‘El Crist’ de Salvador Dalí torna per primer cop a l’Empordà
Després d’exposar-se a Madrid i a Barcelona l’any 1952, l’emblemàtica pintura de l’artista català es podrà veure al Museu Dalí de Figueres a partir del 25 d’octubre
GironaEl 1951, al taller de la casa de Portlligat, Salvador Dalí va pintar El Crist de Sant Joan de la Creu, una pintura a l'oli de dos metres d'altura que representa la seva particular revisió estètica del motiu clàssic de la crucifixió cristiana. Un any després, el galerista Tom Honeyman, aleshores director dels museus de Glasgow, impressionat per la bellesa inquietant del quadre, va comprar-lo directament a l'artista empordanès per una quantitat important de diners. Avui, l'administració de la ciutat escocesa encara en conserva els drets i l'exposa de manera permanent al Museu Kelvingrove com una de les seves adquisicions més preuades.
Amb el permís de cessió dels propietaris, El Crist ha viatjat de manera temporal a exposicions itinerants de tot el món sobre Salvador Dalí, però paradoxalment mai s'ha vist a Figueres, la ciutat natal del pintor. Fins ara, perquè per primera vegada del 25 d'octubre al 30 d'abril es podrà veure al Teatre-Museu Dalí, prop del poble del cap de Creus on es va concebre. A l'estat espanyol només s'havia mostrat de manera esporàdica a la biennal hispanoamericana d'art que es va celebrar a Madrid i a Barcelona fa més de setanta anys, entre 1951 i 1952.
Dalí i la revisió trencadora d'una icona religiosa
El retorn de la pintura a casa s'emmarca en l'exposició temàtica del museu figuerenc titulada Dalí. El Crist de Portlligat, que aborda tot el rerefons artístic del creador al voltant de l'exploració d'aquest motiu religiós icònic. La mostra es podrà visitar als passadissos circulars de la Torre Galatea del museu, l'última residència de Dalí abans de morir, on el quadre tindrà reservat un espai privilegiat. Per comprendre el procés creatiu rere El Crist, s'exposaran els dibuixos i esbossos preparatoris del pintor, material d'arxiu inèdit i les provatures de cossos de models inspirats en el cànon de bellesa de les estrelles de Hollywood.
L'obra va ser creada en un moment vital de transformació personal i artística de Dalí, que, a finals dels anys 40, sense abandonar mai els postulats surrealistes, buscava tornar als principis sòlids del classicisme per donar resposta als grans interrogants sobre l'existència humana. Els desastres de la Segona Guerra Mundial, sumats a les tragèdies atòmiques d'Hiroshima i de Nagasaki, van desestabilitzar el seu gust per les avantguardes i van fer virar el pintor cap als plantejaments místics i renaixentistes. Els avenços científics de la física quàntica, a més, també el van fer interessar per teories més pròximes a les matemàtiques que no pas a la psicoanàlisi de Freud. Tot aquest bagatge es tradueix en la creació d'El Crist, que planteja la icona religiosa de la creu a través d'una composició simètrica, una inclinació sobrenatural i una perspectiva zenital innovadora, amb el cos bell i ideal, sense la sang, la corona d'espines, els claus ni el patiment del Barroc. Tampoc se li veu la cara, que mira a terra, on s'estén, al peu de la imatge, la badia de Portlligat, amb una barca i dos pescadors, com a escenari mític del sacrifici.
L'exposició també aborda la importància clau del paisatge de Portlligat sobre el qual levita la creu, indispensable per interpretar la significació d'aquesta pintura. Aquest poblet a tocar de Cadaqués era un lloc de recés i inspiració on Dalí i Gala van construir un palau surrealista per crear lliurement al marge del món. “Fou allí on vaig aprendre d’empobrir-me, de limitar i llimar el meu pensament perquè adquirís l’eficàcia d’una destral, on la sang tenia gust de sang i la mel tenia gust de mel. Una vida que era dura sense metàfora ni vi, una vida amb la llum de l’eternitat”, escrivia Salvador Dalí en la seva autobiografia del 1942.