir a casa seva durant més de 60 anys un saló literari –el més prestigiós i conegut de la ciutat– per on va passar el bo i millor de la cultura universal del moment. Allà la gent socialitzava i discutia sobre literatura, art, música i altres temes d’interès. 

“Aquests salons també eren llocs on les lesbianes es podien relacionar amb tranquil·litat. Pensem que en aquells anys, les lesbianes que ho podien ser obertament a la llum del dia eren molt poques –explica Consol Ribas–. Els homes encara ho tenien pitjor perquè les dones gaudien d’una certa tolerància perquè quedaven més dissimulades en una societat com la parisenca. Temps enrere, les podien cremar per bruixes, però no per lesbianes”, afegeix la directora del Festival d’Art Independent Pepe Sales, que ha escollit Barney aquest any com a figura a reivindicar. “Sempre escollim els maleïts que no es coneixen com a protagonistes del festival. Barney és un personatge d’aquests, clau en la cultura del segle XX”. 

Ignorada i reivindicada

El 1927 Barney va crear l’Acadèmia de Dones, en contraposició a l’Acadèmia Francesa fundada el segle XVII per Lluís XIII, que no tenia cap dona. El saló de Barney el van freqüentar des de Mata Hari fins a Truman Capote passant per Colette, Auguste Rodin, T. S. Elliot, F. Scott Fitzgerald, Marguerite Yourcenar, Max Jacob, Rabindranath Tagore i una llarguíssima llista d’artistes, escriptors i intel·lectuals en els més de seixanta anys que va estar actiu, fins a finals de la dècada dels seixanta, molt pocs anys abans que es morís Barney, amb més de 95 anys. “Era amant de les dones i amiga dels homes. Va tenir desenes d’amants i des de jove era contrària a la monogàmia. El sexe li va agradar fins al final de la seva vida. El seu origen burgès i el fet de ser lesbiana descol·locava les esquerres franceses”, explica Ribas. “No se la va censurar aleshores, però se la va condemnar a l’oblit tot i que va publicar llibres que van ser autèntics èxits”, afegeix.

Avui la figura i l’obra de Barney ha estat rehabilitada i és reivindicada tant al seu país natal com a França. “Les noies joves lesbianes l’adoren, és una deessa per a elles”, diu Ribas, que recorda que l’any passat el Centre Pompidou de París va fer l’exposició Over the rainbow dedicada a l’altre costat de les lluites i que “mitja exposició estava dedicada a Natalie Barney”, diu. Amb motiu del festival Pepe Sales s’han traduït al català una trentena dels seus poemes. 

Al llarg de la seva vida i la seva obra, Barney va deixar algunes frases per recordar. “No tinguis por de ser diferent. L’originalitat és un regal”, “Sentir-se jove o vell no és una qüestió d’anys: un és jove o vell des del seu naixement”, “Hi ha més orelles malintencionades que llengües malignes” o “L’eternitat: un malbaratament de temps”. 

Des del 20 de gener fins al 7 de febrer, Girona acollirà exposicions, dansa, teatre, actuacions musicals, lectures de poemes i textos, humor, cinema o conferències que es podran seguir en streaming, així com la gran gala del 23 de gener al Centre Cultural La Mercè. Com va avançar Barney en el seu epitafi a la làpida del cementiri de Passy de París on reposa des de 1972: “Soc aquest ésser llegenda en el qual viuré de nou”.