Girona diu prou als atropellaments de ciclistes
Arran de la mort d'una jove de 21 anys, Mou-te en bici demana endurir la legislació per als conductors que maten ciclistes i pacificar més el trànsit urbà
GironaDarrere d'una pancarta que deia “Prous morts, més justícia”, unes dues-centes persones s'han concentrat aquest dimecres a la cruïlla de la Devesa de Girona on dissabte una conductora sense carnet de conduir va atropellar mortalment la jove Iris Martí i Pujolràs, de 21 anys. Els presents han guardat un minut de silenci abans dels parlaments, que han fet Xavier Corominas, president de l’associació Mou-te en bici, i Lluc Salellas, alcalde de la ciutat. Corominas ha reclamat un enduriment de la legislació i més celeritat en la instrucció d’aquests homicidis. “A les comarques de Girona hi ha quatre homicidis per atropellaments a ciclistes pendents de judici, algun de fa més de tres anys. La lentitud de l’administració de justícia és indignant perquè una cosa que no es jutja de manera immediata no és justícia”, ha dit Corominas, que també ha lamentat que la conductora ja sigui a casa seva quan encara s’ha d’enterrar la víctima.
“La legislació s’ha d’endurir per a aquests delinqüents, perquè són delinqüents, ja que o conduïen sense carnet, o anaven borratxos, o anaven drogats, o es van saltar els senyals de trànsit”, ha afegit Corominas. El president de Mou-te en bici ha demanat millores com ara pintar de vermell les cruïlles dels carrils-bici i que es facin complir les normes de trànsit. “Aquest accident va passar en un carrer on es pot circular a un màxim de 30 km/h. Si aquesta conductora hagués anat a 30 km/h hauria sigut pràcticament impossible que hagués matat algú. És allò de 30, 50, 70: a 30 km/h és ferit lleu, a 50 km/h és ferit greu i a 70 km/h normalment és mort, encara que portis casc”, ha afegit Corominas, que també ha demanat que a Girona es faci un pla global de pacificació.
En aquest sentit, Salellas ha anunciat que l’equip de govern té una proposta de pacificació dels carrers de la ciutat. L'alcalde de Girona ha explicat que es podrà veure al llarg del mandat i que tenen la intenció de col·locar radars a les vies urbanes amb més accidentalitat i en entorns sensibles com la cruïlla on hi va haver aquest atropellament mortal.
Ensenyar a circular
“La mort de l'Iris no va ser un accident de trànsit, va ser un atropellament, voluntari o involuntari, però va ser un atropellament”. Qui diu això és Guillem Monés, cocreador i instructor de la Comucleta, una associació integrada a l’Ateneu Popular de Salt. Des de la primavera passada, aquesta associació fa uns tallers de circulació a alumnes de sisè –11 i 12 anys– amb l’objectiu de formar futurs ciclistes perquè sàpiguen circular, desenvolupar-se en un entorn urbà i preveure’n els riscos, en el marc de la metodologia 1bici+. Es tracta d’una prova pilot que va començar a les comarques de Girona la primavera passada a Salt, que van fer 17 de 18 grups de classe, de manera que es va arribar a un total de 370 alumnes. Ara estan fent el mateix en cinc escoles de Girona ciutat. Es tracta d’una formació en dos matins: el primer se’ls fa un ensenyament teòric a classe, en què se’ls donen consells per advertir els perills i després pràctiques al pati de l’escola, i el segon ja es tracta de circular en l’entorn urbà. “Els ensenyem la diferència entre un cediu el pas i un estop, a ser previsors, a estar sempre alerta, a posar-hi els cinc sentits i a mirar els ulls dels conductors en situacions que poden ser de risc”, explica Monés.
Un abans i un després
Júlia Riera, mestra de l’escola del Pla de Girona, diu que “molts alumnes saben pedalar, però n’hi ha que si han de frenar de cop, cauen de la bici. Hi ha un abans i un després claríssim després de fer aquesta formació”. “Els expliquem els drets que tenen com a ciclistes en un entorn urbà i a detectar comportaments que són assetjament ciclista com, per exemple, que els cotxes els passin pel costat a menys d’un metre i mig, que els cotxes que tenen al darrere no guardin una distància de tres metres dels ciclistes o que els facin sonar el clàxon perquè s’apartin –diu Monés–. Es necessita un respecte mutu als carrers que moltes vegades no hi és. També els ensenyem a respectar les prioritats dels vianants i a baixar de la bici quan han de passar per la vorera”.
A més d’educar els infants en la conducció urbana, un altre dels objectius del taller és pressionar els ajuntaments per aconseguir unes ordenances municipals que pacifiquin el trànsit urbà per fomentar l’ús de la bicicleta. El projecte es basa en una metodologia de Factoría de Ciclistas i promoguda per Biciclot, que s’està posant en pràctica en altres ciutats de l’Estat. S'inspira, de fet n'és una adaptació, en la britànica Bikeability, que ja ha format més de 4 milions d’usuaris anuals per dotar-los de les habilitats i la confiança necessàries per circular en bicicleta pels carrers de la seva ciutat.
A Catalunya actualment s’està fent aquesta prova pilot, a més de Girona, a Tarragona, Granollers, Mataró, Sabadell i Vic. El projecte és finançat en un 85% pel departament de Treball i pel ministeri de Treball, i també compta amb el cofinançament dels ajuntaments de Salt i Girona.