L’administració pública d’on marxen els funcionaris
Uns quants consells comarcals es troben amb moltes places vacants pels sous baixos respecte a altres institucions
Santa Coloma de Farners (La Selva)Hi ha una administració pública poc coneguda per a molts ciutadans, però vital en el dia a dia dels territoris, on cobrir les places vacants de feina s’està convertint en una vertadera odissea. Els funcionaris en marxen, atrets per sous significativament millors en altres institucions, encara que siguin a quilòmetres de distància d’on viuen. Parlem dels consells comarcals, una eina de reequilibri territorial que depèn de la Generalitat i que s’encarrega de tasques com la depuració d’aigües, els serveis socials i els menjadors i el transport escolar de molts pobles mitjans i petits.
“Al Consell Comarcal de la Selva cada dia alguna persona ens plega”, exclama Martí Pujals, alcalde de Tossa de Mar i president d’aquest ens territorial des de l’estiu del 2023 després d’haver-ne estat gestor des del 2014. Defineix la situació de “crítica” perquè s'estan trobant que no poden prestar els serveis tècnics necessaris per al conjunt de municipis de la comarca. En total, els falta un 10% de la plantilla. “En el meu discurs d’investidura el juliol del 2023 ja vaig advertir del repte que teníem al davant, però ara la situació és crítica: tenim dificultats per retenir la capacitat operativa, ja no parlo de retenir el talent”, diu.
En una situació semblant, tot i que no tan greu, es troba el Consell Comarcal del Baix Empordà. Tenen tretze places per cobrir, sobretot en àmbits d’enginyeria i tècnics informàtics i arquitectura superior i tècnica. A l’altra banda de la Selva, Osona pateix una “fuga de talent” semblant, sobretot cap a l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb sous per la mateixa categoria amb 1.000 euros bruts més al mes. El president del consell, Gerard Sancho, explica, alleujat, que almenys aquest curs respiren tranquils perquè finalment han cobert les vacants d’arquitecte i enginyer, després de trobar-se amb diversos concursos buits.
Falta de recursos econòmics
En tots aquests casos, l’arrel del problema per trobar personal és el mateix: les baixes condicions salarials, fruit d’anys d’arrossegar problemes de finançament. Els consells comarcals són institucions finalistes que van néixer a partir de la recuperació de les comarques amb la llei del 1987. Que siguin finalistes vol dir que no tenen capacitat, a diferència dels ajuntaments, de recaptar tributs. Això fa que depenguin directament de les partides que els designa, sobretot, la Generalitat, així com els ajuntaments i la diputació respectiva pels serveis prestats.
Es tracta d’un problema endèmic en la història dels consells comarcals, que el Fòrum Comarcal –l’ens que els agrupa i ara presidit per Sònia Gràcia, presidenta del Consell Comarcal del Gironès i alcaldessa de Fornells de la Selva– sempre ha reivindicat. Però ara el problema s’ha aguditzat amb l’augment de la inflació, la renovació de places en l’administració pública i, una qüestió que no es té tant en compte, la impugnació de cada cop més concursos, que els obliga a més hores de tasques tècniques.
Per a Pujals, del Consell Comarcal de la Selva, al problema de finançament s’hi suma el de “credibilitat” per les queixes constants, en què costa creure que ara la situació sigui “crítica”. En el seu cas, la clau és el fons de la Generalitat que no va lligat a serveis finalistes, de 900.000 euros des de fa una dècada, sumat a 900.000 euros que reben de la resta d’administracions. “Nosaltres necessitaríem que aquest fons de dos milions fos de cinc. Si no, no podem tirar”, assenyala.
Reunió amb Presidència
Arran del problema agut de finançament, el Fòrum Comarcal va acordar al desembre demanar una reunió amb el nou Govern per posar fil a l’agulla. La trobada amb el conseller de Presidència serà el 7 d'abril i Gràcia, del Consell Comarcal del Gironès, ja avança que des de l’executiu socialista hi ha voluntat de trobar solucions. Glòria Marull, presidenta del Consell Comarcal del Baix Empordà i alcaldessa de Serra de Daró, també és optimista i recalca que no es tracta d’un problema actual sinó que ve d’anys d’arrossegar infrafinançament, però també admet que tot canvi estarà condicionat a l’aprovació d’uns nous pressupostos catalans.
Mentrestant, el Baix Empordà ha accelerat el procés de valoració de llocs de treball i equiparació salarial dins el consell comarcal. “Ara estem lluitant per començar a fer equiparacions externes”, assenyala. En el seu cas admet que les diferències salarials d’un tècnic poden ser “tranquil·lament” de 1.000 euros bruts al mes. I, a tall d’exemple, ho compara amb els sous de la Diputació: “Un administratiu cobra 1.400 euros nets al mes; en canvi, un tècnic A2, el màxim rang, cobra 200 o 300 euros menys al mes al Consell Comarcal”. És a dir, per una responsabilitat més alta, el sou és més baix, cosa que impulsa molts treballadors a acabar marxant-ne.
Diferències salarials
Si es tracta d’un ens vinculat a la Generalitat, per què els treballadors no tenen les mateixes taules salarials? Els consells comarcals, malgrat ser entitats finalistes, tenen uns òrgans de govern independents que representen la pluralitat, a escala municipal, d’un territori. Però la manca d’una actualització del finançament ha portat problemes històrics que han desembocat en una situació específica de problemes de personal. A finals de gener, justament, el Consell Comarcal de l’Alt Empordà va culminar el procés de valorització salarial. En una carta als Reis d’Orient escrita pels treballadors, denunciaven que es trobaven en una situació límit, cobrant entre 300 i 500 euros menys al mes que en altres ens locals de la comarca o de comarques veïnes.
Igualment, totes les administracions públiques continuen tenint un topall a l’hora d’incrementar sous d’un any per l’altre i, en el cas dels consells, que n’hi ha un total de 40 a Catalunya, cadascun té una situació diferent. En el darrer Fòrum Comarcal, emparat dins l’Associació Catalana de Municipis, van ser justament la Selva i Osona els que van alçar més la veu. “Si ens creiem els consells, els hem de dotar –conclou Gràcia, presidenta del Fòrum Comarcal–. Confiem que el Govern respongui a la situació crítica que vivim”.
Què són i com funcionen els consells comarcals?
Si en una pregunta de Trivial et sortís explicar les principals funcions d’un consell comarcal te’n sortiries? Sabries dir, ja no el nom, sinó el partit polític que el governa? Més de 30 anys després de la seva creació, les funcions i organització d’aquests ens territorials són encara totalment desconegudes per a la majoria de la població. No és d’estranyar, doncs, que encara resulti més complicat entendre les reivindicacions per aconseguir un millor finançament i, sobretot, una equiparació salarial d’uns funcionaris que fàcilment cobren 300 euros menys al mes que un altre treballador públic, en una altra institució, amb les mateixes condicions laborals.
Com s’escullen els plens dels consells comarcals?
Catalunya té en total 40 consells comarcals, un per cada comarca excepte el Barcelonès –que fa uns anys el van eliminar– i la Vall d’Aran. Potser una de les raons de la manca de visibilitat és que els ciutadans no n’escollim de forma directa els seus governs. Cada quatre anys, després de les eleccions municipals, són els partits que es reparteixen el pastís d’aquest ens. Tot i els problemes de personal en l'àmbit tècnic, sobretot pel que fa a informàtics, enginyers i arquitectes, però també en l'administratiu, als consells comarcals no hi falten polítics. Cada consell comarcal té un ampli ple, format per regidors de diversos partits, que té la funció de representar el territori. Al conjunt de Catalunya hi ha un total de 1.040 càrrecs electes.
Quin partit controla la majoria de consells?
Des de les passades eleccions municipals, que Junts és qui té la presidència de la majoria de consells comarcals de Catalunya, després de desbancar ERC respecte a l’anterior legislatura (vegeu mapa). Això assegura un bon gruix de representativitat, però a efectes pràctics, molt poca execució política. Del total de 40 consells comarcals, Junts en governa a 18 (abans en tenia 16), ERC a 15 (abans, 18) i el PSC a 7 (venia de 6). Això és fruit del pacte constant entre forces polítiques.
Els ens tenen realment capacitat política?
Però amb un finançament molt limitat i unes competències finalistes, als consells comarcals els queda molt poc marge per tirar endavant polítiques pròpies. Una de les mostres és la complicació que tenen molts governs per tirar endavant projectes europeus engegats un cop s’acaben els fons que venen de Brussel·les. Amb tot, les poblacions de molts consells comarcals, com el de la Selva, han crescut els darrers anys mentre s’han mantingut els recursos de la Generalitat. Alhora, s’han creat noves competències, com la prevenció d’incendis, que no han tingut una dotació.
Quines són les tasques que desenvolupen?
La tasca principal dels consells comarcals és l’execució de competències que se’ls deriven de la Generalitat i, en alguns casos, de les diputacions. Des de la crisi econòmica, que molts ajuntaments han acabat mancomunant serveis, com el dels arquitectes, a través dels consells comarcals, per la manca de pressupost. Això també genera més tasca de gestió i càrrega laboral, que és difícil de completar si hi ha un problema endèmic de vacants a la plantilla.
Quina diferència hi ha amb les diputacions?
Les diputacions són una administració estatal, mentre que els consells comarcals depenen de la Generalitat. Aquí recau la principal diferència competencial. Diferents presidents consideren que es generen duplicitat i que cal una reforma creient-se el model de vegueries.
