15 velles i noves tradicions que no et pots perdre per Fires de Girona

GironaOctubre i novembre es fusionen a Girona. Tot i el canvi de temps i les tardes de foscor, es multipliquen les activitats a la ciutat i les agendes estan més que atapeïdes. Enguany, del 27 d'octubre al 5 de novembre és temps de festa major: les Fires de Sant Narcís. I això és sinònim de certs rituals: si vius fora, tornar per saludar tothom; trobar-se amb la colla que només veus un cop l'any; anar al circ; passar fred a barraques; menjar castanyes (encara que últimament sigui en màniga curta)... Velles i noves tradicions que alguns guarden en la memòria, d'altres intenten refrescar i actualitzar cada any, i pares i avis fer reviure a noves generacions.

L'any passat l'ARA va fer un homenatge a l'imatgeria popular de la festa major amb una foto conjunta sota la nòria de la Devesa, i aquest any hem demanat a quatre protagonistes d'aquestes Fires que ens expliquin les seves tradicions. Una manera alternativa de confeccionar un programa paral·lel d'imperdibles de les festes de Girona. Ens ho relaten les icones del bàsquet gironí Laia Palau i Noe Jordana, que amb Marta Xargay són les pregoneres d'aquest any. També ens ha fet una selecció Lluc Salellas, que viu per primer cop aquestes Fires com a alcalde. I el poeta Narcís Comadira fa memòria de com eren les Fires de fa 70 anys i quines tradicions encara perviuen. Dissabte passat va protagonitzar la primera edició de "Les Fires en primera persona", en què va explicar les vivències d'infància, durant la dècada dels 50.

Girona dona aquest any el tret de sortida a la festa amb un "missatge feminista". L'Ajuntament ha escollit com a pregoneres tres exjugadores de bàsquet perquè, segons Salellas, és el que "s'escau en el context esportiu i polític actual després del cas Rubiales". Palau i Jordana, amb Xargay des de la distància, s'adreçaran a la ciutat des del balcó de l'Ajuntament. Però el pregó de Fires s'ha convertit en els últims anys en un àpat complet de cultura popular al qual aquest any se li suma un gran ressopó: les justes dels 4 Rius.

L'aperitiu comença amb quatre cercaviles des de diferents punts de la ciutat a les 17.45 h fins a plaça Catalunya. El primer plat és un ball de gegants i imatgeria festiva fins a la plaça del Vi, seguit del plat fort del pregó i, tot seguit, de postres, més balls i pluja de capgrossos i retrò de coets i anella de foc. La novetat enguany és la sortida de dues xarangues en direcció a la plaça dels Jurats, on se celebraran les primeres justes de la lluita dels Sarriera contra els Agullana. La festa major dels 4 Rius s'ha convertit en una contesta que crida els gironins a prendre partit amb una de les dues famílies nobles que es van enfrontar a mort el segle XVI a Girona, emulant així la pugna entre blancs i blaus de Granollers.

Tot i que no sempre pot anar-hi, Noe Jordana intenta sempre que pot "treure el cap" al correfoc que organitzen els Diables de l'Onyar a Girona. Com és habitual, surt de la plaça del Vi i té l'espectacle final a la plaça Sant Domènec. L'any passat van ser l'escenari del documental Diables, gravat per Tom Sweetland, que aviat es podrà veure a la ciutat. Per a qui vulgui una dosi més suau de foc, el dimarts 31 a les 20 h hi ha el correfoc infantil a càrrec dels Trons de l'Onyar a la plaça de Sant Feliu.

A més d'exjugadora de bàsquet i actualment vicepresidenta de l'Uni Girona, Noe Jordana va formar part activament durant un temps dels Marrecs de Salt. Un dels seus imperdibles, doncs, és la diada castellera, amb els Marrecs, els Minyons de Terrassa i els Capgrossos de Mataró.

Aquest any no està inclosa en la programació oficial, i això ha portat a discrepàncies amb Junts, que en un comunicat la setmana passada recordaven que Sant Narcís "és el patró de la ciutat i l'origen de la festa major" de la ciutat, i que "la missa en el seu honor és un dels actes rellevants per als gironins i gironines". Ara bé, un any més seguirà sense ser presidida per un bisbe. Comadira recorda com una processó baixava des de la catedral per oficiar la missa de Sant Narcís i el cotó fluix beneït que s'hi repartia llavors i se segueix repartint per curar el mal d'orella. "No els puc pas dir si era eficaç o no –puntualitza–. A casa sempre en teníem, però no recordo haver-ne hagut de fer servir mai".

Hi ha tradicions compartides per dècades de distància. Una de les grans aficions de Comadira era disparar al tiro per Fires, quan encara es feien a la Gran Via (que llavors era del Generalísimo). Laia Palau tampoc hi falta. "Sempre hi vaig a disparar i m'acabo emportant algun regal que no utilitzo mai", assenyala. S'obliga també a pujar en algunes de les atraccions encara que no sigui massa atrevida amb les grans. A l'escriptor li passava el mateix de jove. Els firaires ja fa una setmana que han desembarcat a la ciutat, i es manté la nova tradició de les Fires en silenci, amb les atraccions adaptades acústicament i lumínicament a infants amb necessitats especials.

Tot i que les Fires caiguin per Tots Sants, no hi ha cap programació oficial de les festes que inclogui una castanyada popular. Cal rascar-se bé la butxaca per comprar-ne entre els firaires repartits per tota la ciutat, que últimament tenen tots els cartells en català. Palau intenta no saltar-se aquesta cita.

Comadira recorda com amb un amic anaven de petits a la Gran Feria de Ganado en el Baluarte de Bournonville. Era a prop de la zona del punt d'informació turística de la ciutat, a tocar de sota les vies elevades del tren. Allà li encantava veure "cavalls preciosos, vaques, bous i ases..." Ara ja no es poden contemplar animals però sí que, per Tots Sants, Girona es desperta plena de mercats. Hi ha actives un total de quatre fires i mercats. A la zona de la plaça del Vi i la Rambla, la de Dibuix i Pintura. A Santa Clara i el carrer Nou, la Fira-Mercat d'Artesania i d'Alimentació. A Ballesteries, d'Artesans. I a la zona de Sant Feliu, la d'Artesans, Antiquaris i Brocanters. També és el dia que acaba la Fira de Mostres al Palau Firal, que aquest any celebra la 61a edició.

"Les Fires era una cosa molt seriosa abans", sentencia Comadira. A més del fred i d'anar abrigats amb passamuntanyes, recorda que el Dia dels Morts i Tots Sants estava marcat per l'olor de crisantems a casa seva. "Associo aquests dies amb el netejar els llautons del panteó amb Netol", assenyala. És una tradició que s'ha anat perdent, però de divendres a Tots Sants continua havent-hi una paradeta de flors al cementiri vell i al nou de Girona. Durant la dictadura, el 5 de novembre –el dia dels focs– també es feia una funció civicoreligiosa "en memòria dels heroics defensors de Girona durant el setge del 1803 al 1809", als quals se sumaven els morts en el bàndol franquista durant la Guerra Civil.

Si Jordana no es perd la diada castellera, tampoc falta a la pujada del pilar de 4 dels Marrecs a les escales de la catedral. "Diria que no fa falta explicar per què s'ha danar a veure i viure", assevera. Per als que no hi hagin anat mai, cal pensar en una escalinata plena de gom a gom en silenci veient com es preparen quatre castellers per pujar les 90 escales corrents amb una petita pinya a baix. I l'esclat de joia de quan arriben a dalt i aconsegueixen la fita.

Carlos Raluy va morir el 2019 sense haver pogut materialitzar una idea que li rondava des de feia temps pel cap: sumar Tortell Poltrona al seu espectacle. Aquell somni, però, el podran viure tots els gironins aquestes Fires. "És una cosa bonica i important: s'ajunten dos dels grans circs catalans", assenyala per telèfon William Garibaldi. El Nadal de l'any passat van fer arribar la proposta a Jaume Mateu, que de seguida va acceptar. "Han estat molt valents de proposar-m'ho –explica el també fundador del Circ Cric i Pallassos Sense Fronteres–. No m'ho hauria imaginat mai". Tortell Poltrona admet que viuen "un moment bonic" des de les dues bandes, veient com està havent-hi relleu dins de les respectives famílies.

Aquests dies té ganes de viure des de dins "el món de somni dels Raluy" i tastar en primera persona "una estructura de circ que mai he viscut, el circ itinerant". Tant Tortell Poltrona com Garibaldi, del Raluy, destaquen que Girona en l'àmbit del circ "és una ciutat capdavantera", però que encara costa entendre que "el circ és cultura", així com que tingui més suport institucional.

Tot i que a la programació oficial de Fires gairebé no hi hagi propostes esportives, Noe Jordana escombra cap a casa i recorda l'ambient a Fontajau els dies de partit a casa durant les festes. "L'ambient és espectacular –diu–. Però aquest any malauradament el calendari no ens acompanya". Qui vulgui matinar, el dissabte hi ha partit de la sisena jornada de Lliga de bàsquet femení contra l'Hozono Global Jairis. Dissabte 27 juga a Montilivi el Girona FC contra el RC Celta. La resta de partits cauen fora.

Tot i que ara és alcalde, Salellas destaca la programació de les Fires Populars: "Ja són un clàssic amb vida pròpia a la ciutat i que simbolitzen el potencial associatiu que té Girona a través dels ateneus i entitats que ofereixen desenes de concerts i activitats". Enguany el pregó el fa Més Barri, Menys Pisos Turístics. Serà també el divendres 27 però a les 21 h a l'Ateneu 24 de Juny. Clou aquestes Fires Populars el Sound Narcís, amb concerts de reggae a partir de les 16 h el dissabte 4 de novembre, en un nou emplaçament més gran que la plaça dels Jurats: els Jardins Fora Muralla.

L'esplanada de la Copa, al costat de les Fires, és l'escenari emblemàtic de Fires. Aquest any el cap de cartell és Zoo, i Laia Palau compta anar-hi i fer un volt per barraques. El grup valencià ofereix un dels dos únics concerts gratuïts per cloure les Fires. També actuen durant les Fires Triquell, Ginestà i l'Orquestra Maribel. Els dos últims grups clouen les seves respectives gires. A qui li agradi un ambient més tranquil de concerts, aquest any hi haurà per primer cop una barraca al Parc Migdia. Salellas destaca que és un escenari que volen potenciar, "perquè sempre que s'hi organitzen activitats són un èxit".

És al Parc Migdia on l'últim dia de Fires també hi ha la trobada de gegants i bestiari. Salellas no hi faltarà. "Les meves filles estan en l'edat de gaudir amb més intensitat de les Fires, i el cert és que la imatgeria popular de la ciutat forma part del seu dia a dia –explica–. A casa encenem poc la tele, però quan ho fem el vídeo més repetit és la trobada de gegants i bestiari al Parc Migdia, així que cada cop que en podem gaudir en directe intentem ser-hi". Aquest any també s'hi presentarà una nova colla gironina: la colla de la gegantona del Pont Major. Un grup de famílies del barri han recuperat una llegenda i han creat la Majordoma de la Plaça de l'Om. Del Parc Migdia surt una cercavila a les 11 h fins a la plaça a tocar del Mercat del Lleó.

Tot i l'entrada dels drons, aquesta tradició no ha canviat en els 70 anys que separen les Fires d'infància de Comadira amb les de la resta d'entrevistats. El castell de focs és el punt final a la festa i cadascú té el seu ritual particular. Marta Xargay, que ara viu a Nova York, recorda com els miraven des de la terrassa amb amics tapats amb una manta. I Noe Jordana com queda per menjar xurros amb els seus amics. "La tradició va sorgir espontàniament i s'ha convertit en una cita anual obligatòria", conclou.