10 novetats de Girona Temps de Flors

GironaGirona viu cada maig una efemèride que ni la febre recent del turisme ciclista ha desbancat: Temps de Flors. Nou dies en què la ciutat rep més de 365.000 visitants, gairebé quatre cops la seva població. Darrere de l’organització d’aquest acte massiu hi ha una entitat poc amant dels focus, però sense ella, i el suport de l’Ajuntament, res funcionaria. És l’Associació d’Amics de les Flors i dels Jardins, que amb un exèrcit de voluntaris engalana de l’11 al 19 de maig el que aquest any seran 109 espais i 137 projectes.

Una de les peces clau d’aquest engranatge és Montse Galí, secretària de l’entitat però molt més. Hi porta vinculada tota la vida: des que als 17 anys va començar tapant forats amb les flors que sobraven de les decoracions que feien algunes veïnes fins ara als 75, en què continua organitzant espais i materials i fent de gran productora del que és el gran esdeveniment turístic de la ciutat.

Mentre parlem, al Jardí dels Alemanys, el mòbil no li para de sonar. “Jo acabo anant amb orellera perquè és un no parar –diu–. Perquè tot pot estar cap per avall però després passa el miracle de les flors i tot acaba bé’”. I és que una de les coses que no han canviat de la cita floral és el factor sorpresa. Tots els artistes han d’evitar revelar els seus plans. “Així tampoc generes expectatives –comenta Galí somrient–. Si a la pràctica no es compleix el que tens al cap, la gent tampoc ho sabrà”.

Aquest any assegura que està “exultant”. Si una cosa li agrada a Galí és que la mostra sigui “trencadora”, “diferent”, que no es repeteixi any rere any. I veu amb optimisme, com una petita “revolució”, el relleu generacional que a poc a poc està havent-hi a l’entitat, així com l’obertura i reobertura de nous espais i nous projectes. Els repassem.

Si bé l’any passat les escales de la catedral van sorprendre pel gran jardí de flors que va muntar la jove interiorista Mariona Coll, aquest any, amb el suport de tot el seu equip, ha creat un fil conductor que unirà la plaça del Vi amb la Rambla i l’Argenteria, que se suma com a novetat al recorregut. Serà la cultura popular, amb un seguit de propostes que no tenen res a veure, segons Montse Galí, al que s’ha fet fins ara davant l’Ajuntament. A més, per propiciar que els visitants passin per sota les voltes de la Rambla, s’obre per primer cop un dels locals tancats per decorar-lo.

El fil conductor de la cultura popular continuarà fins a la Casa Solterra, que està situada al carrer Ciutadans, a tocar de l’Ajuntament, i és propietat de la Generalitat. Però la gran novetat és que s’obre, després de molts anys tancat, l’exquisit pati gòtic, on els alumnes de les escoles de Girona aniran construint un projecte durant tot Temps de Flors.

Mentre que el Barri Vell de Girona ha patit una gran transformació els últims anys, amb l’entrada del turisme de luxe –de la mà del ciclisme– i alhora l’obertura de molts comerços que comencen a fer pensar en el Barri Gòtic a Barcelona, hi ha un espai que s’ha mantingut intacte amb el pas del temps: l’entitat recreativa i cultural privada del Casino de Girona. Un local reservat durant els segles XIX i XX només a homes burgesos que encara conserva la sala noble al primer pis per fer-hi tertúlies i jugar-hi a cartes. Ara s’obren els jardins a Temps de Flors perquè els gironins el coneguin. La junta actual també té intenció d’obrir-se més a la nova societat gironina.

A només cinc minuts del Barri Vell és possible endinsar-se encara a un barri rural, el de la vall de Sant Daniel. Més enllà de la petita carretera, hi ha la possibilitat d’arribar-hi a peu pel Camí de la Reina Ermessenda, que voreja el riu Galligants just per l’altra banda a partir del passeig Arqueològic i la plaça dels Jurats. Es tracta d’un camí envoltat d’espècies autòctones que convida el visitant de Temps de Flors a descobrir un altre barri lluny de les saturacions del Barri Vell.

Amb la mateixa intenció de desesponjar el centre històric, i alhora donar a conèixer altres barris de la ciutat, s’incorpora a la mostra la Casa de les Arts de Mas Ramada, situada a tocar de Vila-roja i Font de la Pólvora. Inaugurada la tardor del 2023, és una antiga masia reformada per la Fundació Girona Est, i en la mostra hi han participat diferents entitats i voluntaris del barri.

Com poden ser una novetat els banys àrabs, si són una de les atraccions tancades de Temps de Flors més visitades? Aquest any s’ha optat perquè la temàtica que decora tots els espais sigui única, i no pas projectes diferents. A més, es podrà veure a través de fotografies a 360º tot l’espai per la web de Temps de Flors. Una prova pilot que es veurà si l’any vinent es reprodueix en altres projectes.

Una de les proeses de Temps de Flors, gràcies a la col·laboració amb l’Associació d’Amics de la Girona Antiga, és poder entrar en cases particulars que de normal no estan obertes a la ciutadania. És el cas de la Casa Cúndaro, que s’obre per primer cop des de la pandèmia i permet conèixer com eren (i són) els interiors del call.

Una de les cireretes del pastís de Temps de Flors és la zona més alta de les muralles de Girona, darrere de la catedral: els Jardins dels Alemanys. A tocar hi ha Torre Gironella, parcialment derruïda. Aquest espai es reobre coincidint amb la decisió del consistori de batejar aquests jardins amb el nom de l’activista cultural Josep Tarrés, figura clau en la recuperació del call i en l’impuls de Temps de Flors.

Al final del carrer Ciutadans, començant la Força, s’erigeix una casa noble normalment tancada. És el Palau de Carlemany, que reobre el pati gòtic amb una mostra dels millors floristes internacionals de casa nostra, alumnes de l’Escola d’Art Floral de Catalunya.

Just pujant les escales a tocar del Palau Carlemany, al final de l’antiga pujada del seminari, hi ha l’església de Sant Martí Sacosta. Montse Galí va començar arreglant-hi una capelleta i va acabar decorant-la sencera. Ara es reobre després d’anys tancada i agafa el relleu al Teatre Odeon, que després de ser la sensació de l’any passat ara no es podrà visitar perquè està en obres.