Joana Serra: "Si al sud no us espavileu, acabareu com el nord"

PerpinyàLa sisena jornada de vaga a l’estat francès contra la reforma de les pensions que proposa Emmanuel Macron no va permetre tenir aquesta conversa amb Joana Serra presencialment, ja que el peatge del Voló estava bloquejat, les entrades a Perpinyà tallades unes hores i el centre de la ciutat col·lapsat. “Em sorprèn molt que al sud no us arribi això i que gairebé no hi hagi cap mitjà que en parli. Una manifestació d’entre 15.000 i 30.000 persones –sempre hi ha la típica guerra de xifres– és molt grossa per a una ciutat com Perpinyà”, explica Serra en videotrucada una estona després que la manifestació, a la qual ella va assistir, hagués acabat tot i que el col·lapse a la ciutat continuava. “Crec que el tancament de la delegació de TV3 a Perpinyà té molt a veure en aquest desconeixement”, afegeix.

Sense "Catalana"

Ja fa onze anys que Serra va agafar el testimoni de Joan Miquel Touron i ara és ella la propietària de la històrica Llibreria Catalana de Perpinyà, que ara es diu només La Llibreria. “Va ser per una qüestió legal, perquè és una altra empresa i, legalment, no es podia mantenir el nom”, diu. “Però també perquè és una manera de reivindicar que tot és català a la Catalunya Nord. L’etiqueta «català» o «catalana» a tot arreu no és que m’acabi de convèncer” afegeix. I l’etiqueta "catalana" que va posar l’alcalde Jean-Paul Alduy tants anys a la ciutat –es va mantenir fins al 2021, quan l’actual Consell Municipal de Michel Aliot el va canviar per la de "rayonnante" (la radiant en català)– no t’agradava? “Em convenç molt més que la que hi ha ara –somriu–, i que l’etiqueta vingui d’una institució no em molesta però que totes les botigues portin l’etiqueta de «català» crec que no és necessari. És una mica provocatiu, d’acord, però igualment tothom en continua dient la Llibreria Catalana i a mi no em fa ben res”, explica.

La Llibreria Catalana neix el 1986 quan l’agafen Touron i Mijo Gómez i li canvien el nom, ja que fins aleshores la llibreria es deia Catalogne, "però es deia així perquè estava al costat de la plaça Catalunya, per res més” diu Serra. Touron, que ja tenia una petita llibreria mòbil amb la qual recorria els pobles de la Catalunya Nord venent llibres en català, la va batejar com a Catalana.

La més antiga oberta

Actualment, La Llibreria és la més antiga de les cinc que queden a Perpinyà. “Hi ha hagut una davallada molt important, com arreu de l’estat francès i dels Països Catalans. A Perpinyà hi havia arribat a haver una trentena de llibreries als anys 50”, explica. En aquells anys és quan Julià Gual portava la llibreria Catalogne, a qui va succeir el poeta Jordi-Pere Cerdà fins a l’arribada de Touron. “Sabem que la llibreria es remunta als anys 30, però no hem pogut saber si ja en aquella època es deia Catalogne”, diu Serra.   

"Les llibreries com la meva no són merament botigues, són llocs on fem activitats culturals, xarxa amb el barri i amb les altres entitats de la ciutat i del país, i tot això són coses que m’agraden", explica Serra.

Solidaritat

Curiosament, l’any 2020, el més dur de la pandèmia, va ser un bon any. “Durant la pandèmia, a França, es va parlar molt de les llibreries, i veïns del mateix edifici que no compren mai llibres en català em venien a comprar el que fos. Això va fer que l’any de la pandèmia treballéssim molt bé tot i estar quatre mesos tancats”, explica Serra. “El 2021 la cosa va baixar i ara estem recuperant la normalitat d’abans de la pandèmia, però ara és d’una manera molt menys previsible”, afegeix. “Costa molt més percebre les actituds de la gent. Abans fèiem una presentació i sabíem si vindrien 50, 80, 120 persones o el que fos. Ara costa molt més anticipar les coses i, de vegades, ens emportem sorpreses”.

La Llibreria ven llibres en català però també el fons local, és a dir, tot el que es publica a la Catalunya Nord. “En francès tinc tot el que té a veure amb la Catalunya Nord o la història dels Països Catalans. I els llibres de mainada són exclusivament en català”.

Xuriguera, 'bestseller' 

Amb tot, el llibre més venut gairebé cada any és el dels verbs conjugats de Joan Baptista Xuriguera “tret que algun any en Joan-Lluís Lluís guanyi algun premi, i aleshores és el seu, però sí, normalment és el més venut", diu Serra.

Més de deu anys al capdavant de La Llibreria ja donen per fer-ne un balanç. “És molt positiu perquè la part més important de venda és el llibre infantil en català, i això vol dir que potser hi ha perspectives de futur que no són tan dolentes”, diu Serra. Ara bé, li preocupa cap on evolucionarà el petit comerç: “Els últims dos o tres anys han estat un terrabastall per a tothom. No sabem gaire com acabarà d’evolucionar el món del petit comerç perquè les maneres de consumir han canviat molt”.

Pel que fa a l’evolució de la llengua al nord veu el got mig ple. “Tinc tendència a ser molt positiva. No negaré que el context sociolingüístic és molt complex, que tenim un problema gros d’ús de la llengua. Però hi ha una diferència molt gran entre la gent que podria parlar català i la gent que el parla. En el meu dia a dia parlo en català perquè la gent que ve a la llibreria sap a on va. I ens trobem que molta gent entra en francès i t’adones que si rasques una mica al cap d’un moment passen al català. Quan es troben en una situació de confiança gosen passar al català”. I acaba fent un advertiment: “Si al sud no us espavileu, acabareu com el nord”.