Girona limitarà els pisos turístics a un topall del 4% a tota la ciutat
L'Ajuntament manté un límit del 15% per barris però elimina l'excepció d'aconseguir la llicència si es rehabilita l'edifici sencer
GironaGirona no viu aliena als problemes de les grans ciutats europees pel creixement dels apartaments d'ús turístic. Dels dos pisos turístics que hi havia el 2008 a la ciutat s'ha passat a les 763 llicències que hi ha actualment. La majoria es concentren al Barri Vell de Girona, on des de fa tres anys ja no s'atorguen noves llicències –amb algunes excepcions– perquè s'ha arribat al límit màxim: un 15% per barri de la ciutat. Aquest és el topall que va fixar l'anterior consistori el novembre passat després d'una moratòria des del 2021. Ara bé, Guanyem Girona, el partit que lidera l'actual alcalde, Lluc Salellas, ja va alertar llavors que aquesta mesura donava "via lliure a la proliferació de 7.000 nous apartaments d'ús turístic" en altres barris. Amb l'aterratge al consistori, Salellas ha anunciat aquest divendres una nova mesura per limitar la proliferació d'apartaments turístics: un topall del 4% al conjunt de la ciutat.
Es tracta d'una de les mesures de l'acord del govern de coalició firmat entre Guanyem Girona, Junts i ERC el juny passat. L'anunci suposarà la fi d'atorgar llicències al Barri Vell, ja que s'elimina també una de les excepcions que permetien continuar concedint-ne: la rehabilitació per complet d'un edifici i posar un ascensor. Era una de les maneres d'aconseguir fer-se un forat al Barri Vell amb apartaments turístics i hi ha hagut diferents reformes en aquest sentit després de la pandèmia. A més dels pisos turístics (les llicències per HUT), la nova regulació inclourà en el còmput per al topall del 15% per barris i el 4% al conjunt de la ciutat els apartaments turístics (els blocs sencers) i les llars compartides (llogar una part del pis on habites). En l'àmbit legal, la fórmula que s'ha trobat és una modificació del planejament urbanístic que està previst que s'aprovi per majoria absoluta en el ple que el consistori celebrarà el dilluns vinent. Després ha d'anar a la comissió d'urbanisme i, finalment, cal l'aval de la Generalitat, que està previst abans d'acabar l'any.
"Al Barri Vell ja no hi haurà cap més llicència en aquest sentit", ha assenyalat Salellas en roda de premsa a l'Ajuntament per anunciar la mesura. També ha posat de manifest que la iniciativa "és una demostració" que el nou equip de govern "ja està complint els compromisos" que van segellar Guanyem Girona, Junts i Esquerra. Ara bé, tenint en compte aquest nou llindar, encara hi ha un ampli camí per atorgar noves llicències en altres barris. Segons dades facilitades pel consistori l'any passat, la xifra total de pisos turístics era de l'1,6%. La regidora de Transició Ecològica i Transformació Urbana de l'Ajuntament de Girona, Cristina Andreu, ha puntualitzat que amb la incorporació dels edificis amb apartaments turístics i les llars compartides ara la xifra seria al voltant del 2,4%. En total, hi ha 763 pisos turístics al conjunt de Girona, amb el Barri Vell al capdavant amb prop de 500. Però es constata un creixement en barris propers com el carrer del Carme, amb 51 (2,65%), i Pedret, amb 19 (3,82%).
Marge per a 2.000 llicències més
Segons Andreu, la nova norma permetrà un marge de creixement de fins a 2.000 pisos turístics, però esperen que això es faci "en horitzontal" per barris. Tot i que més enllà del Barri Vell no se supera el 4%, la regidora de Transició Ecològica i Transformació Urbana ha puntualitzat que es tracta d'un "punt de partida" de cara al futur i s'ha preguntat: "¿Algú s'imaginava fa 20 anys la transformació de la Barceloneta com la veiem ara?"
De fet, Salellas ha admès que aquesta mesura no acabarà amb els problemes de l'habitatge a Girona –on el preu del lloguer ha augmentat un 15% el darrer any, segons alguns portals–, però que sí que suposa de moment una manera de treballar pels ciutadans. En paral·lel, s'estan coordinant mesures per augmentar l'habitatge públic a través d'inversió publicoprivada i amb l'Incasòl.
El problema dels lloguers temporals
Al marge d'aquesta nova regulació, Cristina Andreu ha admès que estan topant amb un nou fenomen que encara no tenen quantificat, tot i que sí que els preocupa: els lloguers temporals. Girona s'està convertint en una ciutat que atrau nòmades digitals, sovint gent jove o bé amb empreses ja consolidades que busquen poden compaginar la part laboral a distància amb el fenomen de la bicicleta. L'Ajuntament, però, no té marge de regulació en aquest cas perquè va per via llei de lloguer, tot i que diu que ho estudiarà. Tampoc tenen constància que des de la moratòria de llicències al Barri Vell hagin augmentat els pisos turístics il·legals. Andreu sí que ha posat en relleu la tasca de les empreses del sector per vetllar perquè tot el procediment sigui legal.
En paral·lel als problemes d'habitatge, el Barri Vell de Girona continua immers en una constant transformació del comerç. Aquesta setmana ha transcendit el tancament de dos petits locals que portaven més d'una dècada oberts a la cantonada de la plaça del Vi en direcció al pont de Pedra. Després de 13 anys venent plantes i flors, Flor a Punt ha hagut d'abaixar la persiana perquè no se'ls renova el lloguer. El mateix passarà a finals d'any amb Mobles i Complements J. Nierga, que ven escambells i objectes d'espart com cistells i cabassos. El propietari s'ha venut els locals i el comprador no ha renovat el lloguer.