Jo com a guia turístic
Des de la Costa Brava, informo que encara hi ha turistes. Diu l’ARA que aquest pont serà de rècord. És un bon exemple del problema exponencial del canvi climàtic: la mateixa mobilitat contaminant que el provoca se’n beneficia. Fa calor, i encara ve de gust anar-se a banyar.
M’han proposat de fer un parell de visites guiades per la meva ciutat, a partir d’un llibre meu. He pensat si acceptant-ho contribuiria jo mateix a l’erosió turística. El problema és què entenem exactament per fer turisme. ¿I si acompanyant la gent a fixar-se en els llocs ajudés a valorar aquests llocs com no ho estan ara?
He acceptat, tot i que estic del tot d’acord amb Foster Wallace que ser un turista “és imposar la teva presència en llocs que, en tots els sentits no econòmics, serien millors, més reals, sense tu”. Ho va escriure fa trenta anys, durant els quals (com també va preveure) el capitalisme de serveis s’ha convertit en el moll de l’os del sistema.
Com a fill d’hotelers, alguna cosa en sé de primera mà. Com a ciutadà, potser més. Avui mateix, a la meva ciutat: construcció de xalets devastadors esguerrant la primera línia de mar, tipus El Golfet; tala de pineda; cobriment de rieres naturals i degradació a gran escala, en nom del turisme, dels elements urbans més distintius i essencials, substituïts per urbanisme de formigó banal i despersonalitzat. Reducció i eliminació de tot el que impliqui personalitat pròpia, fins a l’intent grotesc de canviar un nom legítim (Sant Feliu) per una marca espúria (Guíxols). Efectes catastròfics per a la llengua. Tot això ho he viscut aquests últims anys, i el pitjor és l’alegria amb què es fa: per part dels polítics que ho promocionen amb la ceguesa i prepotència habituals; per part de la gent, amb aplaudiments i excuses fatalistes del tipus “doncs a mi, m’agrada” o “tots ens hem de guanyar la vida.”
En altres paraules, gentrificació: concentració del negoci en uns quants, depredació sense límits, personal de servei immigrant explotat. Naturalment, el sistema domina i es defensa, i fins i tot té un nom per insultar els crítics: turismofòbia. Fem cursos de sexe afectiu, eduquem en l’ecologia i el reciclatge. Fins que no sigui massa tard no deuran arribar els cursos de turisme sostenible per avisar-nos de la nostra responsabilitat.
He acceptat fer de guia per a dues visites. Prometo no cridar pel carrer i deixar-ho tot tal com ho trobi. Subratllaré la importància de respectar el patrimoni i de ser conscients que destruir-lo és autodestruir-nos. Serà un dia sol i, a més, m’haurà motivat a escriure aquest article.