El fortí (expugnable) que controla el centre de Girona

GironaÉs una joia arquitectònica que presideix el centre de Girona. Molts gironins la creuen cada dia, però pocs hi han entrat alguna vegada. I, si hi han entrat, s’han sorprès de trobar-hi tot un seguit de taules d’oficina enmig d’un hall majestuós de dimensions enormes. Com un fortí que sembla inexpugnable, des de finals dels anys 80 un gran edifici circular presideix la Gran Via Jaume I de Girona, tocant el que va ser la plaça Constitució, ara plaça 1 d’Octubre. És l’antic edifici del Banc d’Espanya. Antic perquè el 2004 va tancar les portes i des del 2009 és la seu de la Subdelegació del govern espanyol a Girona, que busca que aquest espai deixi de ser un fortí i que els gironins coneguin els detalls de la seva arquitectura de prop.

“M’agrada ensenyar-lo perquè penso que és una obra d’art –diu Albert Bramon, subdelegat del govern espanyol a Girona–. No forma part del Barri Vell i molta gent es pregunta què hi ha a dins. Des que soc a la subdelegació intento fer el possible per obrir-lo al màxim”. Parlem del gran cilindre de maó que van erigir els arquitectes Lluís Clotet i Ignacio Paricio –coneguts sobretot per la primera ampliació del Palau de la Música i per la conversió dels dipòsits de les aigües de la UPF en biblioteca–, fruit d’un encàrrec propiciat per Rafael Moneo. La delegació gironina del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya (COAC), de la mà de l’àrea de foment de la Delegació del govern espanyol a Catalunya, organitza diferents visites guiades per conèixer un espai que parla d’una època que s’ha extingit: quan en plena Transició –i amb un ampli pressupost– es buscava construir una Nova Espanya, també arquitectònicament.

Dins la muralla del segle XVII

“Som dins l’antic baluard del Governador de la muralla de Girona del segle XVII”, explica l’arquitecte Josep Maria Birulés, que ha estudiat a fons l’edifici i va fer de guia durant la darrera Setmana de l’Arquitectura. La història, doncs, ha acabat col·locant el representant del govern espanyol on hi havia la muralla que en duia el nom. Amb l'enderroc dels murs de la Girona republicana, en aquest espai on es va aixecar el Banc d’Espanya va construir-s’hi un pàrquing dissenyat per Rafael Masó, que es va enderrocar per fer l’obra actual. Al costat, presidia la Gran Via una enorme mitgera d’un edifici que és el que Clotet i Paricio van voler tapar amb aquesta obra colossal.

“El problema és que el Banc d’Espanya no és res –afegeix Birulés–. Són un fortí, un grup de guàrdies civils, d’oficinistes...” A parer seu, Clotet i Paricio eleven el seu disseny a una “redempció del projecte de ciutat”. Es pregunten què ha de ser per dins un banc. I a partir d’això arriben a la conclusió que un banc és un espai cobert, com un lloc de trobada. Una enorme clova on és possible tractar i negociar. És així com es crea un edifici aïllat que vol ser una llanterna al centre de Girona. “Però al final és una arma de doble tall perquè, tot i tenir un esperit més de crear una àgora, el que es fa és crear un castell”, afegeix Birulés.

No en va, l’edifici està envoltat d’un fossar per on entraven els furgons plens de diners per repartir a les oficines que la darrera dècada han anat desapareixent a marxes forçades. Una escultura de Paco López dona la benvinguda en forma de llum a l'entrada, amb unes mosques típiques gironines, i s'entra en un espai ple de materials nobles que s'ha hagut d'adaptar a les noves funcionalitat com a Subdelegació del govern i que té la voluntat de ser una "catedral cívica". Uns contraforts verticals aguanten les grans parets del cilindre que fan de lluerna a l'interior de dia, i de la ciutat de nit. I unes escales pugen fins als despatxos, que tenen unes vistes privilegiades del cilindre. Un tipus d'arquitectura que avui en dia pot plantejar molts dubtes sobre funcionalitat i eficiència energètica, però que alhora alberga una joia arquitectònica digna de conèixer.