Els Fets del 6 d'Octubre: la insurrecció que va deixar 6 morts a Girona compleix 90 anys

GironaAquests dies es compleixen noranta anys dels Fets d’Octubre del 1934, d’aquella revolta contra el govern de Madrid que, en el cas de Catalunya, va ser començada per l’Aliança Obrera i aprofitada a continuació per la Generalitat i que a Astúries derivà en insurrecció armada de caràcter social.

Segons les estadístiques oficials, la revolta va deixar a Catalunya un total més de quatre-centes víctimes, de resultes dels enfrontaments entre els elements populars i les forces armades: 99 morts i 394 ferits. La gran majoria dels afectats es localitzaren a la demarcació de Barcelona. A la de Girona, sis homes hi van perdre la vida i els ferits foren quatre.

A la ciutat de Girona, el regidor de la minoria d’Esquerra, Joaquim de Camps i Arboix, va destituir l’alcalde de la Lliga i, després d’esdevenir alcalde-gestor, imità el gest del president Companys amb la proclamació de l’Estat Català. La resposta governamental va arribar de la mà dels militars, amb tropa de la caserna de Sant Domènec, la qual va sortir al carrer, que hom havia deixat expressament a les fosques per tal de dificultar la proclamació de l’estat de guerra. Eren dotze de la nit.

Un tret mortal contra el comandant de l'estat major

El gruix de la rebel·lió –encapçalada pel delegat de la Generalitat, el figuerenc Josep Puig Pujades– va aplegar-se a l’edifici de la comissaria delegada de la Generalitat, seu ara de la Diputació. Cap allí va adreçar-se el comandant de l’estat major Rafael Domínguez Otero, dalt d’un cavall, a fi d’intimar els resistents perquè es rendissin. “En nombre del gobernador militar y por bien de la República, abrid la puerta” foren les úniques paraules que va poder pronunciar el militar. Perquè de seguida va rebre un tret, sortit d’una de les finestres baixes de la comissaria delegada, que va deixar-lo ferit de mort. Domínguez Otero es desplomà i el cavall va sortir a galop cap al carrer dels Ciutadans.

L’altra víctima de la jornada gironina fou un noi de 27 anys, xofer de professió, que duia a la butxaca una identificació de l’Aliança Obrera. Es deia Josep Coromines i va perdre la vida defensant la delegació de la Generalitat.

A Palamós, els enfrontaments van deixar ferit Narcís Rovira Sureda, que va morir a l’Hospital de Girona pocs dies després. Un altre veí de la població costanera, Joaquim Junyer Miró, va haver de ser atès al mateix hospital.

Episodi esgarrifós

L’episodi més dramàtic i esgarrifós va emmarcar-se a la carretera de Campdevànol a Ripoll el dia 9 d’octubre, tres dies després de l’inici de la revolta. Tres veïns de Campdevànol, enllaços dels comitès de vaga, foren tirotejats pels carrabiners poc abans de les tres de la tarda. Eren Ramon Capdevila Domènech, Agustí Carola Rigat i Joan Mainegre Puig, de 25, 41 i 19 anys, respectivament. Un testimoni ha deixat escrit que, quan els obrers encara no eren ben morts, els carrabiners els esclafaren la testa, “destrusan-lus el cervell”.

Més enllà dels morts i els ferits i de les condemnes que afectaren els components del govern de la Generalitat, la derrota del moviment d’octubre del 1936 va originar una forta repressió que es va allargar fins al gener del 1936: empresonaments, clausura de locals, suspensió d’ajuntaments, retallada de competències al govern autònom, revisió de contractes agraris i consells de guerra van ser a l’ordre del dia.