Hem trigat molt a queixar-nos, jo crec. La població ha envellit, tenim molts més problemes de cronicitat i molts més usuaris, el sistema sanitari està col·lapsat. Nosaltres no protestem per aquest excés de feina sinó perquè necessitem que la feina estigui reconeguda i que estiguem protegides, cosa que també protegirà la població.
Com que falta personal, ens fan fer feines que no són competència d’una infermera. Però ens hi sentim obligades. Consideren que jo soc més bona si soc més resolutiva a urgències. Representa que no puc diagnosticar, però puc fer una baixa o puc prescriure una medicació a un pacient, i el metge només ho ha de validar. Qui és llavors el responsable, si passa res?
Per exemple, em diuen que puc resoldre una urgència d’un pacient amb diarrea i vòmits. Li faig una anamnesi, li faig una exploració física i li palpo l’abdomen. Per mi que no té cap símptoma d’irritabilitat peritoneal, per tant crec se’n pot tornar a casa. Però sempre tinc el dubte: ¿i si se’n va a casa amb una peritonitis, amb una infecció important perquè ha tingut una apendicitis i s’ha complicat? ¿El fet que la palpació l’hagi fet jo i no un metge té la mateixa validesa legal? Perquè jo representa que no ho puc fer. Jo necessito una protecció legal. Per què a la pública puc fer unes funcions que a la privada no podria fer? Qui és llavors el responsable, si passés res?
A més ens falta formació. Per exemple, a auscultar jo n’he après amb la pandèmia, vull dir d’una manera pràctica, sense haver-ho d’estudiar. Un metge fa una residència i li ensenyen això. Una infermera ho aprèn per experiència.
Ve un pacient amb unes angines. Necessita un antibiòtic. Imagina’t que tens un col·lapse a la consulta i que aquell dia tens 38 pacients per visitar. No hi ha temps per registrar-ho tot, i llavors, quan acabes, dediques unes hores extres del teu temps per escriure-ho tot i deixar-ho tot registrat i així quedes coberta si hi hagués algun problema. Perquè tu dius: com que té exsudat purulent a nivell amigdalar, aquest pacient hauria de passar al metge, que el veiés. Però és que el metge, a la seva consulta, no en té 38, no, que en té 58, de pacients per visitar! I llavors, com a infermera i companya, fas el que no hauries de fer: ho assumeixes. Quan el sistema està desbordat, el metge es refia cent per cent de la teva exploració i et diu el tractament, però te’l diu des de la seva taula, perquè ell està atenent mil persones més perquè també va desbordat. Però si al pacient se li complica la situació, això pot ser un problema. Volem una cobertura legal.
