La incursió dels maquis al Ripollès i la història de dos desertors
La penetració dels guerrillers que pretenien reconquerir Espanya compleix 70 anys
GironaA mitjan octubre del 1944 va tenir lloc la coneguda entrada dels maquis o guerrillers antifranquistes a la Vall d’Aran, que ocuparen durant deu dies. Un mes abans, la penetració de combatents va avançar pel Pirineu central i l’oriental. La presència dels maquis va ser notable a la comarca del Ripollès. Van entrar pel Pas dels Lladres i el pla de les Salines, entre la comuna de Vallcebollera i el terme municipal de Toses. Van arribar a les portes de Ripoll i prosseguiren Ter avall.
Tots estaven animats a prosseguir la lluita que havia servit per derrotar els nazis al nord de la serralada pirinenca, on –després del desembarcament dels aliats a Provença– el 19 i el 20 d’agost van ser dies de glòria a les poblacions de la Catalunya del Nord, que es van alliberar de l’ocupació alemanya.
De fet, la infiltració ja es va observar el 14 de setembre, data en què un pastor de Campelles va veure una colla tan nombrosa d’individus armats que en va exagerar el còmput: va parlar de 200 o 300 quan podien ser una vintena. Aquell mateix dia es van presentar a la casa Grat, de Gombrèn, on van demanar sopar i es van estar fins a l'endemà al matí.
Els dies següents es va veure el grup en direcció a Torelló, però el 20 la marxa va recular cap a la frontera. El 21 uns altres individus es van presentar a la Viula, a Campdevànol, i van continuar cap a Alpens i Palmerola. L’endemà, a Viladonja, forces de l’exèrcit van detenir Lluís Boris Oriol, que havia entrat el dia 13 per les Salines. Va manifestar que actuaven a les ordres del comunista Josep Mas Tió.
Un camió militar amb 27 soldats
El 23 de setembre un altre grup –format per seixanta homes– va infiltrar-se pel mateix pla de les Salines. El 24 entre Fornells de la Muntanya i Nevà es va enregistrar la topada amb la Guàrdia Civil. En el reconeixement del terreny es va trobar trobat el cadàver d’un maqui. La Policia Armada, per la seva banda, en va capturar un altre que formava part del grup dirigit pel comandant Martillo.
A primera hora de la nit del 25 de setembre, un grup de quaranta guerrillers va travessar la carretera de Campdevànol a Gombrèn i va intercanviar trets amb una patrulla de l’exèrcit. En van resultar ferits un brigada i un soldat. Poc després, de nit, els maquis van sorprendre exitosament un camió militar amb vint-i-set soldats del batalló de caçadors de muntanya Barcelona 5, de guarnició a Manresa però destacat a Ripoll i Campdevànol, que van ser desarmats i van haver de lliurar les municions i els corretjams.
Dos desertors amb els guerrillers
Si bé l’oficial que els dirigia, Zósimo Zarzuela Sastre (1921-2015), va poder escapar-se, els soldats van ser retinguts pels guerrillers durant unes hores. Els van dir que no els farien cap mai i van explicar-los les intencions polítiques de la penetració: l’alliberament d’Espanya. Davant la invitació d’afegir-se a la guerrilla, dos soldats van decidir d’unir-se a les forces de l'esmentat comandant Martillo. Eren Manuel Rodríguez Cuenca, parracaire, originari de Múrcia, i Manuel Rius Ramos, corneta, natural de Ginestar (Ribera d’Ebre). La resta del grup va retornar al punt de partida, on no es van estalviar l’escridassada del comandant i les amenaces d’enviar-los a un lloc de càstig. En jornades successives van contribuir a recuperar l’armament perdut.
Els dos soldats desertors van romandre uns dies emboscats, fora del control franquista, però a la primeria d’octubre van tornar-hi. Rius Ramos va presentar-se, voluntàriament, a Ripoll i va lliurar el fusell i el corretjam amb què s’havia incorporat a l’enemic. Va explicar que havia seguit amb els maquis cap a la colònia de Santa Maria i el sector de Llaés. Rodríguez Cuenca, per la seva banda, va ser capturat per agents de la Guàrdia Civil al coll de Vidrà, que li van confiscar un sarró, tres granades, un fusell txec i dues mantes. Va confessar que la seva intenció no era passar a França, sinó de desertar de l’exèrcit i anar cap a Barcelona, perquè no es trobava còmode en la servitud. El càstig als dos desertors va ser el de reclusió al castell barceloní de Montjuïc.
Durant la resta de setembre i els mesos finals del 1944, les poblacions de l’Alt Ripollès van observar el pas d’altres maquis, així com la presència obligada de nombroses forces de l’exèrcit i d’ordre públic, les quals van actuar a fons per neutralitzar els infiltrats antifranquistes, vinculats sobretot al partit comunista. Les detencions i la repressió per col·laborar amb aquells homes armats també van estar a l’ordre del dia. Hi va haver baixes en la lluita per cada costat.