Letícia Hsing i Pablo Lee: "La integració requereix tolerància i un esforç d'adaptació a la nova societat"
Fundadors del Shang-Hai de Figueres, primer restaurant xinès de les comarques gironines
FigueresVan arribar a Figueres un dia de gèlida i forta tramuntana. Era l'hivern de fa 51 anys i a l'estació, tot just baixar del tren, en Pablo Lee i la Letícia Hsing van sentir al seu cos la violència d'aquell vent que gairebé feia tremolar el comboi quan s'acostava a la capital empordanesa, una ciutat de la qual ho desconeixien tot. "Veníem carregats d'il·lusió i optimisme, però amb una bena als ulls: no sabíem res de Figueres, ni que sovint hi bufava aquest vent que neteja l'ambient i s'endú tots els microbis, ni que era la ciutat on havia nascut Salvador Dalí i on hi tenia el seu teatre-museu... res de res", admet la Letícia. Tampoc sabien que aquell restaurant que venien a obrir a Figueres només per un parell d'anys, el Shang-Hai, el primer restaurant xinès que s'instal·lava a les comarques gironines, acabaria essent un referent de la restauració empordanesa. I no es podien ni imaginar que la ciutat que al principi els va rebre amb fredor (no només des del punt de vista climatològic) acabaria essent la seva ciutat "ja per sempre més", la que els concediria anys més tard la Medalla de Plata per agrair-los la seva plena integració a la societat figuerenca i per reconèixer el seu cas com un exemple dels "valors culturals i cívics que pot aportar la immigració".
Aventurers del segle XX
La història d'aquests dos xinesos que es van conèixer a Madrid a principis dels anys 70, on s'havien traslladat amb una beca per completar els seus estudis, i que ja no van tornar a Taiwan, sinó que van decidir fer arrels a l'Empordà, és narrada per l'escriptor Joan Manuel Soldevilla al llibre L'aventura del Lee (Edicions Brau). "Dos aventurers del segle XX", els descriu l'escriptor. "Sí, sí, érem uns aventurers, molt atrevits, molt valents, i gens calculadors", admeten en Pablo i la Letícia. Quan van saber que a Figueres es traspassava un petit restaurant vietnamita que no va funcionar al Corriol de les Bruixes, no van dubtar a viatjar fins a la capital empordanesa per reflotar el negoci reconvertint-lo en un restaurant xinès, malgrat que desconeixien del tot l'ofici. "De llibres en sabíem molt, però de cuina no en teníem ni idea", confessa la Letícia. En Pablo, periodista, havia treballat per a dos diaris taiwanesos i és autor d'un llibre de literatura juvenil que va tenir molt d'èxit al Taiwan dels anys seixanta i setanta. La Letícia havia estudiat llengües modernes a Taiwan i quan va arribar a l'estat espanyol, primer a Salamanca i després a Madrid, va combinar feines a Radio Juventud de España amb estudis sobre Diego de Pantoja, l'introductor del cristianisme a la Xina.
Canviar els llibres pels fogons
A Figueres van haver de canviar els llibres pels fogons, però això no els va suposar cap problema. Els movia la il·lusió i el coratge. Amb l'ajut de cuiners i cambrers de seguida van aconseguir crear un tipus de cuina exòtica i innovadora que acabaria trobant el seu encaix en una capital de la gastronomia on regnaven restaurants de prestigi com el Motel Empordà o el Duran. L'èxit, però, va trigar a arribar. "Als anys 70 Figueres era una ciutat tancada, la gent no venia al nostre restaurant, només hi venien turistes de Roses i altres poblacions de la costa que ja estaven acostumats a anar a restaurants xinesos. Recordo que més d'un dia no vam fer res de calaix. Zero!", diu la Letícia. Haurien pogut acabar abaixant la persiana i retornant a Taiwan, però havien après a no rendir-se i a afrontar els obstacles amb coratge i perserverança. "Mira si érem valents i poc calculadors que quan passejàvem per la Rambla de Figueres, en lloc de fixar-nos en noies i nois guapos, com feien la resta de joves, nosaltres només ens fixàvem en els bebès, perquè volíem tenir un fill. Vivíem en un pis modest on no teníem ni nevera... i volíem un fill !", exclama la Letícia. Al cap de poc va néixer en Dídac Lee, i dos anys després vindria el segon fill, en Simon. Avui tots dos són referents en el món de l'empresa i l'emprenedoria.
Portes obertes i estrelles mundials
"Les coses van començar a anar millor gairebé d'un dia per l'altre", recorden els Lee. Cada vegada més figuerencs entraven al Shang-Hai a tastar-hi la seva cuina, i hi tornaven, sempre rebuts amb l'extrema cordialitat de la Letícia, que recordava el nom de cada client i els seus plats preferits. "Al Shang-Hai sempre hem tingut les portes obertes de bat a bat, en tots els sentits, i aquí crec que hi ha la clau de l'èxit del restaurant", sostenen en Pablo i la Letícia. Pel seu restaurant, que avui és capitanejat pel germà d'en Pablo, en Fermín, hi han passat personalitats d'arreu del món, com el pianista xinès Lang Lang.
El poder integrador de les associacions
"Som figuerencs, en aquesta ciutat hi som feliços perquè ho tenim tot: l'estima de la gent, una família extensa, molts amics... i aquest jardí, que és una meravella!", diu la Letícia. Als seus 84 anys, en Pablo no sap estar-se quiet, com quan treballava hores i hores sense descans al restaurant, i ara dedica bona part del dia a cuidar la gran varietat de flors i arbres fruiters que el matrimoni té al jardí de casa seva, on hi ha un espai reservat per a un petit hort, amb verdures d'aquí i també xineses. La Letícia, de 79 anys, gaudeix sortint amb la colla d'amigues a berenar o a passejar, exercint d'àvia i participant en activitats de les diverses associacions, com els Amics del Museu Dalí o la Confraria de la Bota de Sant Ferriol, on es van apuntar poc després d'arribar a Figueres com una manera d'integrar-s'hi i sentir-s'hi com uns ciutadans més.
La lliçó de Confuci
Quan van arribar a Figueres el nombre d'immigrants de països estrangers era gairebé anecdòtic. Avui representen més del 28% de la població. Si els hi hagués de donar un consell per ajudar-los en la seva integració, la Letícia els remetria al filòsof Confuci, que deia que quan arribes a un poble, primer has de preguntar pels seus costums. Parlar amb la gent, participar en les seves tradicions, aprendre la seva llengua, com ells han fet amb el català. "La integració requereix tolerància i un esforç d'adaptació a la nova societat", diu la Letícia.